D’ajuda psicològica a repatriacions: les ambaixades espanyoles reforcen l’assistència a maltractades

Ambaixades i consolats volen ser refugis contra la violència masclista. Els Pressupostos Generals de l’Estat destinen 500.000 euros per reforçar el 2022 l’acció exterior espanyola d’assistència a víctimes de violència de gènere, una acció que cobreix des de l’ajuda psicològica en situacions d’emergència a l’acompanyament legal i la repatriació en els casos més greus.

Els maltractadors aïllen les dones del seu entorn, un aïllament doble en el cas que les víctimes visquin a l’estranger, cosa que dificulta encara més la ja per si mateixa difícil sortida de l’espiral del maltractament.

«Són casos especialment complicats perquè a la condició de víctima se suma que són dones que moltes vegades no parlen l’idioma, són lluny de família i amics en un entorn que no coneixen i on no es mouen bé. Hem detectat que el servei consular i que hi hagi una veu amiga que t’orienti i t’acompanyi en el teu idioma en aquests casos és fonamental», afirma a El Periódico de España la coordinadora per a la violència contra la dona a l’exterior, Tada Bastida.

Des del 2015, Espanya compta amb un protocol d’actuació per a l’atenció de les dones espanyoles víctimes de violència de gènere a l’estranger i des d’aleshores, Exteriors ha anat reforçant l’assistència, que mandata el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Aquest 2022, els PGE han destinat una partida de mig milió d’euros per millorar aquesta atenció. L’acció exterior uneix la participació d’Exteriors, Inclusió i la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere.

Més de 200 casos cada any

«Espanya és un país pioner i un referent internacional contra la violència de gènere. 2,7 milions d’espanyols viuen a l’exterior i la dimensió consular no podia quedar oblidada. No podem replicar el sistema complet de protecció que hi ha a Espanya, però sí vetllar per què a la víctima se li doni la millor assistència possible», diu Bastida.

El 2020, 260 dones víctimes van rebre assistència a les diferents ambaixades i consolats espanyols i 20 van ser repatriades a Espanya juntament amb un total de 15 fills menors d’edat. Les dades del 2021 encara no s’han tancat, però la xifra ronda les 230 dones.

La gran majoria (90%) són casos de violència de gènere en l’àmbit de la parella o l’exparella, un 8% van ser víctimes de delictes sexuals i el 2% restant un altre tipus de casos, com matrimonis forçats.

«Hi ha casos que es cronifiquen i requereixen moltes gestions. [...] Hem tingut casos veritablement terribles. Nosaltres no som advocats, ni psicòlegs ni treballadors socials. Per això la formació i la sensibilització són essencials», afirma la responsable de l’assistència a víctimes a l’exterior.

«Volem que les dones vinguin a nosaltres»

L’escola diplomàtica i tots els treballadors a l’exterior reben formació per entendre el cicle de la violència i com han d’atendre aquests casos, què han de dir i què no, com reaccionar en vista d’una situació d’emergència. «Volem que les dones vinguin a nosaltres, no podem fallar», diu.

L’ajuda que es presta a les víctimes en ambaixades i consolats és de molt diferent tipus: disposen d’una línia d’atenció psicològica d’emergència, informen dels recursos d’ajuda disponibles al país –incloses cases d’acollida–, formen en mesures d’autoprotecció, acompanyen dones a interposar una denúncia, donen ajudes econòmiques, poden repatriar les víctimes i les poden posar en contacte amb advocats espanyols gràcies a un conveni amb la Fundació del Consell General de l’Advocacia Espanyola, una cosa especialment útil per a aquelles que planegin tornar a Espanya.

«Tenen molts dubtes, sobretot si tenen fills al seu càrrec, relatives a si poden viatjar amb els nens o on han de plantejar la demanda de divorci. [...] Els casos més complexos solen ser els que impliquen menors, especialment quan tenen residència habitual a l’estranger. Moltes vegades les dones volen tornar a Espanya amb els nens i no poden traslladar unilateralment el seu domicili, han de consultar a un advocat, demanar autorització judicial i pot arribar a demorar-se molt en el temps», afirma Bastida. La legislació de cada país determina el ritme dels procediments.

Hoy, #25N, Día Internacional de la eliminación de la violencia contra la mujer, @MAECgob informa sobre el protocolo de atención a mujeres españolas víctimas de violencia de género en el exterior.#NoEstoySola #NoEstásSola #juntas pic.twitter.com/GEnZCivMik

— Embajada España en Túnez (@EmbEspTunez) 25 de noviembre de 2021

Bastida posa èmfasi en el fet que les dones es poden dirigir a buscar ajuda als telèfons d’emergència de les ambaixades i consolats, en servei les 24 hores del dia.

Amb la partida de mig milió d’euros que es destinaran el 2022, l’assistència a l’exterior pretén aspirar a donar ajudes perquè les víctimes puguin rebre assistència legal d’advocats locals a cada país, ja sigui per a causes penals o civils.

Notícies relacionades

Més de 70.000 catalans estan en llista d'espera per examinar-se de la prova pràctica del carnet de conduir

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

En l’actualitat, Exteriors també treballa juntament amb la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere per avançar en el registre de feminicidis de dones espanyoles a l’exterior: «Ara que s’està revisant el sistema per explicar altres violències, anar cap al Conveni d’Istanbul i registrar altres casos, volem que dins d’aquesta ampliació també quedi recollida la violència que pateixen les dones espanyoles a l’exterior com una dimensió més que s’ha de seguir al Ministeri d’Igualtat.

«És una política d’Estat. Va començar amb [José Manuel García] Margallo, va seguir amb [Josep] Borrell i seguirà perquè és un projecte de tots. Hem començat a caminar aquest camí, queden coses per fer, però és bonic perfeccionar l’assistència consular», diu Bastida.