Hongria: les claus d’un sistema electoral ‘trucat’ per Orbán que pot fer-lo guanyar encara que perdi

Hi ha coincidència entre els sondejos que Magyar serà el més votat. Discrepen d’aquesta percepció els difosos per mitjans afins a Orbán, el govern del qual controla un 90% del panorama mediàtic del país. Una anàlisi de l’institut Median, basat en cinc enquestes fetes entre el febrer i el març, dona a Tisza entre 138 i 143 escons, davant la cinquantena que obtindria Fidesz. Però res està descartat, en bona mesura perquè el sistema electoral hongarès afavoreix Fidesz. Orbán ha invertit el seu llarg període de control gairebé absolut a redissenyar districtes i repartiment d’escons amb una fórmula mixta que pot jugar en contra del més votat. Dit d’una altra manera, Fidesz pot aconseguir la majoria d’escons amb un 45% dels vots, mentre que Tisza necessitarà més del 55%.

Els aproximadament vuit milions d’electors hongaresos tenen davant seu dues paperetes, de la combinació dels quals sorgeix el repartiment dels 199 escons de l’Orszaggyules (Parlament). 93 diputats s’adjudiquen proporcionalment a la llista de cada partit, mentre que els 106 restants corresponen al candidat més votat de cada districte. És una fórmula implantada el 2013, tres anys després de la primera victòria amb àmplia majoria d’Orbán. Va reduir el nombre d’escons, que fins aleshores estava en 386 escons. I va redibuixar a continuació els districtes electorals d’acord al que en observació electoral es denomina ‘gerrymandering’, terme que remet a l’estratègia amb què el governador de Massachusetts Elbridge Gerry va elevar a llei, el 1812, aquesta forma de manipulació favorable a un partit determinat.

En el cas hongarès, la pràctica del ‘gerrymandering’ ha anat afinant-se legislatura rere legislatura. El seu resultat és un tracte de favor al vot rural on el Fidesz té els seus bastions, en detriment de l’urbà. Conscient que té males cartes al camp, el líder opositor ha invertit la recta final de la seva campanya en un intens recorregut pel territori nacional, a la recerca del suport d’electors que, fins ara, no van veure passar pels seus carrers més que candidats del Fidesz.

Notícies relacionades

Enquesta: El 77% dels espanyols donen suport a un exèrcit europeu, però rebutgen la tornada de la mili

El manual d’Orbán que inspira Trump

La reforma implantada per Orbán inclou altres innovacions en interès propi. D’una banda, s’atorguen una sèrie d’escons addicionals o compensatoris al partit majoritari. De l’altra, es facilita l’anomenat «turisme electoral». L’elector pot registrar-se com a tal a qualsevol districte. Es possibilita amb això que es desplaci un determinat nombre de simpatitzants o militants d’una circumscripció on es considera que té assegurada la victòria a una altra en disputa.

Passi el que passi diumenge, l’únic descartable és que al nou Parlament tinguin escons altres formacions que no siguin Tisza, Fidesz o, a tot estirar, l’altre partit d’extrema dreta Nostra Pàtria. El pastís parlamentari quedarà repartit entre dos o un màxim de tres formacions, totes dretans. És a dir, els diputats que aconsegueixi el conservador Magyar, els de l’ultranacionalista Orbán o de l’extremisme pur i dur. És el preu que presumiblement pagarà de nou el centreesquerra hongarès, a canvi d’un relleu en el poder personalitzat a Magyar, gran captador del vot de tots els que simplement no volen cap altra legislatura d’Orbán.