La roda de l’exclusió

El dret a tenir compte bancari: un incompliment que expandeix la pobresa

  • El Banc d’Espanya té constància de 64 persones que no van poder obrir un compte bàsic, i l’Ajuntament de Barcelona coneix, com a mínim 30 casos més

  • Entitats socials constaten que moltes persones no poden accedir a ajudes socials per falta de serveis financers

El dret a tenir compte bancari: un incompliment que expandeix la pobresa
5
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«És el que hi ha, soc un sense papers», repeteix una vegada i una altra Ibrahima Papa Diouf, un home senegalès de 37 anys que en fa quatre que viu a Barcelona. Té passaport i per llei té dret a obrir un compte bancari, però són ja diverses les oficines que l’han plantat. Com ell, centenars de persones sense recursos o sense una ocupació estable troben enormes dificultats per obrir un compte amb què percebre ajudes socials per sortir de la roda de l’exclusió. A la punta de l’iceberg hi ha els 34 casos anuals que arriben fins al Banc d’Espanya o els 30 que, els últims quatre anys, han acudit a l’Oficina de la No-Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. Però els advocats de diverses entitats socials constaten que es tracta d’un dret vulnerat que podria a afectar centenars o milers de persones.

Acudeix una vegada al mes a una oficina de Correus que, sense voler-ho, s’ha convertit en el seu banc. «No tinc cap altra opció», assumeix Ibrahima. Malgrat tenir passaport, no ha aconseguit obrir un compte bancari i ara utilitza una targeta de prepagament de Correus per poder fer alguns pagaments. Ibrahima treballa alguns dies i els empresaris que el contracten mai li han volgut fer contracte: prefereixen pagar-li en metàl·lic. Viu en una habitació rellogada i no ha pogut cobrar cap ajuda social. «Solc anar al banc d’aliments, perquè allà no t’han d’ingressar res», explica. «És un problema perquè hi ha coses bàsiques que no puc fer, per exemple contractar wifi», diu. Però assumeix que és normal. Que té menys drets que la resta. No és cert.

Drets trepitjats

El 2019 el Govern Central va aprovar un Reial Decret que obliga totes les entitats financeres que operen a Espanya a facilitar un compte bancari gratuït a totes aquelles persones que estiguin en situació de vulnerabilitat. Han d’adjuntar certa documentació, com un certificat de vulnerabilitat emès pels serveis socials o les prestacions socials que tenen dret percebre. «La realitat és que és una autèntica odissea poder obrir un compte bancari a una persona en situació de vulnerabilitat. Fa pocs dies vaig estar acompanyant un senyor de 80 anys i un passaport en vigor i em van dir que no tres vegades. Amb la llei a la mà, i després d’una hora i 45 minuts, ens el van obrir», explica Sonia Lacalle, advocada de Càritas a Barcelona. També recorda casos de famílies que necessitaven el compte per abonar la beca menjador dels menors a l’escola.

Risc de no sortir del pou

El problema és que sense aquest compte, les oenagés no poden ajudar econòmicament gaires llars. Tampoc ho pot fer l’administració, perquè no tenen on dipositar les ajudes socials. Va passar, per exemple, amb les dones que treballaven en prostíbuls i durant la pandèmia es van quedar sense ocupació. La Generalitat no va poder fer-los cap ingrés econòmic per sobreviure. També ho pateixen les víctimes de violència masclista o tràfic d’éssers humans. «Els jutges els reconeixen el dret a cobrar indemnitzacions però no les poden percebre perquè no tenen on ingressar els diners. És que totes les oficines haurien d’ajudar a obrir un compte perquè és un dret instrumental, permet accedir a d’altres», explica Rosa Cendón, directora de SICAR-Adoratrius. «El problema és que això fa molt fàcil que puguin recaure en l’explotació perquè no té cap altra alternativa on agafar-se, insisteix Cendón.

Abusos i comissions

«Moltes d’aquestes persones no saben que tenen aquest dret i hem de dedicar una part important del nostre temps a acompanyar-los a fer-ho», assumeix Lacalle. També ho fa l’entitat Arrels, que ajuda persones sense llar. «Moltes persones que són al carrer han perdut el DNI i això impedeix totalment poder fer el tràmit», assumeix Ester Meya, advocada de l’entitat, que també detalla una altra problemàtica: els abusos. «Recordo una senyora que tenia dret a cobrar l’Ingrés Mínim Vital però li van encasquetar una assegurança dental. A moltes persones els cobren altres serveis, assegurances o comissions que no haurien de cobrar-los, perquè aquests comptes han de ser gratuïts» es queixa Meya. Una realitat que constaten les altres entitats consultades. Cendón, per exemple, recorda un cas d’una dona que va tenir tres dies el compte bloquejat perquè va rebre de manera retroactiva l’Ingrés Mínim. «Aquesta situació és imperdonable i miserable: els estem condemnant a l’exclusió perpètua», afegeix també Javier Bonomi, president de la federació Fedelatina, que s’ha trobat amb molts casos similars.

Discriminació

Notícies relacionades

«Veiem un problema de discriminació per origen, hi ha bancs que no permeten a les persones de determinats països obrir comptes bancaris, però també és un tema d’aporofòbia, de vegades els diuen que no per no tenir ingressos, per ser pobres», descriu Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’ajuntament de Barcelona. Des del 2018, l’Oficina per la No-Discriminació ha detectat 30 casos de discriminació en oficines bancàries de tot tipus. «Aquests són només els casos de l’OND, però estem segurs que el SAIER, els Serveis Socials o altres serveis municipals saben de més casos: volem recopilar tota aquesta informació perquè això és només la punta de l’iceberg», insisteix. Fa uns mesos, l’ajuntament es va reunir amb el Banc d’Espanya per intentar sancionar aquestes entitats financeres dels 30 casos que els han arribat des del 2018.

El consistori està recopilant informació i seguint el procediment per poder arribar fins a les sancions, en cas que fos necessari. Preguntats per aquesta qüestió, el Banc d’Espanya explica que el 2020 van rebre 34 reclamacions de persones que van patir aquesta vulneració de drets. I 30 més el 2021. No aclareixen si van arribar a sancionar les entitats financeres denunciades. «I si ho haguessin fet... el problema continua sent el mateix, les persones es queden igual, sense comptes ni possibilitat de tenir ingressos. Caldria obligar-los a fer aquests comptes, i a publicitar-los», es queixa Lacalle.

Temes:

Bancs Pobresa