Volcà de La Palma

El registre de víctimes del volcà de La Palma detecta un centenar d’expedients «falsejats»

La presidenta de l’Escola de Treballadors Socials assenyala que, jurídicament, es qualifica com a falsedat documental, però la majoria de casos «són errors sense malícia o picaresca»

El registre de víctimes del volcà de La Palma detecta un centenar d’expedients «falsejats»
4
Es llegeix en minuts

Un de cada deu expedients presentats en el Registre Únic d’Ajudes als afectats pel volcà de La Palma per sol·licitar una vivenda estan «falsejats», o el que és el mateix, un 10% dels prop de 1.300 expedients presentats en aquesta oficina, tal com afirma la presidenta de l’Escola de Treballadors Socials de Santa Cruz de Tenerife i responsable de l’oficina de víctimes del volcà, Candelaria Delgado.

«Hi ha persones que han fet un falsejament de dades a l’hora d’inscriure’s tant en el registre d’afectats com en els registres que hi havia als tres ajuntaments –El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte– que van patir les incidències de l’erupció», va avançar aquest dimarts a la cadena SER la responsable d’aquesta oficina. 

Ara bé, Delgado ha matisat a ‘El DÍA’ que «en la majoria dels casos no podria dir-se que el falsejament que s’ha detectat en la presentació de sol·licituds d’ajuda per a vivenda estigui motivat per la picaresca; molts d’aquests es deu a errors si malicia». No obstant, afirma Delgado que «hem d’assenyalar que almenys jurídicament parlant, es tracta d’una falsedat documental». En molts dels casos són persones que no només han perdut la seva casa, també tota la documentació que avala que aquesta era la seva residència habitual, per això, els afectats han de complimentar una «declaració responsable», per la qual cosa «l’omissió o inclusió de dades incorrectes a l’esmentat document es considera un falsejament de dades», assenyala Delgado tot i que matisa que això no significa que aquest afectat ho hagi fet expressament, sinó que en moltes ocasions es produeix per «desconeixement de com s’emplena el document. S’hi afegeixen els casos en els quals es constata que no es van incloure tots els membres de la unitat familiar o es van emplenar expedients de diverses persones que reclamen una vivenda però que figuraven en una mateixa adreça, per la qual cosa seria una mateixa unitat familiar.

«Ens he trobat amb tres o quatre casos, no més, d’expedients en els quals s’ha mentit»

Altres casos que s’han trobat els treballadors socials d’aquesta oficina són aquells de famílies en les quals hi ha algun tipus de conflicte familiar o una separació matrimonial i tots dos cònjuges reclamen per separat una vivenda ja que estaven en règim de guanys. No obstant, els expedients d’assignació de vivenda s’han de resoldre tenint en compte tots els membres de la unitat familiar que convivia a la vivenda en el moment en què va fer erupció el volcà. «Que hi haguessin males relacions o s’hagi iniciat un procés de separació no és una qüestió que ens competeixi aclarir a nosaltres en aquesta oficina», aclareix Delgado.

Sense empadronar

La presidenta de l’Escola de Treballadors Socials també fa referència a casos que han detectat de famílies que no estaven empadronades al domicili que va ser arrasat pel volcà, però han demostrat que pagaven els rebuts de subministraments. En aquests casos, diu Delgado «tampoc podem parlar d’un falsejament de dades», perquè s’ha pogut demostrar després amb certificacions policials i una altra documentació que efectivament residien en aquesta vivenda, tot i que la informació no fos correcta quan van presentar la seva declaració responsable.

A part de la casuística anterior que exposa Delgado, quant a casos flagrants d’«informació falsa» assegura que «només ens hem trobat amb tres o quatre casos, no més». I s’ha pogut detectar al poder contrastar la informació que arriba a la comissió tècnica a través de la fitxa social que vam fer a la família amb el registre d’afectats pel volcà.

«Només hi ha un cas flagrant d’algú, que ni va ser desallotjat ni la seva casa va patir danys», assenyala Matos

Per la seva banda, Sergio Matos, coordinador de l’oficina del Registre Únic d’Ajudes als afectats ha assenyalat que «només ens hem trobat amb un cas flagrant d’una persona que ha mentit en el document de declaració responsable i que ni va ser desallotjat ni la seva propietat es va veure danyada pel volcà». Finalment, i gràcies als filtres de control que s’han posat en marxa es va poder detectar a temps i rebutjar-se el seu expedient. «Però va estar a punt d’aconseguir la vivenda fins a l’últim moment», reconeix.

Notícies relacionades

En aquest sentit, Matos aprofundeix que dins de la casuística que s’ha observat des que es va posar en marxa el Registre Únic s’han detectat duplicitats com famílies que han vingut per separat però que constituïen una única família el 19 de setembre, quan va entrar en erupció el volcà. Això quant a les sol·licituds de vivenda es refereixen, que són uns 1.300 casos dels més de 4.500 expedients en els quals s’inclouen també demandes d’ajudes d’autònoms i agricultors, dels quals se n’han resolt prop de 3.000.

Matos assenyala que s’està fent tot el possible perquè els diners arribin a les persones realment afectades i evitar la picaresca que, reconeix, hi va haver en els primers dies de l’entrada en funcionament de l’oficina. Amb el Registre Únic tenim una eina per impedir-ho, des del dia 3 de novembre que es va obrir, tant a la mateixa Casa Massieu com a través dels processos telemàtics.