Els geriàtrics fuetejats per la covid busquen amb urgència personal per atendre els avis

A. treballa en una residència de Catalunya i parla amb EL PERIÓDICO però prefereix mantenir l’anonimat per por de represàlies per part dels propietaris del geriàtric. El centre està qualificat com a vermell, és a dir, que s’ha registrat un cas de coronavirus que encara està fora de control, en fase d’expansió. Aquesta treballadora explica que prop de la meitat de la plantilla està de baixa, 20 empleats se n’han anat a casa contagiats de coronavirus. «El problema és que no es troba personal substitut», detalla.

Menjar gelat

La falta de plantilla impacta directament en la seva feina. «Estem sobrepassats i treballant per sota de la ràtio: som una treballadora per cada 16 avis», explica A. I això impacta directament en l’atenció que reben els avis», afegeix. ¿Per exemple? «No podem portar-los al lavabo perquè no ens dona temps, no podem fer tots els canvis posturals als que estan enllitats, i acabem donant-los el menjar fred perquè no tenim temps per escalfar-lo tot», explica. En un moment esclafeix a plorar. «Els avis ens ho diuen, que el menjar està gelat, però és que no ens dona temps a donar-los-hi tot, anem corrent... No tenim temps per estar amb temps, parlant amb ells, perquè és que si no la resta no mengen», afegeix. Especialment passa en el cas dels avis que estan confinats, fet que complica molt més poder disposar de temps per donar-los menjar com passa als menjadors comuns i amb tota la plantilla treballant.

Un dia al llit

«També sabem de centres que han de deixar alguns avis al llit tot el dia perquè no els dona temps per aixecar-los a tots, en d’altres on les treballadores de la neteja acaben fent d’auxiliars malgrat no estar qualificades per a això o comencen a aixecar-los a les sis del matí per arribar a tot», afegeix el delegat sindical de l’UGT a la Catalunya Central i el Vallès, Juan Carlos Delgado. «No és que no s’aixequin els avis en tota la setmana, és que quan falta personal, potser un dia s’aixeca uns i l’endemà d’altres», assenyala una altra delegada de l’UGT, Clara García.

Angoixa i embafament

Tots ells assenyalen la falta de personal dels centres, però, sobretot, l’angoixa i sofriment dels empleats. «La plantilla està esgotada, moralment i psicològicament. Portem dos anys amb la covid. ¿Tu saps el que és banyar algú amb l’epi, la mampara suant? Està sent horrible. I la sobrecàrrega de feina comença a ser inassumible», explica García. Delgado afegeix que, a part dels empleats per baixa a causa de la covid, n’hi ha més que ho estan per depressions. ¿Com et sents a l’arribar a casa? ¿T’està afectant tot el que veieu a la residència? A. torna a plorar. «Tinc ansietat. Et sents malament perquè els avis no es mereixen això», diu sanglotant A.

L’estrès es viu dins, però també fora de la residència. Davant la falta de personal per contractar, especialment per a les baixes d’una setmana pel coronavirus, alguns directius dels centres demanen un sobreesforç als empleats. «Hi ha personal doblant torns, i han d’aguantar trucades durant la seva jornada de festa per demanar-los que vinguin a donar suport, o altres que estan de baixa per covid amb trucades diàries si ja donen negatiu als antígens», apunten fonts de Comissions Obreres.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

En les últimes setmanes, els protocols s’han relaxat i els contactes estrets de coronavirus han de continuar treballant a les residències si no tenen símptomes. A més els familiars dels geriàtrics poden visitar els residents, tot i que estiguin confinats. «Això ens dona més feina, perquè perdem molt temps entre que els atenem, els donem l’epi i els el traiem... No ajuda», insisteix A. Davant aquesta realitat, alguns familiars posen el crit al cel. «Nosaltres no en tenim la culpa, fem el que podem i intentem cuidar el millor que podem: els menjars i les higienes es fan», insisteix García. «El problema és que pels baixos sous que cobrem, i la realitat que vivim, la gent se’n va del sector quan pot i ningú vol treballar aquí», assenyala la delegada d’UGT.

«Ha passat la pandèmia, però els treballadors continuen explotats i abatuts. Plou sobre mullat i el caldo de cultiu emocional és molt bèstia. Abans de la covid no es podia atendre amb criteris de dignitat i qualitat. Ara, estem pitjor en el fons», remarquen des de Comissions.