Metges de família es jubilen de forma anticipada per la pressió: «No podem més»

Per això s’ha accentuat un fenomen que ja començava a passar els anys anteriors a l’arribada de la covid: la jubilació anticipada de metges de família, que decideixen retirar-se abans de l’edat que els correspon per llei a causa de la desbordada sobrecàrrega de feina que han de suportar en el dia a dia. Hi ha casos de tot tipus. N’hi ha que han penjat la bata als 62, 63 o 64 anys, i fins i tot abans. El principal motiu és aquesta pressió diària, que a més ha provocat un gran desencant en els professionals, que s’han anat desgastant fins a fer aquest pas definitiu.

«És una cosa que ja ve de lluny. Hi ha companys que s’han retirat de forma anticipada perquè la feina ja no els resulta satisfactòria, perquè no poden dedicar el temps necessari a cada pacient... Però al final tot ve derivat del mateix, l’enorme pressió a què estem sotmesos als centres de salut», explica Susana Aldecoa, facultativa a l’ambulatori Beiramar-Rosalía de Castro i a més presidenta de l’Associació Gallega de Medicina Familiar i Comunitària (Agamfec). Precisament al seu centre de salut, de les últimes cinc jubilacions que s’han produït, quatre van ser de metges que es van retirar abans de temps.

És una cosa que succeeix a bona part dels ambulatoris de la ciutat i els municipis de l’entorn, que s’han acomiadat de forma anticipada de desenes de metges de família. Aquest estrès derivat de la sobrecàrrega diària provoca no només que els metges diguin «prou» i decideixin penjar la bata abans de l’edat que en teoria els corresponia. També està produint un important nombre de baixes per episodis d’ansietat o depressió causats per l’enorme pressió a què estan sotmesos, especialment des de l’arribada de la pandèmia, que ha provocat un col·lapse absolut en l’Atenció Primària de Vigo. Perquè aquestes absències en molts dels casos no es cobreixen, cosa que porta la resta de facultatius a assumir els pacients dels companys, i creixen, per tant, les seves pròpies quotes, cosa que crea un bucle infinit.

La situació als centres de salut ha sigut motiu de debat públic des de l’inici de la pandèmia. Durant més d’un any només es podia demanar cita de forma telefònica i era el mateix metge el que decidia si el pacient requeria atenció presencial en funció dels símptomes descrits. Progressivament es va anar obrint la mà i en l’actualitat els usuaris poden decidir si sol·liciten cita presencial o telefònica. Curiosament, diversos metges d’Atenció Primària de Vigo apunten que les cites telefòniques són molt més freqüents que les presencials. És a dir, els pacients aposten per demanar cita per ser atès a distància en lloc d’acudir personalment que el vegi el metge al corresponent ambulatori.

«Lleu» alleujament del col·lapse

Per alleujar el col·lapse als centres de salut de l’àrea sanitària de Vigo, el Sergas va anunciar la setmana passada la restricció de l’atenció en catorze, que es van limitar durant diversos dies a atendre únicament urgències i pacients amb sospita de tenir covid. Una altra de les mesures va ser la incorporació de vint metges de família jubilats per col·laborar en la gestió de la pandèmia als centres d’Atenció Primària amb més sobrecàrrega assistencial.

Notícies relacionades

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

Ara, després del final de l’època nadalenca, han tornat a més els professionals que durant aquestes dates es van agafar vacances o permisos que els corresponien, cosa que ha permès alleujar, tot i que de forma «molt lleu», el col·lapse en què segueixen immersos els centres de salut i que tant està afectant també els pacients.

Perquè els malalts, en molts casos, continuen havent d’esperar més d’una setmana per aconseguir una cita amb el metge de capçalera, cosa que provoca que decideixin anar per la via d’urgències presentant-se directament ja sigui al centre de salut que els correspon o al Punt d’Atenció Continuada (PAC), que funciona cada dia a partir de les 15.00 h i 24 hores els caps de setmana, quan els ambulatoris estan tancats.