‘Desintoxicació’ de luxe: així són els centres de vacances exclusius per a famosos

A les vil·les The Balance, perdudes per algun terreny de Llucmajor, es rehabiliten empresaris, membres de la reialesa i estrelles

L’estada costa gairebé 150.000 euros i el seu atractiu més gran és la garantia de l’anonimat

‘Desintoxicació’ de luxe: així són els centres de vacances exclusius per a famosos
7
Es llegeix en minuts

La vil·la no sembla exactament una clínica d’addiccions. Sembla més aviat un exclusiu centre de vacances. L’edifici del centre de rehabilitació The Balance s’alça solitari en una gran parcel·la al municipi de Llucmajor. Al seu voltant no es veuen altres edificis, només camp. Amb un xef privat, sala de fitnes i classes de ioga, l’oferta sona de luxe. Els clients d’Abdullah Boulad, que dirigeix The Balance, són caps de grans companyies i presumptament també membres de la reialesa i superestrelles. Només aquest tipus de col·lectius poden permetre’s aquesta cura. A tall d’exemple, quatre setmanes a The Balance costen gairebé 150.000 euros.

Per adaptar-se a la clientela, tot ha de ser exclusiu i, sobretot, anònim. Boulad no entra en detalls sobre els noms dels seus hostes. Ni tan sols en la ubicació exacta de la vil·la. Dient «terme municipal de Llucmajor» ja n’hi ha prou, diu. En concret, The Balance explota tres vil·les a Mallorca, a més de llogar-ne algunes d’addicionals. A la pregunta de quants clients allotgen anualment, el director general prefereix no revelar-ho.

El director executiu de The Balance, Abdullah Boulad. / NELE BENDGENSBoulad, que va fundar The Balance a Suïssa fa quatre anys, es va traslladar a l’illa fa un any. Segons defensa, Mallorca és el lloc perfecte «per oferir als seus clients la curació». I ho argumenta posant èmfasi en l’esplèndida gastronomia, la bonica naturalesa i el bon temps. A més, confessa que pot oferir el seu centre de rehabilitació molt més barat que a Suïssa. Allà, perquè se’n facin una idea, quatre setmanes costen al voltant de 400.000 euros. Boulad remarca que Mallorca també proporciona una cosa única: anonimat. A l’aeroport de Son Sant Joan –afirma Boulad– un avió privat no crida l’atenció, de manera que els que no volen parlar sobre la seva rehabilitació a casa poden fingir que estaven de vacances a l’illa. «Poden dir que estaven a la platja, en un barco, i poden mostrar-ne fotografies», afirma Boulad.

El cap visita els clients una o dues vegades per setmana. Passa més temps amb els hostes que amb els respectius formadors i terapeutes. Un d’ells és Jil Moore, monitora de ioga, a més de ser responsable dels clients. Alguns –afirma– no tenen ganes de fer ioga al principi. «Especialment els homes, tot i que les meves classes són diferents», defensa. I és que les seves sessions s’adapten a la formació del client. Així, mentre alguns són «molt atletes» i volen fer molt exercici, hi ha altres perfils, com persones de 70 anys amb un alcoholisme que els ha destruït el cos. «Si algú no pot moure’s bé adapto la classe de ioga a exercicis en cadires, per exemple», indica, mentre afegeix que la finalitat és proporcionar als clients una sensació de calma.

Els hostes de Boulad poden ser rics, però això no els fa envejables. Les persones de 60 anys amb addicció a l’alcohol reben el mateix tractament que les de 20 anys. I hi ha de tot: trastorns alimentaris, addicció a les drogues, insomni, depressió, esgotament... Segons Boulad, l’addicció sol emmascarar el veritable problema.

Se m’ocorre una pregunta: ¿massa diners et fan emmalaltir? «Absolutament», respon Boulad, mentre afegeix: «Si no es canalitza correctament». Un client li va dir que desitjava no haver venut la seva empresa. Malgrat que l’havia fet guanyar molts diners, la seva vida va canviar radicalment. «Després d’això, li faltava sentit a la seva vida i va caure en un forat», apunta Boulad. Per a d’altres, l’èxit es converteix en un problema: «Especialment entre els joves, que sovint no poden fer front a la pressió dels aficionats i els mitjans de comunicació».

Els xefs privats estan disponibles per als clients durant tot el dia. NELE BENDGENSMoore assenyala que hi ha un altre gran grup de clients: els que han crescut amb massa riquesa. «Aquests no coneixen fronteres», afegeix. En la mateixa línia es pronuncia Boulad, que comenta que hi ha joves que només han rebut recompenses al llarg de les seves vides, i que ara repercuteix en un problema més gran: «Estan dissenyats per a plaers a curt termini. No poden concentrar-se. Són incapaços de llegir un llibre». I és que, en paraules de Boulad, aquest col·lectiu només ha rebut lloances i recompenses, cosa que ha desembocat en «intoxicacions».

L’exclusivitat encarnada a The Balance sempre té un regust pàl·lid. És una ajuda per a les persones que poden permetre-s’ho. Però Boulad no hi veu cap dilema. «Són persones normals», diu. Persones que necessiten anar a teràpia per desposseir-se de les seves addiccions o problemes. Especialment en el cas de persones famoses, que sovint acaben en intents de suïcidi. «En algun lloc aquests clients necessiten que els ensenyis la sortida», afirma.

Una estada de luxe

Un recorregut per la vil·la mostra el que ofereixen als clients. D’una banda, hi ha un gran dormitori amb vista al camp i la piscina que sembla tret d’una habitació d’hotel, amb un mobiliari neutre i modern. Aquí és on els clients es queden durant tota l’estada, que dura almenys quatre setmanes. Durant aquest temps, han d’estar sols, i només se’ls permet la companyia de les mascotes. Però res de socis ni familiars. És el gestor, així s’anomena aquesta figura, el que assigna l’habitació a cada client en funció de les seves necessitats. Sol tenir una edat similar a la de l’hoste i s’encarrega d’acompanyar-lo i cuidar-lo durant tota l’estada, ajudant-lo a enfrontar-se a la vida quotidiana a través de diferents teràpies.

Una dada curiosa és que el xef privat dorm en una habitació pròxima al client durant tota l’ estada. Un fet, segons es desgrana des de la companyia, important per mantenir el luxe a què estan acostumats aquests hostes, a més de l’alt nivell que la rehabilitació clínica encarna. I Boulad apunta una altra dada rellevant: el menjar té un paper molt important durant la seva recuperació. El centre segueix l’anomenat enfocament holístic, cosa que significa que l’ésser humà ha de ser curat com un tot... i que tot està interrelacionat. «Per exemple, ara sabem que els bacteris intestinals influeixen en l’estat d’ànim», destaca Boulad. D’aquesta manera, els xefs elaboren els plats de tal manera que ajudin el pacient.

Georg Heindl, que forma part de l’equip de xefs que treballen per a The Balance, explica el seu mètode: «L’alvocat, per exemple, no és bo per a l’estómac en cas de gastritis, tot i que en general és molt beneficiós per al fetge». Així que en funció del diagnòstic de cada hoste se li adapta una dieta o una altra. Aquest xef ja havia treballat abans en altres cuines de renom, tot i que confessa que no té cap formació quant a teràpies. Però disfruta –diu– de la sensació de marcar la diferència amb el seu menjar ajudant els clients.

Les discussions tenen lloc a la sala de teràpia. NELE BENDGENSAltres habitacions de la vil·la són el gimnàs, on un entrenador personal treballa amb els clients, així com la sala de massatges i la d’estar. Aquesta última és la més discreta i on passen la majoria del temps. Es compon de dues butaques grogues amb mantes. Una decoració oriental que convida a relaxar-se. També hi ha un mico tapant-se les orelles i un altre tapant-se els ulls. Falta el que es cobreix la boca, perquè aquí el que és important és parlar. Per això no hi és.

Notícies relacionades

Durant la primera setmana de la seva estada, explica Boulad, es treballa la part física, és a dir, comencen amb la desintoxicació. I segons l’estat de salut del client pot requerir l’hospitalització en una clínica durant un temps. Durant la segona i tercera setmana, continua el dirigent de The Balance, l’objectiu principal és la teràpia. En aquesta fase, cada client és atès per almenys dos psicoterapeutes que treballen diferents aspectes com la infància, traumes viscuts o les mateixes addiccions. I en l’última setmana es procedeix a preparar el pacient per a la seva vida quotidiana (havent-hi un abans i un després de la seva teràpia), i tornant a reprendre el contacte amb els familiars.

Boulad admet que el seu treball també té un vessant desagradable. Alguns clients menteixen a l’arribar, ocultant les addiccions, per exemple, i alguns no aconsegueixen superar la síndrome d’abstinència i abandonen el tractament. «De vegades m’agradaria mostrar a aquestes persones el que podrien arribar a ser sense l’addicció», afirma Boulad. Tot i que la majoria la supera: «I és molt agradable veure la seva evolució. Recordar com van arribar el primer dia i com estan l’últim». Perquè al final, malgrat el luxe, el xef privat, la piscina i l’ostentació, els clients surten satisfets de tornar a casa de nou, amb les seves famílies, i curats.