Crisi del coronavirus

Negacionistes de la tercera dosi de la vacuna: un 9% dels espanyols rebutgen la punxada de reforç

Dubtosos, escèptics o confosos pels canvis de criteri de les autoritats, un percentatge minoritari rebutja la dosi de record, segons el baròmetre del CIS de gener

Amb les dades del Ministeri de Sanitat, més de vint milions d’espanyols ja han rebut la tercera punxada.

Negacionistes de la tercera dosi de la vacuna: un 9% dels espanyols rebutgen la punxada de reforç
6
Es llegeix en minuts

Més de vint milions d’espanyols han rebut ja la tercera punxada de la vacuna contra el coronavirus. Una dosi de reforç que en algunes comunitats amb prou feines ha començat a administrar-se a la població més jove i a la que una minoria continua resistint-se. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), del mes de gener, un 84,5% dels qui ja han rebut almenys una dosi asseguren que estan disposats a posar-se el reforç, però hi ha un 9% que rebutgen la nova punxada i un 4% que dubten, tal com recull ‘El Periódico de España’.

Rere la negativa, múltiples factors: por, escepticisme, dubtes sobre la seva protecció o, simplement, desconcert davant la contradicció d’alguns missatges emesos per les autoritats sanitàries. «A tothom que dubti li dic que confiï en la ciència, que ens ha demostrat que ens fa falta», afirma Isabel Jimeno, responsable del grup de treball de vacunes de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

Amb dades d’aquest dimecres del Ministeri de Sanitat, el número de persones que havien rebut almenys una dosi de la vacuna contra el coronavirus ascendia a 39.080.436 (92,6% de majors de 12 anys) i el de persones amb pauta completa (dues dosis) era de 38.264.820 (90,7%). Quant a les que havien rebut la tercera punxada eren un total de 20.289.629. Per trams d’edat –la vacunació del reforç va començar entre els més grans i va en ordre descendent– el percentatge de vacunats entre majors de 70 anys és del 91,4%; entre majors de 60, del 90,3%; majors de 50, un 82,5%, i majors de 40, un 72,3%.

Amb aquestes xifres es pot dir que l’administració de la vacuna de reforç està sent tot un èxit, assegura la doctora Jimeno. Per això, insisteix a tots els pacients que van a consulta i expressen algun dubte –la majoria esgrimeixen que ja s’han infectat– en la seva capacitat de protecció. En el cas de les persones grans, afegeix, no ha fet falta, però hi ha una franja, que situa entre els 20 i els 40, que es mostren més «crítics». Tot i així, incideix, si se’ls explica que efectivament posar-se el reforç té beneficis, acaben cedint. «Negacionistes purs, dels que de veritat no creuen en la vacuna, n’hi ha molt pocs; una altra cosa és qui planteja preguntes i això és bo», afegeix la metge.

«No me’n fio»

«No soc negacionista, però no me’n fio. Tampoc és que tingui por de la vacuna –em vaig posar les dues dosis anteriors i ho vaig fer convençuda– però ara prefereixo esperar perquè (les autoritats sanitàries) canvien de criteri contínuament i veuré què passa». Qui parla és Julia Martín (nom figurat), gallega de 50 anys que, de moment, ha rebutjat la invitació a administrar-se aquesta tercera punxada.

Entre els seus arguments, al·ludeix a la recent decisió de la Comissió de Salut Pública de modificar el criteri respecte a la tercera dosi en la població adulta que ha passat la covid-19 ja sigui de manera asimptomàtica o amb símptomes. Fins ara, la directriu era administrar la dosi al cap de quatre setmanes. No obstant, en la reunió d’aquest dimarts, han decidit recomanar aquesta tercera dosi al cap de cinc mesos del diagnòstic de la infecció.

«Igual que han canviat amb això, poden dir, més endavant, que apareix una nova variant de la covid-19 i que aquesta vacuna ja no protegeix, així que esperaré a veure què va passant perquè, en teoria, amb la segona ja estic prou protegida per no acabar greu en un hospital i, sabent que amb una altra dosi et pots contagiar igual, prefereixo esperar», insisteix la gallega Julia Martín. Fora d’això, afegeix, seguirà amb la mateixa cura de sempre, evitant concentracions de molta gent i utilitzant la mascareta mentre sigui necessari.

Efectes secundaris

No és un cas aïllat. Tot i que es tracta d’un percentatge minoritari, com ha demostrat l’últim baròmetre del CIS, hi ha els que defensen raons similars per no rebre aquesta tercera dosi. En altres casos, segons diferents testimonis obtinguts per ‘El Periódico de España’, entre els que rebutgen la tercera punxada hi ha qui apunta, per exemple, la correlació entre les vacunes contra el coronavirus i els desordres menstruals.

Dones que, amb la pauta completa, ara no volen una dosi més per por que aquests desordres siguin més grans. A Galícia, un grup d’investigadores de l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la ha iniciat un estudi per determinar quines alteracions es produeixen i demostrar científicament aquesta relació. Des de la SEMG, la doctora Jiménez mostra els seus dubtes: «Sembla que no és tan clar», indica.

Hi ha, també, els que, tot i que han rebut les dues dosis anteriors per por d’acabar a l’hospital –missatge que sí que ha calat–, ara s’ho pensen perquè consideren que, després de l’explosió de casos que s’està vivint amb la variant òmicron, una nova dosi no salvarà de la infecció. I els que, sí, a més de declarar-se negacionistes, creuen que són les farmacèutiques les que pressionen per posar noves dosis al mercat per obtenir més beneficis.

«Ningú sap el futur, ni sabem quina variant hi haurà. Estem davant una pandèmia mundial. Anem veient el que passa gairebé en directe, fins i tot els estudis que s’estan fent. I tot i que sí que repeteixen aquest argument de la infecció, cal tornar a explicar que gràcies a aquestes dosis, també a la tercera i també per a la resta de població, més enllà de persones immunodeprimides o més exposades, estem sortint d’on vam estar el 2020, que va ser molt dur».

La vacunació, per comunitats

Aquest diari ha fet la pregunta de quina percepció tenen de com està anant la campanya de la tercera dosi entre comunitats on, com a Andalusia, acaba de posar-se en marxa per als més joves. «És aviat per fer-ne una valoració, acabem de començar», indiquen des de la Conselleria de Sanitat. «Aquí s’està prioritzant per edat, per això els joves són els últims a vacunar-se. Fins que no s’acabi l’administració, no podrem valorar-la», afegeixen des de la Comunitat Valenciana.

Entre els motius que, a l’enquesta del CIS, esgrimeixen els que no s’han vacunat –no de la tercera dosi, sinó en general– continuen havent-hi els exposats en anteriors enquestes: el 27,3% no es fia d’aquestes vacunes; l’11% no creu que siguin eficaces i fins un 10% no ho fa per por que tinguin riscos per a la salut o efectes secundaris o col·laterals.

Aquest mateix dimecres, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) publicava l’informe de farmacovigilància número 12. Fins al 9 de gener del 2022, s’havien administrat a Espanya 80.109.445 dosis de vacunes contra el coronavirus i s’havien registrat 55.455 notificacions d’esdeveniments adversos. Els notificats amb més freqüència continuen sent els trastorns generals (febre i dolor a la zona de vacunació), del sistema nerviós (cefalea i marejos) i del sistema musculoesquelètic (miàlgia i artràlgia).

¿Quant dura la immunitat?

Notícies relacionades

Un recent estudi de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) –organisme dependent del Ministeri de Ciència i Innovació–, presentava els primers resultats de l’estudi ENE-COVID-sènior, que analitza la funcionalitat immunitària a llarg termini després de la vacunació en persones grans. Segons les primeres dades obtingudes, la tercera dosi de la vacuna sí que potencia la resposta immunitària contra el SARS-CoV-2 en aquest grup d’edat.

L’estudi, que inicialment es va dissenyar per saber quant dura la immunitat induïda per les vacunes, s’ha adaptat en els últims mesos per analitzar si la resposta immunitària s’incrementa després de l’administració d’aquesta punxada i si la immunitat associada a aquesta dosi addicional és capaç de neutralitzar les noves variants. L’organisme ha vist que la tercera dosi és eficaç a l’hora d’augmentar el nombre d’anticossos i, a més, aquests anticossos tenen funcionalitat contra la variant òmicron.