Més de 1.000 pacients amb hepatitis C, sense tractament pel col·lapse a l’Atenció Primària

El col·lapse que viuen els centres de salut per la sisena onada de la pandèmia de coronavirus està tenint greus repercussions en altres pacients, una cosa que preocupa els metges que els tracten. Amb les últimes dades disponibles, el nombre dels que van iniciar tractament contra el virus de l’hepatitis C (VHC) ha tornat a descendir, de manera dramàtica recalquen els especialistes, en el trimestre de juliol a setembre del 2021. «S’estan deixant de diagnosticar i de començar a tractar-se més de mil pacients cada mes, i això és un problema molt seriós», critica el doctor Javier García-Samaniego, coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE) i cap de Secció d’Hepatologia del madrileny Hospital Universitari La Paz. «Estem diagnosticant poc i tardanament», assegura el metge a El Periódico de España.

L’AEHVE rescata dades publicades pel Ministeri de Sanitat per alertar sobre una situació que els preocupa especialment: entre el gener i el març del 2020, just abans de l’esclat de la crisi sanitària, el nombre de pacients que van començar tractament va ser de 3.125, mentre que, entre juliol i setembre del 2021, ha sigut de 1.459, menys de la meitat, i només lleugerament per sobre dels 1.363 del trimestre d’abril a juny del 2020. Xifres que es remunten als pitjors nivells de la pandèmia, apunta el doctor García-Samaniego, també investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).

El coordinador de l’AEHVE ha mostrat la seva inquietud per aquestes xifres. Tem que aquesta situació hagi anat a pitjor en l’últim trimestre del 2021 i el començament del 2022 amb una atenció primària totalment saturada coincidint amb l’empenta de la sisena onada de la pandèmia, la variant òmicron deixant milers de contagis i la incidència de casos de coronavirus, disparada. Per comunitats autònomes, explica el metge a El Periódico de España, «no tenen dades desagregades», però creuen que la situació és molt similar als diferents territoris.

Sense derivació a consultes externes

L’hepatòleg indica que, segons les xifres que manegen, s’estan deixant de diagnosticar –i començar a tractar– més de mil pacients cada mes. Detalla que la saturació dels centres de salut comporta que es freni la derivació de pacients a les consultes especialitzades, fet que, al seu torn, es tradueix en un diagnòstic més tardà i en fases més avançades de la malaltia. Cal recordar que l’hepatitis C és una infecció vírica que causa inflamació del fetge, cosa que pot conduir a un mal hepàtic greu.

L’especialista detalla a aquest diari que «el problema és que no s’està diagnosticant –es fa poc i tardanament, especifica– i no s’està derivant i, quan s’està fent, ens estan arribant ja pacients amb fibrosi avançada. A una persona que la diagnostiques tard li pots curar la infecció, però la malaltia [la cirrosi] ja no. En estadis tan avançats, a més, hi ha alt risc d’hepatocarcinoma (càncer de fetge) i la supervivència és baixa».

Amb les últimes xifres disponibles, els hepatòlegs temen que entre un 25 i un 30% dels malalts ja tinguin la malaltia avançada per la falta de diagnòstic. Si es continua amb aquest alentiment, la incidència augmentarà. «A un pacient amb una malaltia hepàtica lleu, el curem i li donem d’alta», indica el metge. No obstant, precisa, a un amb malaltia hepàtica avançada se li pot curar la infecció, però no la malaltia, que ja es converteix en crònica. Amb dades de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), la infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) i virus de l’hepatitis C (VHC) expliquen la majoria dels càncers hepàtics.

Crida pública

L’associació fa una crida pública a les administracions perquè «arbitrin les mesures necessàries per desbloquejar» aquesta derivació de pacients a les consultes especialitzades, així com els programes de microeliminació del VHC a tot el territori nacional que consisteixen a posar en marxa l’acompanyament terapèutic per ajudar les persones amb hepatitis C que necessiten un suport extra per cuidar de la seva salut. Sobretot en entorns vulnerables com centres d’addiccions o col·lectius de persones sense llar que tenen un circuit assistencial diferent i també s’estan veient afectats per la crisi sanitària.

Durant el més cru de la pandèmia, aquest tipus de programes es van paralitzar a tot Espanya. També es va produir una marcada disminució del nombre de nous diagnòstics –una situació que continua– i, a més, es va produir una reducció molt significativa (pròxima al 80% en algunes comunitats autònomes) del tractament amb antivirals directes. De fet, en el seu moment els hepatòlegs van llançar una recomanació sobre l’oportunitat d’oferir el cribratge de VHC a tots els subjectes sotmesos a qualsevol tipus de procés diagnòstic de la infecció per SARS-CoV-2, incloent-hi tant el diagnòstic de la covid-19 com la vacunació. Una iniciativa que no va prosperar.

Mostramos nuestra preocupación por los datos de @sanidadgob, que revelan que entre jul/sept 21 el número de personas q iniciaron tto frente a #vhc cayó a niveles del peor momento #COVID19 pic.twitter.com/o4oKTblbE7

— AEHVE (@cerohepatitis) 31 de enero de 2022

Des d’AEHVE recorden que el Ministeri de Sanitat ha donat a conèixer recentment les dades de l’‘Estudi de Monitoratge d’Efectivitat Terapèutica SITHepaC’, que mostra l’alta eficàcia dels tractaments per a l’hepatitis C basats en antivirals d’acció directa (entorn d’un 95% de pacients amb una resposta viral sostinguda positiva), però també l’alt grau de pacients en fases avançades de la malaltia (un 33% en el nivell F4, el més elevat). Segons aquest estudi, l’índex de supervivència varia substancialment entre els pacients que es diagnostiquen i es tracten amb la malaltia hepàtica en estat més avançat i en aquells en què està en estadis inicials.

Més lluny de l’eliminació de la malaltia

L’Assemblea Mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir l’objectiu d’eliminar les hepatitis B i C l’any 2030. Espanya va posar en marxa el Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C en el Sistema Nacional de Salut, dissenyat a principis del 2015, que ha permès al nostre país col·locar-se al capdavant dels països del món en l’eliminació de la malaltia, únicament darrere d’Islàndia. Des de la implantació document, les dades indiquen que s’han tractat prop de 150.000 pacients. Però encara quedarien més de 80.000 persones infectades pel virus sense abordar.

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

Ara la pandèmia està suposant una barrera per arribar a aquest objectiu d’arribar a zero hepatitis i l’escenari és diferent: «Estem davant una oportunitat històrica d’acabar amb l’hepatitis C, però la sensació en aquest moment és que, lluny d’avançar per acostar-nos a aquest objectiu, estem retrocedint», asseguren els especialistes.

«Estàvem convençuts que podríem aconseguir-ho –l’eliminació de la malaltia– el 2024. Preveiem un retard d’almenys dos anys si no som capaços de recuperar», afegeix el cap de Secció d’Hepatologia del madrileny Hospital Universitari La Paz. Explica que des de l’AEHVE tenen en marxa un projecte –Ciutats Lliures d’Hepatitis C–, en el qual, amb la implicació especial dels ajuntaments –ciutats com Madrid, Vigo, València, Sevilla, Santander i Santiago de Compostel·la ja s’hi han adherit– s’estan fent «esforços importants per eliminar-la en la població vulnerable (on es concentra gran part dels casos que queden) i pensem que poden fer que no decaigui tant el calendari marcat».