Els diners destinats a combatre la despoblació corren el risc de malgastar-se

La inversió de 10.000 milions d’euros dels fons europeus per lluitar contra la despoblació que ha anunciat el Govern corre el risc de malgastar-se, perquè no s’ha produït un debat seriós sobre quines són les polítiques eficients, assenyalen diversos experts a EFE.

«És imprescindible, atesa la gran inversió milionària, desenvolupar un debat previ i seriós, perquè sense ell, gastar diners en massa no serà funcional», afirma en declaracions a EFE l’economista Toni Roldán, director del Centre de Polítiques Econòmiques de ESADE, des d’on acaba de publicar l’estudi «Despoblació i polítiques de lloc: una anàlisi de la bretxa demogràfica, econòmica i d’actituds».

Javier Esparcia, catedràtic de Geografia de la Universitat de València i doctor en Sociologia, assenyala que el format adoptat per l’executiu per distribuir la inversió milionària no és encertat.

I María Luisa Bustos Gisbert, professora de Geografia Humana a la Universitat de Salamanca, resumeix en declaracions a EFE una idea compartida per tots els experts consultats: «Els grans remeis contra el despoblament no funcionen, les grans estratègies no valen per si soles. Cal dirigir-se a polítiques molt específiques de cada territori».

«Haurien d’haver comptat molt més amb els Grups d’Acció Local, integrats per alcaldes, iniciativa privada, actors socials... Ells coneixen molt més el territori. Haver destinat molts diners a aquests grups hauria sigut una bona decisió, dotant-los de bons equips tècnics haurien aconseguit molt més», diu Esparcia en aquesta mateixa línia.

Esparcia, igual que Roldán, a més manifesta que és un error pensar que es pot impedir la despoblació, entre altres raons, diu el catedràtic, perquè «es pensa que la població que no és en zones rurals, és a les urbanes, però això no és exactament així: estem perdent població en termes generals, tot i que es noti més a les zones rurals».

Bustos també coincideix en aquest diagnòstic: «Hi ha llocs on aquest fenomen ja no és reversible, i en d’altres es pot mitigar amb polítiques molt enganxades al territori. Dit això, és necessari millorar infraestructures, equipaments, serveis, però no és l’únic, ni serà sempre una solució. S’ha de tenir en compte que Espanya és un país molt divers, no pots aplicar grans estratègies per a tot el país. S’ha de comptar amb els recursos de cada lloc».

En termes més crítics, però orientats en la mateixa direcció, s’expressa el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Saragossa Luis Antonio Sáez.

En un article que acaba de publicar a la revista especialitzada ‘Ager’, titulat «Anàlisi de l’estratègia nacional en vista de la despoblació en el repte demogràfic a Espanya», Sáez apunta que l’estratègia governamental parteix d’«un enfocament eminentment quantitatiu, sectorial, des de dalt».

L’estratègia del Govern compta amb 130 mesures repartides en 10 línies d’actuació en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per fer front al repte demogràfic i garantir la igualtat a tot el territori.

Aquesta estratègia nacional «no es basa en evidències empíriques i analítiques, ni atén la bibliografia rellevant», diu Sáez en el seu article, que denuncia com el pla contra el repte demogràfic «afronta fenòmens complexos amb enfocaments funcionals des de dalt, sense contextualitzar, amb una redacció aluvional i omissions greus».

«El que mostra el nostre estudi», afirma Roldán d’altra banda, «és que hi ha moltes polítiques contra la despoblació que no són efectives. Per exemple, recolzar la natalitat, per si sol, no és una bona política, perquè si no desenvolupes els serveis se n’aniran igual. Tampoc serveixen les grans infraestructures de comunicacions, un aeroport o l’AVE».

«És millor generar activitat al territori i, en tot cas, millorar la connexió d’infraestructures amb nuclis urbans de províncies. Funcionen millor les polítiques adaptades a cada zona que vinguin des de baix: aprofitar indústries naixents que hi hagi a la zona, per exemple. També incentius fiscals per generar activitats econòmiques, infraestructures educatives...», diu Roldán.

Bustos, a més, apunta la necessitat d’abordar la reforma de l’administració local respecte als petits municipis: «El 61% tenen menys de 1000 habitants. I d’això no s’està parlant en aquests plans».

Notícies relacionades

"A 5è de Primària el nostre fill ens va dir que volia tirar-se a la carretera perquè no volia tornar a l'escola"

El TSJC anul·la diversos articles del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l’escola

En aquest mateix sentit, Esparcia assenyala que «fa falta menys municipi i més territori, aquestes suposades solucions, aquests programes llançats des de dalt als municipis per veure quin pot aspirar als fons, no tenen l’enfocament correcte. La cooperació municipal no és una opció, és una necessitat, pocs municipis poden afrontar la despoblació per si sols, sens dubte els que tenen menys de 500 habitants no, de fet, no són viables».

El pla, per a Esparcia, està vedat als municipis sense els equips tècnics suficients per acudir a les convocatòries en pocs mesos, o per gastar tants diners en pocs anys. A més, coincideix amb Bustos en el fet que «no es tracta només de posar diners, s’han de fer reformes legislatives de l’administració municipal».