Les ucis comencen a buidar-se: «La tendència és favorable»

Les unitats de cures intensives (ucis) dels hospitals espanyols ja registren més altes que ingressos de pacients amb coronavirus. Sens dubte una bona notícia, que acompanya el descens de la incidència de casos que es va notificant en les últimes setmanes. «La tendència es mantindrà i és favorable», admet en conversa amb ‘El Periódico de España’ el president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc), el doctor Álvaro Castellanos, que, a més, considera que diferenciar els pacients que ingressen per coronavirus i els que ho fan amb altres patologies però estan infectats –sense desenvolupar malaltia greu–, ajudaria a millorar els recursos en la seva atenció.

L’última vegada que aquest diari va contactar amb el president dels intensivistes, a mitjans del desembre passat, la situació era molt diferent –molt més crítica–, amb la sisena onada que tensionava sense treva els centres sanitaris. Es constatava preocupació a les ucis davant l’ascens, sostingut però constant, de pacients amb coronavirus que ingressaven molt greus als hospitals.

Avui, les dades donen més motius per a l’optimisme. Segons l’informe del Ministeri de Sanitat d’aquest dilluns són 1.838 els pacients positius en aquestes unitats i el percentatge d’ocupació ja baixa del 20%: un 19,56%. El descens als indicadors de transmissió comença a donar un alleujament real als hospitals, tot i que encara algunes comunitats (Catalunya, Aragó, País Basc, Castella i Lleó...) tenen les ucis per sobre del 15%, considerat llindar de risc molt alt.

D’altres, no obstant, van molt millor. Per exemple, Astúries, que, amb dades d’aquest dilluns, tenia 373 pacients hospitalitzats amb sospita o confirmació de covid, 342 dels que estan a planta i 31 es mantenen ingressats a l’uci. L’ocupació total per coronavirus als centres en aquesta comunitat és del 10,66% i en el cas de les ucis se situa en el 10,29%.

Més altes que ingressos

La valoració que fa el doctor Castellanos passa per una primera consideració: «El nombre de pacients ingressats està disminuint, de forma gradual, però disminuint. I és molt important. El nombre d’altes està superant el nombre d’ingressos». Dit això, el president de la Semicyuc remarca un altre aspecte: un percentatge dels pacients que entren a l’uci –entorn del 30-40%, precisa– estan fent-ho «infectats per coronavirus, però no amb pneumònia, sinó per altres patologies. El que anomenen ‘pacients covid però sense covid’».

Álvaro Castellanos s’explica: «Són positius, però la infecció que tenen és lleu i, fins i tot, asimptomàtica». És a dir, entren per altres motius i, una vegada feta la PCR per protocol, donen positiu. Esmenta, per exemple, els infarts o els traumatisme cranials o postoperatoris que, en principi, potser no ingressen en una àrea d’aïllament d’uci, però al ser covid, i com que aquestes unitats són la referència, hi acaben entrant». I afegeix: pràcticament tots aquests malalts estan infectats amb la variant òmicron i la seva evolució és molt més favorable.

¿Seria desitjable, per tant, diferenciar entre pacients que ingressen ‘amb covid’ i ‘per covid’ com proposen algunes comunitats? «Sí, és útil perquè tractar els malalts amb coronavirus comporta molta més càrrega assistencial, estades més llargues i més gravetat. Aquesta diferenciació permetria optimitzar l’ús de recursos», assegura l’intensivista. Algunes, com Madrid, ja s’han posicionat a favor d’aquest tipus de distinció entre aquests pacients.

Un punt d’inflexió

«S’està veient clarament que hi ha hagut un punt d’inflexió i un canvi de tendència molt clar cap a la disminució dels ingressos a l’uci, per això pensem que [aquesta tendència] es mantindrà un temps», assegura el metge. El doctor Álvaro Castellanos ho diu amb tota la prudència del món: qualsevol nova variant que pugui aparèixer, precisa, comportaria una nova onada pandèmica. Però, insisteix, l’escenari actual convida a l’esperança.

Assegura que la percepció que tenen els intensivistes és que estem millorant. «La disminució de casos greus continuarà, disminuiran les hospitalitzacions i els ingressos a les ucis. I, a més, es reflecteix en totes les comunitats», puntualitza. Al·ludeix a l’«altíssim percentatge» de població vacunada i també a la menor perillositat de la variant òmicron respecte a la delta.

El metge, no obstant, precisa que l’índex d’ocupació de pacients covid a les ucis continua sent «bastant alt» (entorn de l’esmentat 20%). El que seria desitjable, afegeix, per confirmar aquesta clara tendència a la baixa, és que l’ocupació de llits de crítics amb pacients positius descendís al 10%. Recorda, a més, que entorn d’un 40% de malalts que entren en aquest tipus d’unitats són encara persones no vacunades.

Cal tenir en compte, indica, un altre aspecte molt important: el Ministeri de Sanitat calcula els percentatges d’ocupació a partir del nombre total de llits «que es podrien fer servir per a cures intensives, però el de llits realment estructurats per a aquest servei és molt inferior. Hi ha bastantes unitats que estan amb índexs d’ocupació del cent per cent, comptant pacients covid i no covid. Hi continua havent tensió», assenyala el metge.

Els mateixos fàrmacs

Quant als tractaments que s’administren als pacients amb coronavirus, el doctor Álvaro Castellanos afirma que les indicacions tant per als nous anticossos monoclonals com per als antivírics orals –com Paxlovid, el fàrmac de Pfizer–, ja autoritzats però encara no comercialitzats, és per a les fases precoces de la malaltia i per a pacients de risc.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

A l’uci el tractament farmacològic per als pacients «no s’ha modificat substancialment». Entre altres medicaments, se’ls continua tractant amb l’antivíric intravenós remdesivir; amb dexametasona (un corticoide que disminueix la resposta inflamatòria al virus) i, en alguns casos, amb un «quadro inflamatori potent» o amb tocilizumab, un antiinflamatori que també es fa servir per tractar l’artritis. «Bàsicament el tractament fonamental segueixen sent les mesures de suport vital: l’oxigenoteràpia d’alt flux; la ventilació mecànica, i per als casos més greus, l’ECMO (el sistema d’oxigenació per membrana extracorpòria, per les seves sigles en anglès, un equip de ventilació mecànica que permet fer la funció respiratòria)», detalla l’intensivista.

Des de la Semicyuc, una última petició. «Ens agradaria que un percentatge important de llits nous que s’han habilitat per a cures intensives, es mantinguessin. Tenint en compte que els índexs d’ocupació en aquestes unitats, sobretot en hospitals grans, superen el 80%, seria desitjable tenir ampliacions del voltant d’un 25%. Seria important aquesta flexibilitat organitzativa», conclou el seu president.