«Mai s’ha aconseguit una vacuna de la grip tan efectiva com les de la covid»

Nascut a Caravaca de la Cruz (Múrcia) fa 32 anys, el viròleg Alberto Domingo López va realitzar estades d’investigació a l’Imperial College de Londres (Regne Unit) i a l’Institut Americà d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses (EUA), on ara investiga sobre el coronavirus i des d’on atén ‘La Opinión de Murcia’.

L’arribada del coronavirus va canviar el rumb de la seva carrera, per raons de força major. ¿En què li hauria agradat centrar-se si no hi hagués hagut pandèmia?la meva formació com a viròleg m’ha proporcionat les eines i coneixements necessaris per estudiar i entendre una gran diversitat de microorganismes, en especial, virus humans. Tot i que l’objectiu principal de la meva tesi doctoral a Madrid es va centrar a estudiar els virus de l’herpes simple, pocs mesos abans de l’arribada del coronavirus havia començat, als Estats Units, un nou projecte d’investigació centrat en el virus de la gripen un dels laboratoris de referència mundial per a aquest virus. Els virus respiratoris emergents són els que representen una major i immediata amenaça per al benestar i supervivència de les nostres societats modernes, per la qual cosa intentar contribuir a prevenir, entendre i controlar aquestes amenaces sempre ha sigut el meu objectiu professional. Com a nota personal puc afegir que a principis del 2020, vaig entendre ràpidament que aquesta pandèmia podia suposar una oportunitat d’or per a la meva carrera com a viròleg.  

L’arribada del coronavirus va canviar el rumb de la seva carrera, per raons de força major. ¿En què li hauria agradat centrar-se si no hi hagués hagut pandèmia?projecte d’investigació centrat en el virus de la major i immediata amenaça per al benestar i supervivència ¿En què se centren els seus treballs als Estats Units per combatre la covid?El laboratori del qual formo part ha sigut pioner a entendre aspectes crítics del virus de la grip en els últims 30 anys. Aquest ambient de treball, en el qual estic envoltat d’experts internacionals i amb la millor tecnologia, és l’escenari idoni per fer i contestar preguntes que ens ajuden a entendre com infecta el virus, com es multiplica o què fa aquest virus per ocultar-se de la resposta del nostre sistema immunitari. Contestar a aquestes preguntes de manera encertada és el que després permet desenvolupar vacunes i tractaments efectius que prevenen la malaltia i salven vides. Podríem dir que laboratoris com al que pertanyo som la primera baula de la cadena que ha posat les vacunes de la covid al braç de la humanitat. Les meves investigacions en covid s’han centrat a entendre com el virus és capaç de multiplicar-se i proliferar sense ser detectat pel sistema immunitari, i per tant, evitant que desenvolupem símptomes durant els primers, o fins i tot tots, els dies de la infecció. Altres fenòmens observats en pacients de covid, com respostes exagerades del sistema immunitari, els episodis de trombosi i ictus, o els efectes a llarg termini de la covid, es mantenen sense una explicació clara. Recentment he descobert que una proteïna clau del virus, els ‘maons’ o peces que el formen, és capaç de bloquejar components essencials per a resposta immunitària normal. Aquesta és la primera proteïna d’un coronavirus que s’ha descrit fins a la data, capaç d’unir i bloquejar aquestes funcions de la primera línia de defensa del nostre cos contra patògens. Aquesta proteïna del virus també podria estar jugant un paper important a l’hora d’entendre aquests episodis de trombes. Algunes dades curioses d’altres laboratoris sobre aquesta proteïna del virus és que s’ha trobat a pulmons de pacients que van morir de covid-19, mentre que no es van trobar rastres del virus. Més sorprenent: s’ha trobat aquesta proteïna en biòpsies d’intestí de pacients que van superar la covid-19, ¡quatre mesos després de l’últim test negatiu!

¿En què se centren els seus treballs als Estats Units per combatre la ?com infecta el virus, com es multiplica o què fa aquest virus per ocultar-se desenvolupar vacunes i tractaments efectiusepisodis de trombes¿Què té aquest coronavirus que no s’hagi observat en d’altres?Aquesta és una pregunta molt interessant. El que més sorprèn és la rapidesa amb la qual aquest coronavirus és capaç de mutar o variar. Això és el que ha provocat la gran quantitat de variants que han aparegut i que podrien trontollar l’eficàcia de les vacunes. Un exemple que ens pot ajudar a entendre la gran capacitat de mutació d’aquest virus, mai vista fins ara, és comparar-ho amb altres virus respiratoris. Per exemple, el virus de la grip sol acumular 1 o 2 canvis, de mitjana, entre un hivern i el següent. La variant òmicron acumula unes 50 mutacions, 36 d’aquestes localitzades a la proteïna de l’espícula, aquesta última utilitzada per immunitzar-nos contra la covid-19. Una altra característica remarcable, com comentava abans, és la capacitat del virus per infectar evitant que desenvolupem símptomes de la malaltia. Els símptomes d’una infecció viral és el que ens alerta que una cosa anormal està passant. Si els símptomes i la finestra en la qual un individu és infecciós s’encavalquen, és més fàcil controlar i reduir contagis, mitjançant l’aïllament de les persones que presenten símptomes. Això és el que va passar amb el brot del virus SARS el 2002-2003. Amb l’actual coronavirus, hem tingut i tenim mesures de distanciament social molt estrictes per reduir i controlar aquest fenomen, ajudat més recentment per l’ús massiu dels tests ràpids d’antígens. ¿Quin paper exerceixen les proteïnes del virus en la seva pervivència?Com esmentava abans, les proteïnes són els ‘maons’ que els virus, els bacteris i les nostres cèl·lules utilitzen per a la seva construcció i el desenvolupament dels seus processos biològics. Cada proteïna del virus sol desenvolupar diverses funcions, tot i que moltes d’aquestes funcions no estan clares o requereixen anys d’investigació. En el coronavirus, les proteïnes permeten la seva multiplicació, acoblament i capacitat d’infectar altres cèl·lules i individus. El desenvolupament d’aquests processos del virus és el que causa els símptomes de la malaltia, però algunes proteïnes virals s’encarreguen de dissimular o camuflar la presència del virus al cos humà. Altres proteïnes del virus es poden mantenir en l’organisme fins i tot quan el virus ja no s’està multiplicant o causant la malaltia. D’altra banda, canvis en aquestes proteïnes poden ajudar el virus a multiplicar-se més ràpid, ser més o menys efectiu a l’hora d’infectar nous individus, o fins i tot escapar-se dels anticossos que hem generat amb la vacunació. Tot això fa que les vacunes i els tractaments que avui són eficaços puguin deixar de ser-ho el dia de demà, per la qual cosa continuar estudiant i analitzant aquestes proteïnes virals és essencial per a la nostra protecció a llarg termini.

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

¿Què té aquest coronavirus que no s’hagi observat en d’altres?la rapidesa amb la qual aquest coronavirus és capaç de mutar o variarLa acumula unes 50 mutacionsmesures de distanciament social molt estrictes¿Quin paper exerceixen les proteïnes del virus en la seva pervivència?les proteïnes són els ‘maons’ que els virus, els bacteris i les nostres cèl·lules utilitzen per a la seva construcció ¿Tindrem aviat una vacuna universal?En més de 50 anys d’investigació sobre el virus de la grip no s’ha aconseguit una vacuna universal efectiva i duradora. Els virus respiratoris tenen aquesta capacitat d’infectar-nos una vegada i una altra, malgrat estar vacunats o d’haver passat la malaltia. Aquest fet, juntament amb l’habilitat dels virus de mutar molt ràpidament fan tremendament difícil desenvolupar vacunes universals. Hem d’entendre que una vacuna es considera efectiva si prevé o redueix els símptomes de la malaltia i els contagis. En última instància seria ideal que aquesta vacuna també ens faci completament immunes a la infecció, però aquesta és una barrera molt més alta d’arribar. No obstant, mai s’ha aconseguit una vacuna de la grip tan efectiva com les que tenim per prevenir la covid-19. Això ha sigut possible gràcies a una tecnologia que s’havia estat desenvolupant durant 20 anys, així com a la inversió i col·laboració científica mundials sense precedents. La companyia Moderna està utilitzant aquesta tecnologia per desenvolupar una vacuna actualitzada contra l’òmicron, però el que és més esperançador és que també estan assajant clínicament vacunes contra la grip, el virus de la sida i el de la mononucleosi infecciosa. Fins i tot es parla de futures vacunes trivalents, contra la grip, covid-19 i altres virus respiratoris combinades en una sola injecció. Estem davant el començament d’una nova era contra les malalties infeccioses.

I des del seu punt de vista... D’altra banda, i des d’una perspectiva més personal, ¿quin sentit té tenir disponible una vacuna universal i altament efectiva si només la meitat de la població confia en la seva seguretat i està disposada a utilitzar-la? La vacunació és una arma que s’utilitza a nivell poblacional per atacar un virus, per això es parla de campanyes de vacunació. La declaració de l’erradicació de la verola el 1980, una fita històrica per a la humanitat, només va ser possible gràcies una campanya de vacunació global contra aquesta. Recordem que és en persones no vacunades on el coronavirus té menys restriccions per multiplicar-se, mutar i infectar d’altres. Avaluar la seguretat i efectivitat de les vacunes no és una tasca que el públic general estigui capacitat per desenvolupar, discutir o opinar; igual com tots entenem que no ho està per executar el diagnòstic i tractament d’un pacient malalt en un hospital. El deure cívic també passa per assumir la nostra responsabilitat individual en termes de malalties infeccioses i salut pública, contribuint al benestar general evitant que el virus pugui guanyar terreny mutant i posant en perill aquest esforç col·lectiu que és una campanya de vacunació. Un exemple personal sobre la meva confiança en la seguretat de les vacunes va ser la meva participació com un dels primers 30.000 voluntaris a rebre una dosi experimental de la vacuna de Modernadurant l’assaig clínic que van desenvolupar l’agost del 2020. Contemplar tot el procés de disseny i desenvolupament en primera persona, des del principi fins a rebre la punxada al braç, et fa adonar-te de l’alta regulació i seguretat que tenen les vacunes.

I des del seu punt de vista...¿quin sentit té tenir disponible una vacuna universal i altament efectiva si només la meitat de la població confia en la seva seguretat i està disposada a utilitzar-la?assumir la nostra responsabilitat individual en termes de malalties infeccioses i salut públicala meva participació com un dels primers 30.000 voluntaris a rebre una dosi experimental de la vacuna de ¿Veu recomanable, com a científic, la tornada d’esdeveniments multitudinaris?Aquests dos esdeveniments, com a caravaqueny i murcià que soc, té una significança emocional especial per a mi. A més, tenen en comú que són esdeveniments exteriors a l’aire lliure. Com aquests, altres esdeveniments multitudinaris en els quals es pugui garantir l’estat de vacunació dels participants i es reforci l’ús de mascareta, són escenaris amb baix risc per al contagi i la transmissió massiva del virus. A la regió, com a la resta del llevant mediterrani, gaudim de temperatures càlides que permeten disfrutar dels esdeveniments exteriors a l’aire lliure durant la gran majoria de l’any. Això és un privilegi que hem d’explotar per poder recuperar tradicions i esdeveniments multitudinaris que defineixen la nostra essència i identitat. Personalment, soc partidari que aquests esdeveniments tornin a la nova normalitat en les circumstàncies que comentava i sota la supervisió d’experts en salut pública. ¿S’atreviria vostè a posar una data al final de la pandèmia?Si entendre el final de la pandèmia implica tornar en tota la seva extensió a l’estil de vida del 2019, probablement anys o fins i tot mai arribi a passar en la seva totalitat. Aquest virus ja és, i serà, part del nostre dia a dia, com ho han sigut altres coronavirus respiratoris durant dècades (aquests últims responsables aproximadament del 30% dels refredats als països desenvolupats). Abans de la pandèmia, la societat no vivia en un estat de constant psicosi en el qual els virus respiratoris eren l’epicentre de la vida. Si hem fet tot el que podem fer, és a dir, estem vacunant-nos i portem la nostra mascareta quan correspon, llavors és moment de desprendre’ns de la por psicològica i continuar disfrutant de la nostra idiosincràsia amb els petits canvis que hem après i incorporat al nostre dia a dia. Personalment, per a mi la pandèmia ha acabat. Em posaré la meva següent vacuna quan sigui el moment, portaré la meva mascareta dins d’un avió o bar, però això no m’ha impedit viatjar des dels EUA per visitar la meva família i amics aquest Nadal passat, disfrutar de la meva regió i viatjar per Europa.