Els sanitaris demanden davant la covid recolzats en la prevenció de riscos laborals

Els sanitaris, primer front de lluita contra la covid, pledegen des de l’inici de la pandèmia per la falta de mitjans amb què es van veure obligats a presentar batalla contra el virus i pel manteniment de condicions precàries des d’aleshores. De moment, una de les poques sentències que semblen haver-los donat una resposta concreta i econòmica a les seves demandes és la dictada el 7 de gener pel jutge del Social número 5 d’Alacant Ricardo Barrio, que condemna la Conselleria de Sanitat de la Comunitat València a indemnitzar els metges que van treballar sense protecció amb sumes de fins a 49.0000 euros.

La demanda es va presentar per la via de la protecció en matèria de prevenció de riscos laborals, cosa que sembla ser la clau de l’èxit segons juristes consultats per El Periódico de España. Un altre tipus de demandes contencioses que han pretès condemnes per vulneració de drets fonamentals, i en particular les querelles presentades tant contra membres del Govern de Pedro Sánchez com contra responsables autonòmics en matèria de Sanitat no semblen haver aconseguit èxit fins ara.

El Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana CESM-CV va ser qui va interposar la demanda que el jutge d’Alacant estima parcialment, a l’afirmar que l’administració va incomplir les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals durant l’estat d’alarma «amb greu risc per a la seguretat i la salut del personal sanitari», especialment dels facultatius. Per això, condemna per primera vegada econòmicament l’administració a abonar a cadascun dels demandants –n’eren un total de 154– amb quanties que oscil·len entre els 5.000 i els 49.180 euros, segons la resolució a què ha tingut accés aquest diari.

Malgrat l’èxit, CESM descarta un front legal per aconseguir més indemnitzacions. Preguntats per El Periódico de España, expliquen que no està a la seva mà fer de la resolució alacantina una prerrogativa a nivell nacional. Així, consideren que la pilota es troba ara a la teulada dels metges, que, «a través dels diferents sistemes de salut autonòmics, hauran de recórrer a la justícia de manera similar als seus companys valencians si volen aconseguir l’esmentada compensació».

Raó sense conseqüències al Suprem

La resposta pot tenir a veure amb la sort que va tenir una de les primeres accions que va presentar el CESM, aquesta vegada a nivell nacional, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, que va ser resolta l’octubre del 2020. En aquest cas, l’alt tribunal va rebutjar que el Ministeri de Sanitat comandat per Salvador Illa incorregués en inactivitat a l’hora de protegir els sanitaris que lluitaven contra la pandèmia durant els primers mesos, però sí que va reconèixer que els sanitaris espanyols no van tenir mitjans suficients de protecció al principi de la pandèmia.

La sentència no va establir, per tant cap tipus de culpabilitat ni de Sanitat ni de les comunitats autònomes, argumentant que circumstàncies van ser crítiques i que la dimensió mundial de la pandèmia «va poder dificultar i retardar el proveïment» de les mesures de prevenció. No es va fixar, per tant, cap indemnització. 

Actualment, el sindicat mèdic es troba pendent de resposta sobre les accions empreses al seu dia contra Illa que el Suprem va derivar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que encara s’estan dirimint. 

No es vulnera el dret a la vida

En contrast amb el jutjat d’Alacant se situa una altra sentència recent i que també ha tingut àmplia repercussió recentment en els mitjans, com és la dictada el mes de setembre passat pel Jutjat Social número 2 de Jaén en resposta a una demanda del Col·legi Oficial d’Infermeria de la ciutat, que pretenia una condemna per vulneració del dret a la vida i a la integritat física que proclama l’article 15 de la Constitució.

En aquest cas, el jutge al·ludeix de manera extensa a la de normativa nacional i internacional i a la jurisprudència del Tribunal Constitucional per concloure que la situació de desprotecció que es va donar al seu dia, i que no discuteix, no es pot entendre com una limitació del dret a la vida.

La resolució, segons experts en contenciosos administratius consultats, venia llastada per la manera com es va plantejar la demanda pels infermers, al proposar com a dret vulnerat el de l’article 15, quan aquest només consumeix el dret a la salut quan el perill que es genera implica un «risc greu i cert» per a la vida o la integritat que no sembla donar-se en el cas denunciat.

Via penal descartada

Fonts del Consell General d’Infermeria consultat per El Periódico de España assenyalen que aquest col·lectiu encara manté vives diverses demandes del mateix Consell i diferents escoles provincials una vegada el Suprem va descartar la via penal en aquest òrgan.

La querella d’aquest col·lectiu es va presentar, per un delicte contra la llibertat dels treballadors, contra Sánchez, Illa i altres alts càrrecs com la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació o el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències, Fernando Simón.

Per interlocutòria de 18 de desembre del 2020, el Suprem va considerar que no podia imputar-se cap responsabilitat penal a Sánchez i a la resta d’aforats, així que va decidir remetre la causa als Jutjats d’Instrucció, estant actualment pendent que el Jutjat on hagi recaigut, prossegueixi la causa amb les diligències que determini practicar, segons les mateixes fonts.

L’«excepcional via civil»

Finalment, altres afectats han optat per la via civil per obtenir indemnitzacions i, tot i que es tracti d’una cosa «excepcional», segons els mateixos lletrats que pledegen, es donen èxits com l’obtingut per la viuda d’un dels metges morts per covid al Jutjat de Primera Instància número 97 de Madrid.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La resolució, amb data de 10 de gener condemna la companyia d’assegurances W.R Europe AG a Espanya a pagar 150.000 euros per la responsabilitat coberta a la pòlissa d’assegurança d’accidents, que incloïa » les inoculacions infeccioses o punxades que pateixin els professionals a l’exercici de la seva professió».

En aquest cas, la jutge Inmaculada Vacas va concloure que, malgrat que la companyia d’assegurances es va oposar al pagament al·legant que la causa no era «violenta o sobtada», segons la doctrina jurisprudencial exposada «el caràcter violent es predica de la intensitat del resultat produït i la seva capacitat lesiva, que en aquest cas era evident, ja que va motivar la mort del doctor i sobtada per ser imprevista, com ho va ser el contagi». Per això acull la pretensió de la viuda i condemna al pagament de la suma reclamada, l’import de la qual ni entra a discutir