Una mare demana retirar la custòdia a la seva exparella per negar-se a vacunar el seu fill

Per Baztán és la gota que ha fet vessar un got massa ple. O més aviat un gibrell. Es va separar del seu marit al ser víctima de maltractaments. «Va arribar a gravar vídeos mentre teníem relacions íntimes en què només es veia la meva cara, no la seva, i a compartir-los a través d’internet. Tothom que coneixia els va veure. He passat un autèntic calvari, m’han assetjat durant anys a través de trucades i xarxes socials. I ara, a sobre, he de passar per això...».

Sobre l’exmarit pesa una ordre d’allunyament, «de cinc anys», concreta la mare. Ella té la guàrdia i custòdia del nen i ell té dret a un règim de visites. Abans d’irrompre la covid podia veure el fill en punts de trobada familiar, «però això va canviar amb la pandèmia, la Justícia va decidir que podien trobar-se dues hores per setmana en un parc a prop de casa, amb un familiar de confiança, però no ho ha fet», afegeix.

Segons relata, ja ha presentat una denúncia davant la Guàrdia Civil amb l’objectiu que el pare perdi la pàtria potestat sobre el menor. A més del risc per a la seva salut, Batzán entén que el progenitor se n’ha desentès: «No compleix les visites al seu fill i tampoc passa la manutenció. Ara es nega que el vacunin. A la meva manera de veure, no compleix les funcions d’un pare. Ni vull els seus diners ni tenir res a veure amb ell, només pretenc protegir el meu fill d’una malaltia que pot tenir greus conseqüències per a ell», argumenta.

Baztán no ha estudiat Medicina, però té clar que l’opinió del seu pediatre és la que més pes ha de tenir: «Jo no hi entenc sobre la vacuna ni sobre la malaltia, però un metge diu que és recomanable per a tots els nens i encara més per al meu fill per ser de risc, no entenc que el seu pare ara s’hi negui. Estic molt preocupada perquè, per acabar-ho d’adobar, veus com els contagis no paren de créixer en les últimes setmanes», expressa angoixada.

Adrenalina i cortisona

Adrenalina i cortisonaEl problema del menor és que pateix una malaltia als bronquis que ja li ha causat problemes en el passat. «El meu fill ha d’utilitzar una màquina nebulitzadora per dormir. Pateix broncoespasmes. Ha estat ingressat a l’hospital diverses vegades amb pneumònies i bronquitis. Quan tenia dos anys, li van punxar, fins i tot, adrenalina i més d’una vegada li han hagut d’administrar cortisona. Si agafés el virus, podria perjudicar-lo moltíssim», afegeix la mare.

Notícies relacionades

Laura Ferràndez, enginyera química: "Sempre bec aigua de l’aixeta, passa més controls de qualitat del que pensem"

Tere Cristóbal, psicopedagoga: «Quan comences una relació de parella no has d’acceptar el rol de madrastra dels seus fills»

Precisament, ella ja va fugir, en el seu moment, del seu lloc de treball per evitar qualsevol risc: «Jo treballava a la cuina d’un hospital quan va esclatar la pandèmia. Ho vaig deixar perquè tenia por, no volia estar en un lloc que considerava un possible focus d’infecció quan el meu fill i els meus pares són persones de risc. Per sort, la meva família ens ha ajudat i jo he treballat on he pogut».

I ara fa un pas més en el que considera la recerca del benestar del menor: «Jo només vull que vacunin el meu fill perquè tingui una vida millor. Que pugui anar a l’escola, a les excursions i portar un dia a dia normal, sense que tinguem el temor que es contagiï. Com a mare, només busco el millor per a ell», conclou.