El risc de la vacunació contínua

La frase és del cap d’Estratègia d’Amenaces Sanitàries Biològiques i Vacunes de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), Marco Cavalieri, que va expressar ahir els seus dubtes sobre la necessitat d’administrar dosis de reforç de la vacuna contra la covid-19 «contínuament». L’advertència de la màxima autoritat europea en vacunació coincideix amb el que havien apuntat prèviament diversos immunòlegs, com la catedràtica d’Immunologia del Centre de Recerques Biomèdiques (CINBIO) de la Universitat de Vigo, África González.

Cavalieri va precisar que l’EMA haurà de veure dades científiques sobre quartes dosis abans de poder fer qualsevol recomanació. «Estem bastant preocupats per una estratègia que implica la vacunació repetida en un curt termini», va admetre. Va mostrar la seva comprensió pel fet que s’administrin terceres dosis «per la situació epidemiològica actual», però va avisar que la vacunació no es pot repetir «contínuament». Així, va proposar «començar a pensar en dosis de reforç més espaiades en el temps que se sincronitzin amb l’hivern, com es fa amb la grip».

Fa temps que la immunòloga África González adverteix sobre el risc de repetir dosis de forma molt reiterada. En un reportatge publicat el 19 de desembre a FARO, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, sobre «fatiga vacunal», la científica i divulgadora va assenyalar que això pot induir a un efecte anomenat «tolerància»: «És el que es pretén amb les vacunes de l’al·lèrgia i està motivat per l’activació de cèl·lules reguladores. Per tant, no sempre l’excés i la repetició és necessària, ni obté l’efecte desitjat».

Preguntada de nou per aquesta qüestió, l’autora del llibre divulgatiu ‘Inmuno Power: Conoce y fortalece tus defensas’ va remarcar ahir que «l’administració repetida pot produir efectes inversos als esperats, amb una menor resposta. Això està mediat per un exhaust limfocitari, i també per increment de cèl·lules T reguladores, i afecta el tipus de memòria que es genera, sobretot la dels limfòcits B».

L’experta es remet a evidències científiques com la que apunta un estudi nord-americà publicat el juliol del 2019 a la revista ‘Nature Communications’. S’hi assenyala que la repetició de la vacunació pot contribuir a una reducció de l’efectivitat de les vacunes contra la grip estacional. Cal recalcar que aquesta recerca es refereix a la vacunació anual contra la grip, que inclou diverses soques dels tipus A i B. L’estudi, liderat per Surender Khurana, de l’agència del medicament nord-americana (FDA), va concloure que la vacunació repetida redueix la maduració de l’afinitat dels anticossos en diferents plataformes de vacunes contra la grip.

D’altra banda, África González afegeix que la vacunació repetida contra la covid-19 podria donar lloc a una sobreproducció d’anticossos que podrien generar problemes. Hi ha cert debat científic sobre el fet d’administrar dosis de record amb la vacuna original, no adaptada a l’òmicron. Alguns experts creuen que injectar diversos reforços de la vacuna dissenyada per al virus de Wuhan podria reduir l’efectivitat de les futures vacunes. D’altres, com el cèlebre immunòleg nord-americà Anthony Fauci, neguen que es pugui donar l’anomenat «pecat antigènic original», segons el qual el sistema immunitari es basa en el record de la primera trobada amb un virus, cosa que de vegades condueix a una resposta immunitària més feble quan més tard s’enfronta amb una altra versió del patogen.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

La científica de la UVigo ha assenyalat que no hi hauria problema a escurçar de sis a cinc mesos el temps entre la segona i tercera dosi, atès l’increment de la transmissió. «Ajudaria a incrementar la producció d’anticossos i per tant a disminuir la gravetat de la infecció, així com fer un reforç de la immunitat de memòria, ja adquirida amb les primeres dues dosis –ha destacat–. Això és especialment necessari per a les persones vulnerables, grans, que prenguin fàrmacs immunosupressors o siguin immunodeficients, ja que la tercera administració els confereix una immunitat semblant a la resta de la població amb dues dosis. No és clar que sigui necessari per a la població general una tercera dosi de forma indiscriminada, sobretot en gent jove que no pateix malaltia greu», conclou la immunòloga.

Precisament el subcomitè clínic que assessora la Xunta va mostrar ahir la seva preocupació per la incertesa sobre reduir a la meitat –de sis a tres mesos– el període de temps entre l’administració de la segona dosi i la de reforç.