El jutge arxiva la investigació al Govern per la covid als geriàtrics

La Fiscalia de Barcelona descartava en l’escrit que s’hagués comès un delicte d’homicidi imprudent, al no haver pogut determinar-se «a efectes penals», una relació de «causalitat directa entre les morts i el trasllat dels pacients» a centres sanitaris, que segons la Guàrdia Civil i en un cas concret, van viatjar barrejats els que tenien símptomes de la covid amb els que no. També rebutja l’existència d’un delicte de malversació en la contractació d’uns serveis per part de la Generalitat, en la qual apareixia l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell. 

El fiscal Víctor Castell va considerar que no existien «elements objectius» que acreditin que el desplaçament de pacients amb símptomes de la covid juntament amb altres de sans provoqués morts. No se’ls van fer tests, perquè no en tenien. Afegeix que llavors no hi havia un protocol per a trasllats. Exculpa d’encobriment María Cinta Pascual, presidenta de les patronals Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA) i el Cercle Empresarial d’Atenció a les Persones Dependents, que va declarar com a testimoni davant la Guàrdia Civil a l’inici de les indagacions.

Multitud de documents

La investigació es va iniciar arran de les converses intervingudes a l’exconseller Xavier Vendrell en el cas Voloh. En les trucades sortien a col·lació la situació dels geriàtrics durant el confinament. El jutge va obrir una peça separada per aclarir si es va cometre algun delicte i va sol·licitar a les conselleries de Salut i Afers Socials (ara Drets Socials) multitud de documentació. Les indagacions es van centrar, al final, en una residència i en uns contractes per derivar avis a centres sanitaris.

Els investigadors sospitaven al principi que en alguns casos els protocols no van funcionar en alguns geriàtrics, ni tan sols per gestionar l’aprovisionament de bosses per a cadàvers. La Guàrdia Civil va comunicar el jutjat que es podrien haver comès «greus errors» i un possible descontrol en el trasllat de persones d’unes residències a altres centres i en la conducció dels pacients als hospitals, que en algunes ocasions van ser tardans.

Les indagacions no incumbeixen només l’època que les residències eren competència de la Conselleria d’Afers Socials, sinó també des que les va assumir la Conselleria de Salut, l’abril del 2020, després de constatar-se la gravetat de la situació. A partir d’aquell moment, es va establir que els geriàtrics havien de comunicar en 48 hores des de la publicació del decret de traspàs les incidències existents i que aquestes dades havien d’actualitzar-se cada 24 hores.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

A part d’aquest procés judicial, la Fiscalia de Barcelona, igual com la de la resta d’Espanya, va obrir desenes d’investigacions per aclarir la mort d’avis en els geriàtrics a causa de la covid. La majoria es van incoar arran de les denúncies de la família dels morts en la primera onada de la pandèmia, però, en algun cas, les van interposar directius dels mateixos centres assistencials. Pràcticament tots aquests casos penals han quedat arxivats a la capital catalana.

El dolor que continua

«Continuo amb pastilles per dormir, em costa aixecar-me al matí... és aquesta sensació que no canviarà res, que els és igual totes les morts la que no em deixa avançar», se sincera Enriqueta López Blanco. La seva mare va morir el 2020 a la residència Bertran Oriola, a Barcelona. Aquesta és l’última destralada que reben de la justícia, però ja són desenes les denúncies arxivades de les associacions de familiars de les residències per investigar la crisi dels geriàtrics durant la pandèmia. «Ni per la via penal, ni per la via civil... ningú ha pagat per allò, és vergonyós i crec que com a societat ens ho hem de plantejar. Les seves vides no importen a ningú», diu. Una opinió molt similar a la que manté Maria Jose Carcelén, des de l’associació de residències 5 +1. «No hi ha cap interès a saber què va passar, a fer justícia. Els morts es van produir, no els van portar a l’hospital, els que hi van arribar estaven deshidratats i plens de nafres. Això és indiscutible i hi ha culpables, no va passar sol», afirma Carcelén. «Als geriàtrics es va viure la pitjor matança humana després de la Guerra Civil. Ni el poder judicial ni la societat ha estat a l’altura. No hi ha hagut justícia», afegeix Carcelén.