‘Superimmunitat’: ¿L’òmicron és el millor reforç vacunal?

Carmen Cámara va afirmar a principis d’any a La Sexta que l’actual onada d’òmicron «pot ser una campanya de vacunació gairebé mundial, però no ho sabrem fins a l’hivern que ve, quan arribin una altra vegada els virus respiratoris». Per aquesta destacada immunòloga, l’actual tsunami de casos «podria ser el plus que ens feia falta a la resposta immunitària. Teníem unes vacunacions que ens protegien de malaltia greu, però no de contagiar-nos una altra vegada», va explicar a la televisió.

¿Quins mecanismes biològics existeixen per deduir que una infecció amb òmicron conferirà aquesta «superimmunitat», si les infeccions amb les anteriors variants i les vacunes no van conferir una protecció gaire duradora contra el contagi?

Los expertos en #inmunologia Carmen Cámara, María Montoya @CIB_CSIC y José Gómez Rial advierten que vacunar en exceso provoca un #sistemainmune exhausto en jóvenes @redaccionmedica https://t.co/pgpOnFCkxD

— SEInmunología (@SEinmunologia) 25 de enero de 2022

África González, catedràtica d’Immunologia del Centre de Recerques Biomèdiques (Cinbio) de la Universitat de Vigo, apunta que el que indiquen Carmen Cámara i Alfredo Corell està basat en diversos estudis científics. Entre aquests, un de ‘The Lancet Rheumatology’, portat a terme en persones amb patologia reumàtica, en què es va observar que el grup que va desenvolupar més títol d’anticossos va ser el que va tenir una infecció i tan sols una dosi de vacuna, per sobre fins i tot dels que tenien doble dosi.

«Hi ha un estudi japonès que ha analitzat persones vacunades que després es van infectar amb òmicron –explica a ‘Faro’ la immunòloga–, i van veure que com més gran és l’interval de temps entre vacunació i infecció, la resposta immunitària és més alta. També van constatar que la resposta immunitària que s’ha generat després de la infecció per òmicron no només reconeix l’òmicron, sinó també totes les altres variants, i que aquesta resposta és molt potent».

Segons África González, que va ser també presidenta de la SEI, «el que indueix aquesta immunitat híbrida, de vacunació seguida d’infecció, és una potent activació de la memòria immunitària aconseguida inicialment amb la vacuna, i això permet desenvolupar una malaltia molt més lleu, i a més perpetuar aquesta memòria per a futures trobades amb possibles variants que puguin arribar». D’aquest coneixement sorgeixen noves preguntes:

¿Produeix més protecció la infecció anterior o la posterior a la vacunació? Un estudi a ‘Science Immunology’ mostra que és igual si la vacunació es fa abans o després de la infecció. «En els dos casos hi ha una potent resposta immunitària capaç de neutralitzar variants –exposa González–. La infecció és capaç d’activar de forma potent, robusta en qualitat i quantitat, la resposta immunitària».

¿La protecció després d’infecció amb òmicron serà molt més duradora que la conferida per infeccions de les anteriors variants? ¿Protegirà també contra les que puguin sorgir? La catedràtica assenyala que «no sabem encara si la immunitat serà molt més duradora després de la infecció amb òmicron que amb altres variants, i la seva capacitat de protecció dependrà de les noves variants, si canvien molt respecte a òmicron».

L’autora del llibre ‘Inmuno Power: conoce y fortalece tus defensas’ precisa que la immunitat després de la infecció per les altres variants és duradora, ja que transcorreguts dos anys de pandèmia es continuen veient cèl·lules de memòria en persones que van passar la infecció a l’inici. El que es perd amb els mesos són els anticossos neutralitzadors, però no la memòria immunitària. Això mateix pot passar després de la infecció per òmicron, que els anticossos disminueixin al cap de mesos, però que es mantingui la memòria de limfòcits T i B davant aquesta variant durant molt temps, anys fins i tot.

La immunòloga, com molts dels seus col·legues, afirma que la situació que vivim ara és molt diferent de la del començament de la pandèmia, ja que moltes persones s’han vacunat, o fins i tot es van infectar amb les primeres variants i, per tant, aquesta nova infecció arriba a un «exèrcit ja preparat, entrenat per veure aquest virus», i tot i que hagi canviat el virus, les nostres defenses el continuaran reconeixent. «El que hem vist fins ara és que, una vegada que el sistema immunitari veu la ‘foto de l’enemic’, sempre davant les noves variants que arribin, la immunitat ja no serà zero. És possible que disminueixi una mica, però sempre hi haurà certa resposta», argumenta.

¿Quin grau de seguretat té aquesta hipòtesi? González assenyala que nombrosos estudis científics avalen aquesta immunitat híbrida, i que té tot el sentit des del punt de vista immunitari: «Primer, perquè crides diversos ‘soldats de diferents batallons’, i per tant la resposta serà més àmplia i potent, dirigida davant diferents parts del virus. Segon, perquè reactivaràs les cèl·lules de memòria, i tornaràs a generar més anticossos».

¿Hi ha exemples en la història de la medicina d’aquesta ‘superimmunitat’ contra altres virus? África González apunta que hi ha persones que s’han infectat de xarampió o varicel·la fins i tot després de rebre la vacuna, o viceversa, i que després mantenen una immunitat ja duradora. I aporta un altre exemple d’immunitat híbrida que hem vist recentment: l’obtinguda al fer servir com a segona vacuna una diferent de la primera (de Pfizer després d’una d’AstraZeneca o Jannsen). «S’ha comprovat que incrementava la resposta immunitària. Hi ha diversos estudis, inclòs el CombiVax, promogut per l’Institut de Salut Carlos III, que demostren que combinar vacunes pot induir més immunitat», recorda la catedràtica de la UVigo.

La resposta de les cèl·lules T, un aspecte clau que es pot mesurar

La clau de la ‘superimmunitat’ resideix en les cèl·lules T i B. Els limfòcits T, que circulen en el corrent sanguini i als ganglis limfàtics, actuen com a sentinelles. Entren en acció quan detecten un invasor. Un tipus de cèl·lula T destrueix les cèl·lules infectades. Un altre ‘avisa’ les cèl·lules B perquè proliferin i secretin anticossos que bloquegin les proteïnes del patogen conegudes com ‘antígens’. En el cas del coronavirus SARS-CoV-2, l’antigen principal és la proteïna S o espícula, la ‘clau’ amb què el virus entra a les cèl·lules.

Una imagen vale más que mil palabras: Inmunidad celular medida con el test cutáneo desarrollado por nuestro grupo. Detecta Linfocitos T específicos para la proteína Spike en una persona vacunada (top secret, es mi brazo) hace algo más de 6 meses👇🏻 pic.twitter.com/vTT8ebVESk

— YBP.CPH (@YbpCph) 1 de septiembre de 2021

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

Els immunòlegs proposen utilitzar proves que mesurin la immunitat cel·lular de cada persona, per poder donar dosis de reforç a qui veritablement ho necessiti. Una és el test cutani desenvolupat pel grup de la immunòloga Yvelise Barrios. Es basa en el mateix principi que la prova de la tuberculina i detecta limfòcits T específics per a la proteïna S en una persona vacunada fa més de sis mesos. La imatge correspon al braç de la doctora Barrios.

Wow. T cell apoptosis via Fas characterizes severe Covid-19

I posited the T cell differentiation and apoptosis 𝘊𝘈𝘜𝘚𝘌𝘚 severe Covid-19 and should be stopped with a FasL blocking antibody in 2020 in Frontiers https://t.co/Ry8dNpfv0n https://t.co/cU5M7S3JFX pic.twitter.com/7bzCuJUsoY

— Anthony J Leonardi, PhD, MS (@fitterhappierAJ) 31 de enero de 2022

No obstant, hi ha científics que dubten de la resposta de les cèl·lules T i B. L’immunòleg nord-americà Anthony J. Leonardi va assenyalar en una entrevista a ‘Faro de Vigo’ que les infeccions de covid provoquen un envelliment prematur de les cèl·lules T i causen una resposta immunitària disfuncional. Així ho va indicar en un article publicat el desembre del 2020 a la revista ‘Frontiers in Immunology’.