Les autolesions de menors creixen un 180% després de dos anys de covid

Preocupació extrema entre els pediatres espanyols davant l’increment de casos de símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides en nens i adolescents i la creixent inquietud de famílies i professors davant aquesta situació. Així ho ha expressat aquest dimecres l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) amb dades esgarrifoses que parlen del progressiu deteriorament de la salut mental de nens i adolescents des que va esclatar la pandèmia. Abans de l’esclat de la crisi s’estimava que el 30% dels menors havien presentat ideació suïcida en algun moment, el 10% ho havien intentat i un 2% va necessitar atenció mèdica. Ara, tots els indicadors s’han disparat: respecte als dos anys previs, el percentatge de menors que s’autolesionen ha augmentat un 180%.

Són dades recollides per la societat científica per mostrar la preocupació que tenen davant la salut mental dels més petits. Després de la pandèmia, segons dades que recull l’AEP, s’ha vist com tots els indicadors s’han disparat. La Fundació ANAR ha atès en aquests dos anys un 145% més de trucades de menors amb idees o intents de suïcidi, i un 180% més d’autolesions respecte als dos anys previs.

L’any 2020, es van suïcidar a Espanya 14 nens menors de 15 anys, el doble que l’any anterior. Entre el grup de joves de 15 a 29 anys el suïcidi ja és la segona causa de mort, només superada pels tumors malignes. El sexe femení, la presència de símptomes depressius, una major exposició a casos de coronavirus i un consum de xarxes socials més gran són factors de risc per a la conducta suïcida en l’actualitat.

Un pla de prevenció

L’AEP va constituir el 2021 un Grup de Treball multidisciplinari de Salut Mental en la Infància integrat per professionals pediàtrics de la Societat de Psiquiatria Infantil (SPI), la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP) i l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPAP).

A Espanya, critiquen des de la societat, encara no hi ha un pla nacional per a la prevenció del suïcidi i hi ha «una gran heterogeneïtat» entre els plans d’actuació entre comunitats autònomes. Els pediatres i metges d’Atenció Primària, juntament amb el personal d’infermeria, recorden, suposen un grup fonamental en la prevenció de les conductes suïcides, ja que solen ser els que més i millor coneixen els nens i les seves famílies. Incideixen en el paper dels centres escolars com a «reguladors molt importants de la conducta dels nens i joves, i esmorteixen moltes situacions d’estrès i ansietat en aquesta població».

📢No es por el vídeo, es por lo que hay detrás.

Para denunciar contenidos privados y/o íntimos que difundidos sin tu permiso y pedir que se retiren de Internet contáctanos a través de nuestras líneas de ayuda o usa el Canal prioritario de la @AEPD_es

➡️https://t.co/2Ayk65K2hF pic.twitter.com/D3wMXkQVpi

— Fundación ANAR (@FundacionANAR) 25 de enero de 2022

Entre les carències que denuncia l’AEP enumera l’absència o heterogeneïtat dels programes de prevenció del suïcidi entre les diferents comunitats; la formació específica sobre salut mental i recursos insuficients dels professionals que estan en contacte amb els nens i adolescents, de l’àmbit sanitari (pediatres, metges d’AP), i educatiu (professors, orientadors escolars) o el desbordament dels serveis tant d’Atenció Primària com d’Urgències i d’atenció a la salut mental.

Més recursos humans

Notícies relacionades

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

Dr. Ramón García-Sanz, cap del Servei d’Hematologia: "Hi ha teràpies per al limfoma revolucionàries"

Davant aquesta situació, la societat demana al Govern la creació d’un pla de prevenció de suïcidi. A més, reclama millorar i incrementar els recursos materials i humans d’atenció a la salut mental dirigits a nens i adolescents, tant als centres d’atenció primària com especialitzada i implantar programes de formació per als centres escolars dirigits a professors, orientadors i la resta de professionals que atenen els menors.

S’ha de recordar que el 024, el telèfon gratuït assignat pel Govern  per ajudar persones que estiguin en risc de suïcidi, continua sense estar operatiu més de dos mesos després que s’anunciés la seva posada en marxa. «És un error fer un anunci d’aquestes característiques sense posar-lo en marxa. Qualsevol que truqui a aquesta línia es troba amb una al·locució d’un servei que no existeix. I en una persona amb idees suïcides, produeix la sensació d’abandonament institucional», assenyala a El Periódico de España Luis Fernando López Martínez, membre del grup d’estudi i investigació de la conducta suïcida de l’Escola de Psicòlegs de Madrid.