En la línia del front de la sequera: «¿Què beurem? ¿Fang? O plou ja o ens arruïnem»

A principis de la dècada dels 90, amb aquella sequera atroç que va assolar el camp espanyol, els veïns de Pueblonuevo del Bullaque (Ciudad Real) treien el seu sant en processó per demanar-li que plogués. Al ser un poble agrícola no podia ser cap altre que sant Isidre el Llaurador. 

Les pregàries no van funcionar. Almenys de forma immediata. Aquella sequera, que va durar fins a 1995, va provocar la primera diàspora en aquesta pedania pertanyent a Retuerta de Bullaque. Una paradoxa total per a una localitat creada el 1956 per l’Institut de Colonització de la dictadura franquista per evitar la despoblació rural.

Al mig del poble, de cases blanques alineades als dos costats de la carretera, hi ha l’Estació de Servei de Bullaque, abandonada des de fa anys. Amb els dipòsits oberts ensenyant les entranyes, la gasolinera és el record permanent d’aquell passat que ara sembla tornar-se present. 

«La gent se n’anirà a Madrid»

«Passarà com en el 95. Si no plou la gent se n’anirà a Madrid o Barcelona a treballar, perquè aquí no hi haurà res a fer», afirmen Fernando Martín i el seu germà Javier. Són germans d’uns 65 anys i prenen cafè al restaurant Ayuso. És l’únic lloc on es veu una ànima a mig matí en aquest poble de 265 habitants, el primer després de creuar l’embassament Torre de Abraham, un dels més importants de la província.  

Tots dos es dediquen al camp de tota la vida. Ho veuen negre, i no precisament perquè hi hagi núvols al cel. «L’any passat ens van deixar regar una mica, jo vaig plantar una mica de cereal per sortir del pas, però aquest any....», diu un d’ells alhora que encongeix les espatlles.  

El local, amb una terrassa coberta per una lona verda espellifada, sembla que també va viure la seva millor època fa molt temps. Un repartidor de butà deixa a l’interior diverses bombones mentre la cambrera espera que entri algú a qui despatxar barres de pa o brioixeria. 

Ja a la carretera, des de la qual es va al Parc Nacional de Cabañeros, dos avis surten a passejar, aprofitant el dia assolellat. Un més de tants en els últims mesos.

«Nosaltres no tenim sant ni verge, potser n’hauríem de tenir un», admet mig de broma mig seriosament María del Mar Rodríguez, presidenta de la Comunitat de Regants de l’Embassament Torre de Abraham, a la qual pertanyen els termes de Pueblonuevo, El Robledo i Porzuna. Entre tots tres allotgen més de 5.500 hectàrees de regadiu, sobretot de blat de moro i cereal.  

La María del Mar observa des del mirador d’un turó, envoltat de salzes, freixes i roures, el que ha quedat de l’embassament per la falta de pluges. «Mira, els límits naturals de l’embassament eren aquells arbres d’allà», diu assenyalant al lluny, molts centenars de metres de la riba actual del pantà. 

Segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana, a la qual pertany aquest embassament, Torre de Abraham té emmagatzemats només 14 hectòmetres cúbics dels 183 per als quals té capacitat –cada hectòmetre cúbic són mil milions de litres, cosa que equival a la capacitat de l’estadi Santiago Bernabéu. La presa és per tant a poc més del 7%. És el paradigma d’una Espanya que s’esquerda. 

D’acord a les dades del Ministeri de Transició Ecològica, els embassaments nacionals són al 44,61%, gairebé 15 punts per sota de la mitjana dels últims 10 anys, a causa de l’alarmant falta de pluges. Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia són les comunitats que viuen la pitjor situació. 

«Si no plou ja tota la comarca morirà, els pobles es quedaran deserts. Hi ha 600 famílies que viuen de l’agricultura, però les collites donen menjar a tots els pobles de la zona. Les gasolineres, les botigues... l’economia es mou. L’aigua és vida, és riquesa», afirma l’agricultora, que està pendent de reunir-se amb el president de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana perquè l’informi sobre si podran regar i, sobretot, quanta quantitat d’aigua els donaran. 

«Emergència per sequera»

La confederació ja cataloga la situació d’«emergència per sequera» en aquesta conca alta del Guadiana. La falta d’aigua a Torre de Abraham és tan brutal que deixa veure l’antiga carretera de Torrijos, inundada des que el 1997 es va construir l’embassament, que s’alimenta del riu Bullaque i el rierol el Milagro. Mai es va poder veure tant tram de la calçada a l’aire. 

Diverses grues busquen aliment en una de les noves vores de l’embassament, que cada dia s’empetiteix més. Envoltant-lo, hi ha un vastíssim terreny sec, esquerdat, on es barregen els pedregars amb petits brots de vegetació. 

Més enllà, en el que hauria de ser el centre de la presa, un pescador està assegut a la seva hamaca esperant que les carpes piquin. Té aparcat el cotxe al costat, sobre un turó. Està sol al mig d’un vast terreny propi de Mart. La imatge sembla sortida de la pel·lícula ‘Mad Max’. 

Agafem l’antiga carretera de Torrijos fins a arribar-hi esquivant sots i rases. La carretera mor al pantà. A pocs metres de l’aigua la terra és tova i està escrostonada. És semblant a caminar sobre un matalàs. Petits brots de vegetació neixen aquí i allà. De tant en tant apareix alguna resta de plàstic, però poques. 

«Estic tenint més sort amb el crucigrama que amb la pesca», afirma el Jesús, que està a l’atur i aprofita les «estones mortes» per sortir a pescar. «Soc de Toledo i acostumo a venir de tant en tant. No el veia tan baix des que van fer la presa», diu sorprès.   

Si la situació meteorològica segueix, el desastre plana sobre la comarca. «Hi ha hagut molta gent jove que ha demanat crèdits per agafar terrenys i comprar maquinària. Tindrem un problema molt gros», afirma la presidenta dels regants. 

L’any passat els van permetre utilitzar 13 hectòmetres d’aigua, els mateixos que té ara la presa, però aquest any creuen que només es podran regar els llenyosos (oliveres, pistatxos i ametllers) «perquè no es morin». Aquests cultius només suposen el 10% del total. 

Sense atur

Quan l’agricultura funciona a ple rendiment a la zona es generen 15 milions d’euros d’activitat econòmica. «Són uns diners que es queden a la comarca. A més, durant les èpoques de collita no hi ha atur. A aquest pas, haurem demanar ajudes per sequera. Ens arruinarem», afirma María del Mar Rodríguez. L’exministra de Foment Magdalena Álvarez tenia una frase per calibrar la importància de l’aigua en l’economia: «L’aigua és PIB». Aquí ho saben bé.

La representant dels agricultors demana a la confederació, a la qual paguen un cànon anual de 130.000 euros per l’aigua de reg, que desmantelli les desenes de «preses il·legals en finques privades» que es munten al riu Bullaque i que ajuden a deixar sense aigua l’embassament.  

Un altre dels motius que els preocupa és el transvasament freqüent d’aigua que es fa a l’embassament de Gasset, situat a 45 quilòmetres i que és el que subministra l’aigua per a proveïment humà a la ciutat de Ciudad Real i municipis adjacents. En total, a 110.000 persones. 

Casimiro Pastor és el president de la Mancomunitat del Gasset, que fa setmanes que demana als veïns que facin un consum responsable de l’aigua. S’ha rebaixat l’ús d’aquest or transparent un 15%, un petit respir. 

«En unes setmanes demanarem un nou transvasament des del Torre de Abraham. És una cosa que tenim protocolitzada quan tenim menys de 14 hectòmetres cúbics [l’embassament de Gasset ahir estava en 13, al 30% de la seva capacitat]», afirma en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO DE ESPAÑA el president, que admet que la situació és «alarmant». 

«És que és el segon mes de gener més escàs en pluges de tot el segle», diu Pastor, que incideix que el proveïment per a consum humà és «prioritari». 

«Amb aquest transvasament podem assegurar per a les set poblacions del Gasset 18 mesos d’aigua potable en prou qualitat i quantitat», afirma Pastor, que incideix en la responsabilitat individual dels veïns en el consum responsable. 

«Si hi ha una emergència severa, tenim pous de sequera i un pla de contingència, però ara mateix no és plantejable», diu per tractar de rebaixar la preocupació al ser preguntat per possible talls de subministraments com ja passa a la mancomunitat de Tentudía d’Extremadura, també de la conca del Guadiana.

Els regants de Torre de Abraham entenen la prioritat, però asseguren que hi ha altres solucions per portar aigua al Gasset, com l’anomenada ‘tuberia manxega’, una infraestructura ja bastant avançada que podrà portar aigua del Tajo a Castella-la Manxa. «Des d’aquesta tuberia es podria transvasar aigua al Gasset i no cap a Múrcia. És que com nosaltres arribem a cinc hectòmetres, ¿què beurem? ¿fang?», es pregunta. 

Des del Confederació del Guadiana responen a aquest diari que la situació de sequera fa «molt difícil atendre totes les demandes socioeconòmiques amb un 30% de les reserves hidràuliques» a la conca. 

«Si la situació meteorològica no canvia difícilment podem afrontar la campanya de reg de Torre de Abraham», diu Samuel Moraleda, que reconeix que és «difícil esprémer més» l’embassament tot i que afegeix que fins als sis hectòmetres es poden transvasar recursos.  

Segons el president, s’està licitant l’escomesa final perquè la tuberia manxega pugui proveir el Gasset, però encara no hi ha una data concreta, tot i que al seu dia des de la Junta de Castella-la Manxa es va assegurar que podria ser aquesta mateixa primavera. 

«Aquesta és la situació més extrema des del període de sequera del 90-95, i l’Aemet parla de poca pluja al febrer. S’ha d’anar veient dia a dia», afirma Moraleda, que assegura que hi ha una situació encara mes preocupant, a més de la de Tentudía, la de Campo de Calatrava. 

Tota aquesta zona (40.000 habitants), amb Almagro al capdavant, s’alimenta de l’embassament de la Vega de Jabalón, que és entre el zero i l’u per cent de la seva capacitat. «Hi pot haver restriccions importants, allà. No hi ha cap altra opció immediata que no siguin els pous».

De fet, la Comunitat d’Usuaris de Campo de Calatrava extreu aigua dels pous de sequera des del 2020. Tot i així, en aquesta zona pocs s’atreveixen a beure aigua de l’aixeta. «És dolentíssima, a qui li agradi l’aigua agra estarà encantat, perquè és ferruginosa, i a més té gas», diu l’alcalde d’Almagro, Daniel Reina.  

Notícies relacionades

Sanitat alerta que els vaporejadors són «cancerígens» en la seva nova campanya contra el tabaquisme

Catalunya activa nous avisos per pluges torrencials en plena Diada

«No fiquem aigua de la Vega del Jabalón des de fa mesos. Les condicions no eren aptes per a la xarxa ni tan sols després de tractar l’aigua», afirma Reina, que assegura que entre l’aigua dels diferents pous de la comarca i la planta d’osmosi que la Junta de Comunitats posarà per tractar determinats subministraments procedents dels pous no hi «ha risc de restriccions».

«Si algun pou flaqueja se n’haurà de fer un altre», diu taxatiu l’alcalde, que espera que la tuberia manxega arribi abans del 24. Perquè si la sequera continua així i s’esgoten els pous, «no hi haurà solució alternativa».