Els paraplègics espanyols, esperançats per la tècnica que permet tornar a caminar

És una fita de la ciència: tres persones que havien quedat paraplègiques han aconseguit tornar a posar-se dretes i caminar. La tècnica, desenvolupada per un equip d’investigadors suïssos, forma part d’un assaig clínic encara en curs, però ha causat una enorme expectació. La notícia ha sigut acollida amb «enorme alegria» a l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, com explica a ‘El Periódico d’España’ el doctor Ángel Gil Agudo, cap del servei de Rehabilitació del centre sanitari castellanomanxec, referent en l’abordatge de lesions medul·lars a Espanya.

Ha sigut un matí d’emocions a l’Hospital de Paraplègics. Entusiasme i alegria. També prudència després de conèixer-se els resultats d’una recerca –publicada a la revista ‘Nature Medicine’– que va començar el 2018 firmada per l’investigador Gregoire Courtine, de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), i Jocelyne Bloch, del Centre Hospitalari Universitari de Vaud (Suïssa). Els científics van aconseguir que un pacient amb una lesió parcial de la medul·la espinal, comencés a caminar amb l’ajuda d’un caminador a l’utilitzar l’estimulació elèctrica per reactivar les neurones espinals. En l’actualitat, aquests dos investigadors han aconseguit perfeccionar el seu sistema amb implants controlats per ‘software’ d’intel·ligència artificial. Una descoberta que ja ha permès a tres pacients amb lesió medul·lar completa tornar a caminar.

«Volem afegir-nos a aquest carro»

El doctor Ángel Gil atén aquest diari a primera hora, després de la sessió clínica que tenen cada dimarts els caps de servei de l’Hospital de Paraplègics, en què, evidentment, la descoberta dels seus col·legues suïssos ha sigut l’assumpte estrella. «Hem debatut sobre aquest tema. Per nou i per la necessitat de poder sumar-nos a un carro d’aquest tipus o com aplicar-lo d’alguna manera», explica a aquest diari.

Però també, precisa, perquè tots els professionals aquell mateix dia «passaran visita i a veure pacients i la primera pregunta serà: “¿Quan m’ho poden aplicar a mi?”. Per això, hem debatut com abordar el tema informatiu per l’expectació que ha causat. Necessitem aquest equilibri entre l’optimisme, perquè el pacient també necessita tenir expectatives, i la cautela».

Una tècnica que no es pot aplicar de forma immediata

A Espanya, es produeixen cada any entre 800 i 1.000 lesions medul·lars. La lesió medul·lar és una alteració de la medul·la espinal, per causa traumàtica, per malaltia (per exemple tumoral) o d’origen congènit (espina bífida). Segons el grau d’afectació d’aquesta lesió, pot ser completa o ser parcial. En funció del nivell en què el dany es produeix les conseqüències poden ser més o menys greus: tetraplegia o paraplegia. La lesió medul·lar traumàtica pot causar discapacitat física i complicacions complexes a llarg termini: aproximadament el 60% dels pacients crònics depenen d’una cadira de rodes i més del 97%, si la lesió és completa en el moment del trauma.

A Toledo, disposen de 220 llits, ocupats gairebé en la totalitat. L’èxit dels científics suïssos obre una enorme porta a l’esperança, diu el doctor Gil. Però insisteix en aquest equilibri que, com a rehabilitadors, han de mostrar «entre l’alegria que ens produeix aquest tipus de descobertes i la cautela de traslladar la informació. És una formidable notícia, confirma els bons resultats, però la tècnica no pot ser aplicada de manera immediata als pacients». A Toledo, aclareix, hi ha un enorme entusiasme entorn d’un treball que el doctor Gil coneix des de fa anys. El cap del servei de Rehabilitació de l’Hospital de Paraplègics detalla que els primers treballs de l’investigador suís Gregoire Courtine van ser amb models animals. «En humans, tampoc és el primer treball que fa, però la diferència és que, en els anteriors, va ser en pacients amb lesions incompletes, en què sí que és possible que hi hagi una mica de sensibilitat a les cames, per això és més probable que hi hagi una recuperació, fins i tot, espontània». La validesa d’aquesta nova recerca de l’equip suís, afegeix l’especialista, és que és el primer treball «que es fa amb lesions completes, és a dir, aquelles en què no hi ha gens de mobilitat, ni sensibilitat per sota del nivell de lesió, les que inicialment tenen pitjor pronòstic. En les que hi ha menys esperança de recuperar part de mobilitat. Per això és un plus de dificultat trobar una cosa així», continua dient.

Al seu hospital estan oberts a qualsevol participació amb els suïssos. «Que es puguin aplicar aquests tractaments aquí o, fins i tot, a participar amb aquests centres de recerca per veure si la tècnica pot replicar-se a Toledo, o podem ampliar la mostra», assenyala. ¿Seria molt complex?. «És un procediment que té la seva complexitat, no tant des del punt de vista neuroquirúrgic», contesta. El doctor Gil explica que el procediment més nou és tota la part d’enginyeria que hi ha al voltant de l’estimulació elèctrica i dels paràmetres de l’estimulació i, també, l’entrenament de la persona per gestionar aquest sistema. Així, relata que hi ha un primer pas quirúrgic, la instal·lació de l’elèctrode amb la programació de totes les variables de l’estimulació i, després, i molt important, l’entrenament del pacient.

Altres experiències

«Els treballs d’estimulació no són ‘flor d’un dia’. Als Estats Units ja hi ha un grup d’estimulació elèctrica epidural, i nosaltres hem participat amb l’Institut Guttmann –un hospital especialitzat en el tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul·lar, ubicat a Barcelona– en temes d’estimulació, però superficial, sense implantar els elèctrodes a la medul·la», detalla el doctor.

Notícies relacionades

Estètica Oncològica debuta com a matèria optativa

Els experts afirmen que les xarxes són supermercats de prostitució

De fet, pacients amb lesió medul·lar de l’hospital de Toledo podran provar a finals de febrer o principis de març un robot híbrid d’assistència de la marxa amb l’objectiu de millorar la seva mobilitat. Aquesta tecnologia combina els sistemes robòtics, com a recolzament mecànic extern per aportar força, i la neuropròtesi, per generar estímuls als músculs i potenciar el moviment.

Al centre sanitari manxec, conclou el cap de Rehabilitació del centre, ha canviat el perfil dels pacients: cada vegada són més freqüents les lesions medul·lars traumàtiques per caigudes davant les causades per accidents de trànsit en gent jove, que han descendit notablement els últims quinze anys. Llavors, l’edat mitjana dels pacients era d’un home entre 25 i 35 anys. Actualment, detalla el metge, hi ha més caigudes en persones més grans amb una edat mitjana d’entre 45 i 60 anys.