L’altra tragèdia que va commocionar la ria de Pontevedra: 37 anys sense rastre del ‘Montrove’

Els que som de zones costaneres admirem i temem el mar a parts iguals. Tots tenim familiars o amics que es dediquen a la pesca –en moltes ocasions treballant durant més de sis mesos allunyats de casa seva– i, per desgràcia, tots hem perdut algun familiar o amic en la bravura de l’oceà. Així ho recull ‘El Periódico de España’.

La tragèdia d’aquest dimarts, amb l’enfonsament al Canadà del barco pesquer ‘Villa de Pitanxo’ pesa sobre els habitants de la península d’O Morrazo –formada pels municipis de Cangas, Moaña, Marín i Bueu, i situada entre la ria de Vigo i Pontevedra–, d’on eren la majoria dels tripulants. Pesa, també, perquè porta a la memòria successos similars, com el del Montrove.

El ‘Montrove’

Aquest congelador gallec va desaparèixer misteriosament amb 16 persones a bord 20 dies després de llevar àncores al Puerto de la Cruz, a Las Palmas de Gran Canària, el 19 de juliol del 1984. Va partir carregat de combustible i amb els queviures necessaris per pescar al banc canariosaharià, a la costa nord-occidental de l’Àfrica. La durada de la marea seria de 60 dies, no obstant, el destí dels seus tripulants –un patró, nou mariners, dos oficials de màquines, dos greixadors, un cuiner i un contramestre–, es va truncar en ruta.

El pesquer, de 243 tones brutes i 37,16 metres d’eslora, es va perdre sense deixar rastre. No va contactar per ràdio ni va emetre cap senyal d’alarma. Barcos de l’Armada van pentinar la zona durant mil hores sense cap resultat. També helicòpters i avions d’albirament. Durant mesos es van llançar missatges amb els detalls del ‘Montrove’ a tots els navegants, però va ser el ‘Borneira’, un altre congelador gallec, l’últim que el va veure a poques milles de distància del Puerto de la Cruz, d’on va partir rumb al calador. Ningú va tornar a reportar informació sobre el barco i mai van emergir les restes del naufragi.

Hipòtesi

En aquell temps, es van estudiar diverses hipòtesis per explicar la misteriosa desaparició. La primera, que hagués sigut segrestat pel Front Popular d’Alliberament de Saguia el-Hamra i Río de Oro, conegut com a Front Polisario, però es va descartar ja que feia quatre anys que no capturaven cap barco espanyol a la zona. També es va especular amb la possibilitat que l’embarcació estigués fent operacions de contraban o alguna altra operació il·legal i que per això portés desconnectada la radiofonia o que, per algun altre motiu, perdés el sistema de radiocomunicació.

Finalment, l’informe oficial va apuntar que el ‘Montrove’ va ser engolit pel mar després de ser envestit per un vaixell mercant.

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

En l’actualitat és pràcticament impossible que es perdi per complet el rastre a un barco. Tots compten amb una radiobalisa de localització de sinistres (RLS) que, fins i tot en el pitjor dels casos, flota i emet senyals intermitents que recull un satèl·lit.

Dècades d’incertesa

En el dia d’avui, 37 anys després de la tragèdia, no se sap res del ‘Montrove’. Ni una sola pista; ni una sola resta. Únicament es va salvar Luis Paz, el fill de l’armador del pesquer, que només unes hores abans de la sortida va decidir no embarcar-se al·legant «motius familiars». A Bueu, d’on eren la majoria dels tripulants, ningú s’oblida d’aquella catàstrofe i alguns dels familiars dels desapareguts continuen tenint l’esperança de retrobar-s’hi.