Una jutge de Tenerife avala que una mare no vacuni el seu fill per haver-hi més risc que beneficis

La titular del jutjat d’Instrucció 2 d’Icod dels Vinos (Tenerife) ha avalat la decisió d’una mare de no vacunar contra la covid-19 el seu fill, de 15 anys, contra la voluntat del menor i del pare, de qui està divorciat la progenitora, perquè argumenta que hi ha més risc que beneficis.

Entre altres arguments, la jutge indica que l’administració d’una vacuna «ha d’anar precedida d’una ponderació de riscos/beneficis», i en aquest cas «el possible benefici» que pogués obtenir el menor «és molt escàs», mentre que els possibles efectes adversos són «molt superiors».

En una decisió amb data el 10 de desembre del 2021, a què ha tingut accés Efe, la jutge desestima la pretensió del pare que s’autoritzés judicialment que el noi fos vacunat i confereix a la mare la facultat de decidir al respecte durant un període de dos anys.

Ho fa després d’escoltar les dues parts i també el menor, que li va manifestar que es vol vacunar al·legant que si se subministra «és perquè és confiable» i perquè considera que els no vacunats «ho passen pitjor» al contraure el virus.

Mentrestant, indica la jutge en l’auto, el pare va manifestar que «és el millor» per al seu fill, perquè considera que la vacuna de la covid «és bona i el protegirà».

Per contra, afirma que els arguments de la mare «es basen en el principi de prudència», ja que «es desconeixen els efectes de la vacuna a mitjà i llarg termini, ja que els assajos clínics no han acabat».

L’argumentació de la mare

La magistrada recolza l’argumentació de la seva interlocutòria en la documentació que va aportar la mare: un estudi de la Universitat Carlos III sobre la mortalitat i els ingressos en uci de menors de 19 anys a Espanya i d’un doctor en Ciències Químiques a qui confereix valor de dictamen pericial.

A partir de tots dos conclou que els percentatges de risc a aquestes edats són «insignificants».

Valora que la progenitora es prengués la molèstia de buscar «informació diferent» de l’oferta per «els mitjans de comunicació convencionals» o a les recomanacions divulgades pels cursos oficials, que «no per provenir d’organismes públics han de ser necessàriament els encertats».

Posa com a exemple que «a l’inici de la pandèmia, per part de les autoritats sanitàries es desaconsellava l’ús de mascareta, que ara és obligatori en espais tancats».

La magistrada s’adona que el pare va admetre durant el tràmit d’audiència la possibilitat que la vacuna pugui provocar «efectes adversos a llarg termini», però va indicar que ponderant tots els riscos donava més importància a «protegir-se i protegir» els altres. En aquest punt, afirma que «és difícil, per no dir impossible, posar en una balança els efectes adversos a mitjà o llarg termini de la vacuna de la covid, quan aquests són desconeguts en el moment actual».

«Ningú fa diversos anys que està vacunat de la covid»

De manera que «el que s’està posant en un dels costats de la balança és una interrogació, una incògnita, per a la qual a data d’avui ningú pot oferir una resposta precisa, ja que ningú fa diversos anys que està vacunat de la covid.

La jutge remet a l’«abundant jurisprudència» sobre condemnes a farmacèutiques i administracions públiques «pels efectes adversos de vacunes o medicaments que han aparegut temps després de la seva ingesta o inoculació o que anys després s’ha determinat la seva relació de causalitat amb el fàrmac ingerit anys enrere».

Cita com a exemple el cas d’un pacient de Castella i Lleó per les seqüeles per la vacuna contra la verola en els anys setanta del segle passat o el conegut cas de la talidomida.

La magistrada insisteix que «els riscos i efectes adversos de la vacuna covid, igual que els de qualsevol medicament, fàrmac o vacuna, poden aparèixer molts anys després de la seva ingesta o inoculació».

Efectes adversos

I rebla que fins i tot desconeixent què passarà a mitjà o llarg termini, tal com consta en la documentació aportada per la progenitora, «ja s’han documentat efectes adversos greus a curt termini, com ho són miocarditis i pericarditis».

Cosa que «suggereix, com a mínim, extremar la prudència en la inoculació de la vacuna als menors».

Respecte a l’estat de desenvolupament de les vacunes o medicaments contra la covid, recalca que ara per ara «cap d’elles compta amb una autorització de vacuna que ha finalitzat els seus assajos clínics».

Quant a les raons de solidaritat invocades perquè el menor sigui vacunat, la magistrada sosté que en vista que la covid «amb prou feines té incidència» a aquestes edats, «el pretext» que així protegeixen els avis «seria èticament dubtós, sobretot quan hi ha mecanismes que s’han revelat eficaços per evitar la propagació del virus tals com mascaretes o altres precaucions».

Addicionalment, indica que «cap de les vacunes que se subministren a Espanya en l’actualitat immunitza contra el virus, cap evita el contagi ni n’impedeix la transmissió, de manera que difícilment es beneficiaran els no vacunats d’una immunitat que no es dona pel fet que els altres es vacunin».

La jutge també incideix en el fet que no hi ha un consentiment informat previ a la inoculació de la vacuna contra la covid-19, en què s’informi sobre riscos possibles i beneficis esperables.

Notícies relacionades

Coronavirus: última hora sobre contagis, la variant òmicron i el retorn a les escoles en DIRECTE

Dies de bojos a les farmàcies pels TAR dels nens: «Somio amb els tests d’antígens»

Al tractar-se d’una campanya de vacunació massiva, apunta la interlocutòria, el dret d’informació es conté a la mateixa campanya i en la promoció que facin d’aquesta les administracions públiques.

Sota aquestes premisses, «són els usuaris els que prenen la decisió de vacunar-se o no i assumeixen els riscos inherents d’aquesta».