Més de 5.000 municipis perden habitants des de principi de segle

La despoblació no és un fenomen exclusiu del que s’ha anomenat l’Espanya buida o buidada sinó que és cosa més estesa que afecta nombroses àrees de tot el país, com demostra el fet que 5.024 municipis d’absolutament totes les províncies han perdut habitants des que va començar el segle.

Les últimes xifres definitives de població, les resultants de la revisió del padró municipal a 1 de gener de 2021 que fa l’Institut Nacional d’Estadística (les més recents a 1 de juliol són encara provisionals), revelen que més de sis de cada 10 localitats espanyoles, exactament el 61,79%, han vist reduït el seu nombre d’habitants en els últims 20 anys. En conjunt, en aquestes més de 5.000 localitats viuen ara 1.129.471 persones menys que fa dues dècades, malgrat que, en conjunt, Espanya va guanyar en aquell període 6.268.265 habitants.

Per províncies, 13 han vist reduïda la població des que va arrencar el segle, les que més, Zamora (–16,62%), Ourense (–11,43%), Lugo (–10,47%), Palència (–10,27%) i Lleó (–9,57%), per davant de Salamanca (–6,53%), Astúries (–5,91%), Càceres (–4,78%), Àvila (–3,33%), Conca (–2,98%), Jaén (–2,88%), Sòria (–2,81%) i Terol (–1,24%). No obstant, a l’ampliar el detall de l’anàlisi fins a escala municipal s’observa que la despoblació està molt més estesa i no només afecta aquestes 13 províncies sinó qualsevol territori en una mesura o una altra.

Agrupant les províncies per comunitats autònomes, a Andalusia 418 localitats han perdut 175.700 veïns des del 2001: a Almeria, 51 i 6.740 habitants; a Cadis, 17 i 30.492, la majoria de la capital (–23.727 habitants, –17,20%); a Còrdova, 58 i 21.595; a Granada, 98 i 43.132, un dels quals, més de la meitat de la població, Arenas del Rey (–67,79%); a Huelva, 38 i 4.005; a Jaén, 81 dels 97 municipis han perdut 34.591 veïns; a Màlaga, 42 i 8.180, i a Sevilla, 33 i 26.965, més de dos terços de la mateixa capital.

A l’Aragó, 547 municipis han perdut 40.962 veïns: a Osca, 136 i 9.274, dos dels quals, Camporrells i Baldellou, més de la meitat dels seus veïns; a Terol, 185 i 12.229, amb tres localitats que han vist reduïda en aquests anys la seva població a més del 50%; i a Saragossa, 226 i 19.459, amb 13 poblacions que han baixat més del 50%.

A Astúries, 71 municipis –tots menys Oviedo i sis municipis més– han perdut 86.753 habitants en aquestes dues dècades.

A les Balears, una comunitat que ha vist augmentar la població en un 33,50% en aquest període, tres municipis han perdut habitants, tot i que només 173, la majoria en un de sol, Escorca, un petit municipi de la serra de Tramuntana de 181 veïns.

A les Canàries, 22 localitats han vist reduïda la població en 18.370 ciutadans: a Las Palmas, set i 2.913; i a Santa Cruz de Tenerife, 15 i 15.457.

A Cantàbria han sigut 50 municipis els que han perdut des de principi segle 30.397 habitants, gairebé el 43% a la capital (–7,02%).

A Castella i Lleó, 1.928 localitats han perdut 284.927 habitants i n’hi ha 146 que han baixat més del 50% en només aquests 20 anys: 40 a Àvila, 38 a Sòria, 17 a Segòvia, 16 a Burgos, 12 a Zamora, 10 a Salamanca, vuit a Palència, tres a Valladolid i dues a Lleó. A Àvila, 225 municipis, el 90% del total, han perdut 20.488 veïns; a Burgos han sigut 294 localitats amb 19.435 habitants menys; a Lleó, 189, que són nou de cada 10, i 74.769; a Palència, 177 de 191 i 23.963; a Salamanca, 317 i 52.127; a Segòvia, 160 i 10.797; a Sòria, 151 i 10.555; a Valladolid, 178 i 35.435, gairebé el 58% corresponent a la capital (–20.518), i a Zamora, 237, el 95,5% del total, i 37.358. Aquesta comunitat té alguns dels pobles que més població ha abandonat des de principis de segle: Bercimuel (Segòvia), el 78,72%; Cigudosa (Sòria), el 72,60%, i Navamorales (Salamanca), el 72,19%.

A Castella-la Manxa, 673 localitats han vist reduïda la població en 92.543 habitants, en 69 ocasions –29 a Conca i 40 a Guadalajara– per sobre del 50%, amb rècords negatius a Arandilla del Arroyo (–82,05%), i la de Guadalajara Angón (–80,49%). Per províncies, a Albacete han sigut 65 municipis amb 15.593 veïns menys; Ciudad Real, 80 i 28.247; Conca, 215, nou de cada 10, i 22.909; Guadalajara, 215 i 9.045, mentre que 25 municipis han duplicat almenys la seva població, el que més, Yebes, que ha crescut un 2.659,52%, i Toledo, 98 i 16.749. A Toledo hi ha el que des de fa anys és el municipi més petit de tot Espanya, Illán de Vacas, amb només tres habitants oficialment, dos menys que el 2001.

A Catalunya, 234 ciutats i pobles han perdut 18.619 habitants: Barcelona, 40, gairebé tots petites localitats –tot i que la més gran, Badia del Vallès, té ara 13.228 veïns després de perdre un 12% de la població–, i 5.227; Girona, 21 i 1.857; Lleida, 112 i 7.016, i Tarragona, 61 i 4.519.

Al País Valencià, 196 municipis han baixat en 21.007 habitants: a Alacant, 32 i 3.586; a Castelló, 71 i 6.161, i a València, 93 i 11.260.

A Extremadura han sigut 328 localitats les que han baixat en aquests 20 anys 79.745 habitants: Badajoz, 135 i 37.685, i Càceres, 193 i 42.060, amb quatre pobles que han perdut més del 50% de la població.

A Galícia, 240 municipis han perdut 207.468 veïns: la Corunya, 65 i 80.556; Lugo, on només la capital i cinc més han pujat en població, 61 i 50.396; Ourense, 84 (de 92 localitats) i 50.256, i Pontevedra, 30 i 26.260, un dels quals, Dozón, amb menys de la meitat d’habitants que el 2001.

Madrid, malgrat haver crescut en 1.378.818 habitants, més d’un 25%, també té municipis que han perdut població, en concret set, tot i que només sumen 76 veïns menys, mentre que 57 localitats s’han almenys duplicat, la que més, Arroyomolinos, que s’ha multiplicat per set.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A Múrcia només quatre municipis han vist reduïda la població en 1.139; mentre que a Navarra han sigut 141 els que han perdut 9.975 habitants, quatre dels quals, per sobre del 50%.

Al País Basc, 57 ciutats i pobles han reduït la població en 46.834 habitants: a Àlaba 16 i 1.688; a Biscaia, 27, entre els quals, Bilbao (–2,13%) 39.616; i a Guipúscoa, 14 i 5.530; i a La Rioja han sigut 105 municipis els que n’han perdut 5.783, tres, més del 50%.