Descobreixen un misteriós objecte mai vist a l’univers

Un equip que cartografia les ones de ràdio a l’univers ha descobert una cosa inusual que allibera una ràfega d’energia gegant tres vegades per hora, i que no s’assembla a res que els astrònoms hagin vist.

Els investigadors creuen que podria tractar-se d’una estrella de neutrons o un nan blanc –nuclis d’estrelles col·lapsats– amb un camp magnètic ultrapotent, segons publiquen a la revista ‘Nature’.

Al girar en l’espai, l’estrany objecte emet un feix de radiació que traspassa la nostra línia de visió i, durant un minut de cada 20, és una de les fonts de ràdio més brillants del cel.

L’astrofísica doctora Natasha Hurley-Walker, del node de la Universitat de Curtin del Centre Internacional d’Investigació Radioastronòmica, a Austràlia, que va dirigir l’equip, recorda que «aquest objecte apareixia i desapareixia al llarg d’unes hores durant les nostres observacions. Això va ser completament inesperat –assegura–. Per a un astrònom va ser una cosa esborronadora, perquè no hi ha res conegut al cel que faci això. A més, està molt a prop de nosaltres, a uns 4.000 anys llum».

L’objecte va ser descobert per Tyrone O’Doherty, estudiant amb honors de la Universitat de Curtin, utilitzant el telescopi Murchison Widefield Array (MWA) a l’interior d’Austràlia Occidental i una nova tècnica desenvolupada per ell. «És emocionant que la font que vaig identificar l’any passat hagi resultat ser un objecte tan peculiar –reconeix O’Doherty, que ara està estudiant un doctorat a Curtin–. L’ampli camp de visió de la MWA i la seva extrema sensibilitat són perfectes per inspeccionar tot el cel i detectar l’inesperat».

«Transitoris»

Els objectes que s’encenen i s’apaguen a l’univers no són nous per als astrònoms: els anomenen «transitoris». L’astrofísica de l’ICRAR-Curtin i coautora de l’estudi, la doctora Gemma Anderson, afegeix que «quan s’estudien els transitoris, s’observa la mort d’una estrella massiva o l’activitat de les restes que deixa darrere de si».

Els «transitoris lents» –com les supernoves– poden aparèixer en el transcurs d’uns dies i desaparèixer al cap d’uns mesos, mentre que els «transitoris ràpids», com un tipus d’estrella de neutrons anomenada púlsar, s’encenen i apaguen en mil·lisegons o segons. Però la doctora Anderson remarca que trobar una cosa que s’encengués durant un minut era realment estrany.

Segons apunta, el misteriós objecte era increïblement brillant i més petit que el Sol, i emetia ones de ràdio molt polaritzades, cosa que suggeria que l’objecte tenia un camp magnètic extremadament fort.

La doctora Hurley-Walker explica que les observacions coincideixen amb un objecte astrofísic predit anomenat ‘magnetar de període ultrallarg’. «Es tracta d’un tipus d’estrella de neutrons que gira lentament i l’existència de la qual s’ha predit en teoria –explica–. Però ningú esperava detectar-ne directament una com a aquesta perquè no esperàvem que fossin tan brillants. D’alguna manera, està convertint l’energia magnètica en ones de ràdio de forma molt més eficaç que tot el que hem vist abans».

Notícies relacionades

La Generalitat acaba amb els aïllaments de residents amb covid als geriàtrics

La natalitat a Europa: menys fills i més mares primerenques després dels 40

Hurley-Walker està ara monitoritzant l’objecte amb el MWA per veure si es torna a encendre. «Si ho fa, hi ha telescopis en tot l’hemisferi sud i fins i tot en òrbita que poden apuntar directament a ell», apunta.

A més té previst buscar més objectes inusuals d’aquests als vastos arxius del MWA. «Més deteccions diran als astrònoms si es tracta d’un esdeveniment únic i rar o d’una vasta població nova que mai havíem notat abans», prossegueix.