Les treballadores de la llar segueixen sense atur: «Ens deixen per al final, i serà tard»

Les treballadores de la llar s’impacienten. El PSOE i Unides Podem es van comprometre en el pacte de coalició a impulsar «amb caràcter prioritari» la plena integració de les empleades domèstiques en el règim general de la Seguretat Social i a ratificar un conveni internacional del 2011 que obliga a eliminar la discriminació d’aquestes treballadores. No obstant, dos anys després, aquestes promeses encara no s’han materialitzat.

La dilació en els tràmits preocupa el col·lectiu de les treballadores domèstiques, que fa molts anys que esperen el just reconeixement dels seus drets laborals.

«¿Què significa això per a nosaltres? Que ens seguim quedant enrere, que aquest Govern continua deixant-nos enrere. [...] Sospito que ho deixaran per al final de la legislatura, i llavors serà molt tard per a totes les empleades de la llar esperançades perquè el Govern complís la promesa de canviar la seva situació», remarca en entrevista amb El Periódico de España la portaveu de l’associació Sedoac (Servei Domèstic Actiu), Carolina Elías.

La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, anunciava l’abril de l’any passat que l’Executiu havia començat els tràmits per a la ratificació del 189. Fonts del seu departament expliquen que la ratificació, des de zero, és un procediment complex, i matisen que Treball ja ha completat tots els tràmits que depenen d’aquest Ministeri i ha remès l’assumpte a Exteriors per a la seva culminació.

Elías explica que el col·lectiu viu amb «preocupació i decepció» que a Espanya encara no s’hagi ratificat el 189, que l’OIT va impulsar fa més d’una dècada. Una ratificació que obrirà les portes a les seves grans reivindicacions: «El que realment volem és tenir dret a atur, poder cotitzar pels nostres salaris reals, fer desaparèixer aquest sistema especial en què ens trobem i passar al règim general com la resta de treballadors, ser tractades com la resta».

¿Què és el conveni 189 de l’OIT?

El Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball, sobre les treballadores i treballadors domèstics, va veure la llum el 2011 i obliga aquells estats que el ratifiquin a eliminar la discriminació d’aquest col·lectiu en matèria d’ocupació i a garantir-los unes condicions d’ocupació equitatives i decents i no menys favorables que les que tenen els treballadors en general respecte a la protecció de la Seguretat Social.

«Tot membre haurà d’adoptar mesures amb vista a assegurar la igualtat de tracte entre els treballadors domèstics i els treballadors en general en relació amb les hores normals de treball, la compensació de les hores extraordinàries, els períodes de descans diaris i setmanals i les vacances anuals pagades», afirma el Conveni.

Des de l’Associació de Treballadores de la Llar de Biscaia, Lorea Ureta assevera que la legislació espanyola ja s’hauria pogut canviar sense esperar la ratificació del conveni amb l’objectiu de millorar la seguretat i la salut de les treballadores de la llar.

«Equiparar els drets que falten, sobretot en matèria de Seguretat Social: atur, cotització per salaris reals, cobertura de buits igual que en règim general a l’hora de calcular la jubilació... Realment perquè el Govern inclogui aquests assumptes que falten ni tan sol és necessari ratificar el conveni, el que cal és voluntat política», remarca Ureta.

Per la seva banda, Elías alerta que quan es ratifiqui el conveni caldrà modificar altres lleis en un període d’un a dos anys: «El nostre temor és que, una vegada ratificat, quedi en paper mullat per no adequar la normativa interna. El fet que canviï o no la llei, quedarà en mans del següent Govern, i si n’arribés un de dreta, la nostra esperança es convertirà en zero, perquè són els que menys compromís han mostrat cap a les empleades de la llar».

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

La portaveu de l’Associació de Treballadores de Llar de Biscaia apunta que el capitalisme «pica fort a l’Estat espanyol i no corren bons temps per a la lluita d’una classe social obrera»: «En aquest país costa molt aconseguir reivindicacions laborals, però tenim clar que l’única manera de millorar és lluitar, ocupar els carrers amb les reivindicacions».

«És esgotador i desesperançador, ¡deu anys des del 189! [...] I fa més anys que lluitem pel reconeixement dels nostres drets, i és esgotador, però no pararem fins a aconseguir-ho, perquè és just tenir condicions dignes per fer una feina tan important com és cuidar de les famílies espanyoles», conclou la portaveu de Sedoac.