Un de cada quatre espanyols admet que ha sigut bagasser alguna vegada

Segons la definició de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), un bagasser és un home que manté relacions sexuals amb prostitutes, això és que paga per tenir sexe amb una dona. La paraula entra a la categoria d’adjectiu malsonant. En l’àmbit nacional, és un de cada quatre espanyols admet haver sigut bagasser alguna vegada a la vida. Aquesta és l’estadística oficial que recullen diversos estudis amb què treballen les associacions que lluiten contra el tràfic i l’explotació sexual. L’últim informe publicat al respecte és un treball conjunt de la Universitat de València i la Miguel Hernández d’Elx, que avala les mateixes xifres. «Podrien ser fins i tot més perquè no tots ho reconeixen quan se’ls pregunta», afirma la presidenta de l’Associació de Drets Humans d’Extremadura (Adhex), Flor Fondón, una de les entitats que treballa sobre el terreny a la comunitat. 

I darrere d’aquesta estadística oficial, la realitat. El Periódico d’Extremadura ha parlat amb dos homes de diferent edat i generació que han pagat per tenir sexe amb una dona. Cap d’ells vol sortir de l’anonimat.

«No m’ho plantejo» 

«No he comptat les vegades que ho he fet. Moltes. 20, 30, potser més. Mai vaig sol. ¿Que per què ho faig? Sol anar acompanyat de drogues o alcohol. Sorgeix una gana sexual i no vols o no pots lligar; i no tens parella. No hi aniria mai a les sis de la tarda sobri». El testimoni és un extremeny d’uns 40 anys, de classe mitjana i treballador per compte d’altri. «Jo no em plantejo gaire la situació en què es troba la dona –-prossegueix-. I fins i tot de vegades penso que li estic fent un favor perquè amb els 50 euros que li dono, demà menjaran ella i el seu fill. Jo no penso que li estic fent un mal perquè crec que ella ho ha elegit. Jo no em poso en si ho està fent obligada o no. Sí, crec que si ho fa lliurement, encara que sigui per necessitat, li estic fent un bé».

Quan se li planteja que per què l’anonimat, que per què creu que la societat veu aquesta situació amb mals ulls, respon: «Estem passant certs límits amb el tema del feminisme. Jo insisteixo que la prostitució no té res de dolent si s’exerceix de forma voluntària. És com qui vol vendre el seu mòbil per 100 euros perquè necessita diners. El que s’aprofita és el que el compra, però també el que el ven perquè treu un benefici que està buscant. I jo crec que la prostitució és un bé social per a la gent que no té parella perquè pot evitar violacions».

L’altre testimoni ronda els 70 anys: «Per a mi era una cosa pràctica, sense prolegòmens. Vas al que vas. La sexualitat femenina és diferent de la masculina, i allà era una cosa fàcil», expressa. I afegeix: «No penses gaire en quina situació està la dona, no t’ho planteges, no hi vas a pensar. I mai he sentit un àpex de culpabilitat en cap moment». 

En el seu cas, ha acudit en diverses ocasions a un club. Hi anava acompanyat d’un altre home que va morir fa un temps, des d’aleshores no ha tornat. «Jo no he notat mai que cap estigués patint, si no, no hauria pogut. Amb alguna he parlat d’algunes coses, no és que fos una amistat, però sí que hem parlat. A més, per a elles són diners ràpids i fàcils».

L’anàlisi 

«Llavors, ¿si no puc comprar una dona la violo pel carrer? No només es justifica la prostitució, sinó també la violació. ¿Hi ha homes que violen perquè no poden pagar-se una prostituta? El que ens urgeix és una educació afectivosexual: no podem exercir violència sobre d’altres. I hem de deixar clar que tenir sexe no és un dret. Sí, tots tenim dret a què la nostra sexualitat sigui sana», argumenta la sociòloga i professora de la Universitat d’Extremadura (Uex) Beatriz Muñoz.

Quant al que ella defineix com «el mite de la lliure elecció», remarca: «Perquè una dona pugui elegir ha de tenir diferents opcions i un coneixement real de què impliquen cada una d’aquestes opcions». «Perquè –continua– si és una feina com una altre qualsevol, no tindríem cap problema en què les nostres mares o germanes es dediquessin a això. La prostitució és una esclavitud condicionada per la misèria».

Muñoz assegura que quan es diu que darrere d’aquesta realitat el que hi ha és masclisme i una societat patriarcal, «cal especificar-ho bé perquè no sembli un lloc comú on recórrer sempre». «El rerefons és que es confereix als homes una llibertat més gran en l’àmbit sexual mentre que s’ha penalitzat i constret la sexualitat de les dones». A més, «el cos de les dones s’ha conceptualitzat per a l’altre, existeix per a l’altre». La dona com a objecte de desig, la que dona plaer; l’home com a subjecte, el que el rep. «Aquesta ha sigut una idea que s’ha estès i que es tradueix en aquesta doble moral de santes i putes. Hi ha dones amb qui jo vaig i pago per fer amb elles el que vulgui, però sens dubte no amb la meva dona ni vull que les meves filles ho facin».

Parla igualment del negoci real darrere de la prostitució: el tràfic de dones. «Hi ha una investigació molt reconeguda de dos economistes radicals noruecs (Niklas Jakobsson i Andreas Kotsadam) que fan una anàlisi de com està regulada la prostitució en diferents països: la conclusió és que en aquells més laxos hi ha un increment del tràfic, del tràfic de dones i nenes».

Abolicionisme i feminisme

Aquesta sociòloga, que es defineix com a abolicionista i feminista, posa dos exemples per evidenciar el rerefons que, insisteix, hi ha darrere. El primer és el Mundial del Brasil. Des de l’ONU i l’Unicef van llançar grans campanyes per demanar als qui es desplacessin per veure les competicions esportives que no participessin en el tràfic de dones i nenes. «El mateix taxista que et recollia a l’aeroport t’oferia el paquet complet».

L’altre exemple: quan a Alemanya es va començar a regular la prostitució (el 2002, una mica més d’una dècada després de la caiguda del mur de Berlín) es van crear macrobordells que es van omplir, majoritàriament, de dones de països de l’Est que sortien de la Unió Soviètica en condicions de necessitat. «Hi ha testimonis terribles d’una metge alemanya de les coses que va veure en els reconeixements mèdics a aquestes dones».

El ‘consum’

L'estudi recent de la Universitat de València i la Miguel Hernández d’Elx ve a confirmar de nou les dades de consum que es manegen des del 2003 de basats en informes de diverses universitats i institucions (vegeu gràfic adjunt). L’Institut de la Dona d’Extremadura (Imex) no té feines pròpies al respecte.

A Adhex fa 23 anys que posen el focus en la situació de les dones prostituïdes: «No podem parlar d’una cosa voluntària en cap cas. Encara no sent víctimes del tràfic (del trànsit, de les màfies, que ja suposa el 90% dels casos), sí que ho són de l’explotació sexual per pobresa extrema, per necessitat, per fugida de conflictes... Sempre es troben en un context de vulnerabilitat que les porta fins allà; no ho han elegit perquè no hi havia cap altra sortida», explica Flor Fondón.

Apunta que el tràfic ha anat en augment: «El canvi radical es va produir a finals dels anys 90. El perfil de dona als anys 80 era toxicòmana, exclosa i espanyola. La globalització va portar els grans clubs de cites. Espanya va prosperar, hi va haver grans esdeveniments com les Olimpíades de Barcelona, l’Expo del 92 de Sevilla i va augmentar la demanda. Llavors van començar a portar dones estrangeres. Al principi eren exòtiques, però ara no estan tan cotitzades les nigerianes, per exemple; ara són dones jovenetes d’Europa de l’Est o de la Xina».

Quant al perfil de bagasser, Fondón diu que també ha canviat i ha baixat l’edat. I a més hi ha molta relació amb el consum de pornografia, molt accessible a través d’Internet, on el que s’exhibeix són noies cada més vegada puerils i pràctiques cada vegada més agressives. «S’ha comprovat en algunes violacions que surten del pis o del club de cites i van a la caça d’una noia al carrer», assegura la presidenta d’Adhex.

¿El perfil econòmic? 

«Hi ha de tot: qui pot permetre’s pagar 300 euros per un servei de luxe d’hora i mitja, i a qui per 15 euros li fan una fel·lació al parc. És l’avantatge que té», ironitza Fondón. ¿Professions? «Alguns sectors estaven molt estigmatitzats, com els camioners, però hi ha advocats, jutges, metges, obrers de la construcció...».

El negoci està canviant en els últims anys perquè alguns clubs estan tancant mentre que cada vegada hi ha més pisos on s’exerceix la mateixa explotació sexual. El model d’aquest club manejat pel tràfic consisteix que les dones adquireixen un deute des del seu país d’origen que mai acaben de liquidar perquè sempre està creixent, de manera que viuen atrapades en aquesta màfia. Hi ha nits de fins a 15 ‘passis’, com els anomenen. La por de les pallisses i, sobretot, l’amenaça d’aquest deute, les manté tancades.

I aquest modus operandi s’està traslladant ara als pisos, on les dones també van rotant perquè els clients es cansen de veure sempre les mateixes. En aquestes vivendes de lloguer és més complex el control policial perquè es tracta de propietats privades on per portar a terme un registre és necessària una ordre judicial prèvia que ho justifiqui. «Per a nosaltres també és més difícil ajudar així les dones». 

La pandèmia i el confinament 

La covid ha sigut un factor més en la vulnerabilitat d’aquestes dones. L’exemple: el setembre del 2020 la Junta d’Extremadura va decretar el tancament dels clubs. Es va anunciar just el mateix dia que es va conèixer que hi havia un brot de covid en un local de Càceres, el Pasarón, a l’entrada a la ciutat. Però aquesta mesura va deixar les dones en un laberint complex. Sense cotització a la Seguretat Social, sense papers i sense ajudes. I amb el deute pendent amb els seus xulos.

Aquesta mateixa setmana la consellera d’Igualtat i Cooperació per al Desenvolupament, Isabel Gil Rosiña, ha recordat el compromís de la Junta per abolir la prostitució i el tràfic d’éssers humans, cosa que des d’Extremadura s’allarga la mà al Ministeri d’Igualtat per desplegar una llei que vagi en aquesta línia. 

Rosiña va fer aquestes manifestacions després de reunir-se amb integrants de l’ONGD Dones en Zona de Conflicte (MZC). Aquesta entitat va atendre, al llarg del passat 2021, 204 dones en contextos de prostitució a Extremadura, 15 eren víctimes o presumptes víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.

Un negoci milionari 

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

El cert és que la prostitució és un tèrbol negoci que mou molts diners: uns 18.000 milions anuals a Espanya. Quan les dones deixen de ser útils (perquè el seu cos s’ha esgotat o s’han fet més grans), es canvien per d’altres. L’organització que les ha captat se’n desprèn. Les abandonen perquè ja no interessen. 

La presidenta d’Adhex insisteix a tornar a l’origen i ho resumeix així: «L’objectiu és que l’estigma recaigui en el bagasser. Que entre homes no riguin les gràcies. Que s’assenyali públicament. Que s’evidenciï que és una manera de violència més. Sense bagassers no existiria la prostitució».