L’escola es replanteja la manera d’impartir educació sexual

Malgrat que l’última llei educativa inclou l’educació sexualen totes les etapes, la poca formació dels docents, l’absència d’una assignatura i el tabú de molts pares cap aquests continguts fa que s’imparteixi de manera molt heterogènia i deixa via lliure a internet i la pornografia, el pitjor model possible.

Amb motiu del Dia Europeu de l’Educació Sexual, la presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, Francisca Molero, i la responsable de polítiques d’infància de Save the Children, Carmela del Moral, destaquen la importància d’haver implantat al seu dia una assignatura específica ja que es corre el risc que la matèria s’acabi diluint per la seva transversalitat.

Més del 50% dels menors d’entre 14 i 17 anys consumeixen porno a internet i la incidència d’infeccions de transmissió sexual s’ha duplicat entre els adolescents, han advertit els pediatres en ocasió d’aquesta celebració europea.

A l’escola, explica a EFE Carmela del Moral, no està clar l’impacte de la llei Celaá o Lomloe, que va entrar en vigor fa ara un any, ni com s’està preparant els professors. El que sí que és una certesa és que «no ho podem deixar en mans d’internet i la pornografia, perquè llavors estem abocats a relacions irreals, desiguals».

Els nous currículums d’ensenyament –de moment el Govern només ha aprovat el d’educació infantil i primària– posen èmfasi en l’educació psicoemocional de nens i joves, no limitada a la part biològica o sanitària.

Segons del Moral és essencial treballar en les relacions afectives, «entendre el sexe més enllà del mer coit i les seves conseqüències; no diem que no hàgim d’ensenyar sobre les malalties sexuals o la prevenció d’embarassos no desitjats, però no poden ser les úniques qüestions».

Avui, destaca, «els xavals estan aprenent la sexualitat a través de la pornografia, que és el contrari a l’afecte. En el porno les relacions són desiguals, masclistes».

D’alguna manera, continua, «en les relacions romàntiques els està educant Disney i les sèries d’adolescents i en el sexe, la pornografia. Això porta a uns estereotips, un desig d’un tipus de relacions que són tòxiques i té conseqüències. La cultura popular ha fet desitjable un tipus de masculinitat que pot acabar en violència».

D’aquí la importància que els nois tinguin altres models de masculinitat. «Si el més atractiu per a una noia continua sent el noi dolent que la tracta malament, doncs cap voldrà ser un noi bo perquè volen agradar. Al final és un cercle viciós en què tots perden, elles com a víctimes i ells guiant-se per masculinitats molt constretes que neguen la capacitat d’emoció, d’empatia...».

D’altra banda, opina que s’ha de continuar fent pedagogia amb les famílies per «treure pors» i que comprenguin què implica l’educació sexual que és, sobretot, donar eines als petits, per exemple, per identificar una cosa tan greu com són els abusos.

Quant als professors afirma que moltes vegades no se’ls dona temps, formació ni recursos i reclama «una estandardització de competències bàsiques» que puguin adquirir.

Francisca Molero, que presideix la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, remarca que a Espanya hi ha hagut una «educació sexual molt esbiaixada» i heterogènia, depenent de la comunitat autònoma.

Després de recordar que l’educació sexual integral és el conjunt de coneixements, capacitats i actituds que s’han de donar en funció de cada moment vital, Molero remarca que la seva única intenció és aconseguir que les persones prenguin les seves decisions de manera informada i en llibertat.

«Després de tant anys i iniciatives, hauria sigut necessària una assignatura específica perquè ens preocupa que la transversalitat dilueixi els continguts i no hi hagi professionals en el centre educatiu que es responsabilitzi del tema», diu Molero.

Amb el desenvolupament de la Lomloe «es parlava que els centres havien de tenir programes específics i tutors, i ho tenen però ens preocupa que no es faci un seguiment i s’avaluïn aquests programes de com s’apliquen».

Notícies relacionades

Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

"Celebrem per tercer any"

També demanda que en la carrera universitària, els futurs mestres i professors rebin una formació bàsica en educació sexual i, quant als pares, opina que «moltes vegades» no és que no vulguin treballar aquests temes, sinó que no se senten capacitats per a això per la qual cosa és partidària de generalitzar les escoles de pares on acostar-se a aquestes qüestions.

En aquest context, expressa la seva convicció que no és una és una qüestió de color ni d’ideologia política. «És un dret, si tenim la informació adequada, en un aprenentatge en drets i respecte podem decidir què i com ho volem i això no pot estar en contra de cap ideologia».