El mar de Terranova tenyeix de dol Galícia: 10 mariners morts i 11 desapareguts

El sector pesquer gallec i de la resta d’Espanya es despertava ahir amb una d’aquelles notícies que mai espera rebre. El ‘Villa de Pitanxo’, un arrossegador congelador amb base a Marín, havia naufragat de matinada en aigües de Terranova, a 250 milles nàutiques (uns 460 quilòmetres) de la capital, St. John’s. Cap al migdia, quan la informació va transcendir de la indústria a l’opinió pública, els pitjors temors es van convertir en tragèdia: de les 24 persones que formaven la tripulació del vaixell, tan sols se’n van trobar tres amb vida: el capità, Juan Padín; el seu nebot Eduardo Rial, i un tercer integrant de la dotació del pesquer que al tancament d’aquesta edició estava sense identificar.

Estaven en un dels bots salvavides localitzats per un altre pesquer, el ‘Playa Menduiña Dos’, la tripulació del qual estava en xoc per la recuperació de sis cossos més sense vida, presumiblement a causa de la hipotèrmia.

El ‘Novo Virgem da Barca’, arrossegador portuguès, va localitzar més tard les restes d’un altre mariner, mentre que tres més van ser trobats més tard.

Els dos barcos, juntament amb els guardacostes del Canadà i la resta d’embarcacions que es van sumar a l’operació, continuaven buscant ahir a última hora els 11 tripulants restants.

El ‘Villa de Pitanxo’, de 50 metres i construït el 2004, havia sortit el 26 de gener del port de Vigo amb rumb al calador comunament conegut com NAFO, sigles en anglès d’Organització de Pesques de l’Atlàntic Nord-oest. A bord hi viatjaven 24 tripulants, 16 dels quals eren de nacionalitat espanyola i la resta de Ghana (cinc) i el Perú (tres). Dels nacionals, deu eren espanyols de naixement: tres de Marín, tres de Cangas, i els restants de Moaña, Bueu, Huelva (tot i que probablement feia anys que residia a Galícia) i un altre, un observador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), era canari, segons van confirmar fonts de la Xunta.

Les alarmes van saltar gairebé a les 5.30 hores espanyola (després de la mitjanit a Terranova). El Centre Nacional de Coordinació de Salvament Marítim (CNCS), situat a Madrid, va rebre dues alertes que emetia el pesquer a l’altra banda de l’Atlàntic. Eren les radiobalises, que al contacte amb l’aigua havien saltat per emetre la seva posició. Juntament amb el Joint Rescue Coordination Center (JRCC) de Halifax, Canadà, es va desplegar una operació per intentar auxiliar el pesquer arran de no obtenir resposta en els intents per comunicar-se amb el capità. Els canadencs van enviar un helicòpter CH149 Cormorant, un avió Hercules i el vaixell ‘Cygnus’.

Enmig de la nit i entre onades de 5 a 6 metres, el capità del ‘Playa Menduiña Dos’, de Moradiña, va ser avisat perquè busqués per la zona qualsevol indici del vaixell desaparegut. A l’arribar al punt de l’última posició registrada, el que es va trobar van ser els bots salvavides del barco al costat de molts objectes dispersos. Al seu interior hi havia, amb símptomes d’hipotèrmia, els tres tripulants rescatats i sis cadàvers, segons van confirmar els guardacostes del Canadà, que van avançar que en total es van trobar dos bots a l’aigua, una de les quals, buida (es van llançar automàticament).

Terranova i Labrador

El ‘Novo Virgem da Barca’ va localitzar més tard el setè cos sense vida, segons van informar des de Halifax Salvament a les 18.52 hores. Tres hores més tard els canadencs van comunicar la descoberta de les restes de tres persones més: dues les va localitzar el vaixell ‘Maersk Nexus’; l’altra, el pesquer lusità ‘Franca Morte’.

Des de la casa armadora propietària del ‘Villa de Pitanxo’, Grup Nores, van emetre un breu comunicat passades les 15.30 hores. A través de la Cooperativa d’Armadors de Vigo (ARVI), la firma de l’històric armador Manuel Nores explicava que «tots els esforços» estaven «centrats en el rescat de la tripulació» i que, de moment, «es desconeixen les causes que van motivar el naufragi». El barco, de fet, no va ser localitzat.

Fonts del sector consultades van avançar que l’enfonsament sembla que va ser «en només uns minuts», perquè la tripulació no va tenir temps ni de saltar als bots salvavides ni de posar-se els vestits de supervivència, clau per a aigües tan fredes com les de Terranova. Les primeres hipòtesis apunten una pèrdua d’estabilitat durant la pujada de l’aparell, que hauria deixat el vaixell més alçat a la proa i a mercè d’un cop de mar. Fonts pròximes a la tripulació informaven que l’arrossegador hauria donat dues fortes recalcades entre les onades abans de girar-se de cap per avall i enfonsar-se.

El Rei transmet la seva solidaritat

La tragèdia del ‘Villa de Pitanxo’ va envair els mitjans de comunicació i les reaccions van arribar de tot arreu. Des de la indústria, amb patronals del sector com la mateixa ARVI, Cepesca o Conxemar, fins a la classe política, especialment de la branca pesquera, com el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; la consellera del Mar, Rosa Quintana, o el comissari de Pesca comunitari, Virginijus Sinkevicius. L’últim a fer-ho va ser el rei Felip VI, que va transmetre la seva solidaritat al president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, i a l’alcaldessa de Marín, María Ramallo, pel naufragi del pesquer.

Segons van informar fonts de la Casa Reial, el Rei va transmetre també tot el reconeixement al sector i al col·lectiu de la pesca, a les tripulacions d’altura i a les famílies davant una tragèdia sense precedents recents.

Feijóo, per la seva banda, va parlar davant els mitjans després del comitè executiu del PP, que havia començat amb un minut de silenci pel «terrible succés del Canadà», segons fonts de la formació. El president de la Xunta no va voler fer declaracions i va manifestar que tenia «el cap» al barco gallec naufragat i les seves famílies, «que probablement han perdut els seus éssers estimats». «No estic per a valoracions polítiques», va concloure.

L’alcaldessa de Marín, d’on era el vaixell, va assenyalar per la seva banda que el succés era «un cop tremend» no només per al municipi, sinó per a tota la comarca d’O Morrazo.

La Xunta va avançar que es declararà aquest dimecres el dol oficial a tota la comunitat en un consell extraordinari. El president del Govern, Pedro Sánchez, també va mostrar les seves condolences a través de la xarxa social Twitter.

La zona en què va naufragar de matinada el ‘Villa de Pitanxo’ és coneguda entre els capitans per les seves difícils condicions climatològiques. Situat davant la costa est del Canadà, el calador «és molt dur» per portar a terme les històriques tasques de pesca de la flota comunitària, principalment, la gallega i la portuguesa, a causa que «el temps allà és dolentíssim», segons expliquen a ‘Faro de Vigo’ alguns capitans que han treballat a la zona. De fet, la mateixa subdelegada del Govern a Pontevedra, Maica Larriba, assegurava ahir que la temperatura de l’aigua «és terrible», mentre que patrons a la zona parlaven d’onades de 5 metres d’altura i 40 nusos de vent.

L’àrea, regulada per l’Organització de Pesques de l’Atlàntic Nord-Oest (les sigles de la qual, en anglès, són NAFO), és una zona de pesca gairebé tan mítica per a la flota com la de Gran Sol. Les seves aigües, en altre temps riques en espècies de gran valor com el bacallà (abans que col·lapsés), van ser escenari de la peregrinació dels barcos espanyols, tant del País Basc com, per descomptat, de Galícia. Amb la minva de les embarcacions bacallaneres, el cens d’oficial d’aquest calador va anar també disminuint gradualment fins a quedar reduït a 20 unitats.

Coneguda per la ferocitat de les aigües, en aquesta època de l’any la zona té una temperatura a l’aigua que oscil·la entre els 2º i els 4º, amb vents de més de 30 km/h, ratxes que poden arribar als 70 km/h i onades que superen els 5 metres d’altura, segons el que es va registrar a la zona de l’enfonsament, situada a 460 quilòmetres de la ciutat de St. John’s, capital i ciutat més gran de la província canadenca de Terranova i Labrador.

«Hiverns molt durs»

«Hiverns molt durs»«És un calador amb hiverns molt durs», explicava aquest dimarts un bregat capità acostumat a altres gèlides aigües, una mica més al nord i a l’est de l’Atlàntic nord, a Svalbard. Si alguna cosa tenen en comú els dos caladors és l’extrema temperatura de l’aigua, en què la supervivència, diu, «és qüestió de minuts» si no es porta posat un vestit de supervivència, equipament que segons les primeres informacions els mariners del ‘Villa de Pitanxo’ no van tenir temps de posar-se pel sobtat del naufragi.

Comparat amb l’altre extrem de l’Atlàntic, al sud, a l’entorn de les Malvines, els capitans consultats expliquen que NAFO «no té res a veure» quant a la seva duresa. «No hi ha cap lloc tan dur, no té comparació, ni amb les Malvines ni amb cap altre lloc, gairebé», indicava un altre patró, ja retirat.

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

«Allà el mal temps és normal, amb fortes gelades, amb pitjor temps que, per exemple, les Malvines», afegeix un altre capità desplaçat precisament ara a l’arxipèlag, en què treballen fins a 40 vaixells de capital gallec, tant dins com fora d’aigües.

Consternació

ConsternacióEls mateixos capitans es van mostrar «consternats» pel fatal accident del ‘Villa de Pitanxo’. «Gairebé tots hi tenim algú conegut, perquè en un barco o un altre sempre acabes coneixent algú», lamentava un capità, de Cangas. Un altre d’un barco de Marín, en aquest cas de l’armadora Pesmar, se sentia alleujat al saber que tant el capità, Juan Padín, com el seu nebot, Eduardo Rial, han sobreviscut. «Els conec perquè són de la zona, tant de bo trobin els altres», comentava entristit.