Primera nit sense terratrèmols des de setembre

Comencen a retirar la lava per reconstruir les infraestructures sepultades pel volcà de La Palma

El 100% del material extret s’aprofitarà per construir infraestructures

Comencen a retirar la lava per reconstruir les infraestructures sepultades pel volcà de La Palma
4
Es llegeix en minuts

Lent però segur. Així avancen els primers treballs de retirada de material làvic a l’encreuament de La Laguna, als Llanos de Aridane. Es fan així els primers passos del camí cap a la reconstrucció de La Palma tan sols uns dies després que finalitzés l’erupció volcànica el 25 de desembre. Aquesta primera tasca pretén alliberar 100 metres lineals des de l’encreuament de La Laguna a l’LP213 cap a la carretera LP215, que es dirigeix cap a Tazacorte. Unes obres que van començar dilluns i que, segons Amilcar Cabrera, tècnic del Servei d’Infraestructures del Cabildo de La Palma, durarà com a màxim «un mes».

Aquest termini es mantindrà sempre que els resultats siguin similars als obtinguts en les proves inicials d’aquests primers dies, en què la presa de mostres va donar resultats negatius quant a presència de gasos i una temperatura de colada entorn dels 24 graus centígrads a les capes més superficials. En les proves més profundes amb maquinària pesant tampoc s’hi va detectar la presència de gasos, tan sols vapor d’aigua, i la temperatura màxima assolida va ser de 120 graus. Tant la presa de mostres com la retirada de lava es fa sota la supervisió de membres del Comitè Director del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per risc volcànic de les Canàries (Pevolca) junt amb personal tècnic del Cabildo de La Palma i l’assessorament de membres del Comitè Científic i de la Unitat Militar d’Emergències (UME). «Tot ha de fer-se amb un estricte protocol de seguretat. Fins ara hem fet les coses bé i seguirem així», aclareix el tècnic del Servei d’Infraestructures del Cabildo de La Palma.

«Aquesta primera carretera alliberada serà un tub d’assaig per establir els paràmetres de comportament de la lava», explica Cabrera, que considera que la importància d’aquestes primeres obres és precisament establir «les característiques fisicomecàniques i químiques» que té el material làvic. Aquestes proves controlades són «imprescindibles» per establir les propietats de cada capa i alhora avançar en l’excavació per continuar amb les tasques de reconstrucció.

Però no totes les zones afectades per l’erupció volcànica presenten les mateixes condicions «idònies» per fer aquestes proves inicials. No és possible estendre els resultats d’aquesta prova a altres llocs ja que, en altres punts, les circumstàncies i les temperatures no ho permetrien. L’encreuament de La Laguna, amb colades de tres pisos d’altura, perimetra un entorn urbà que és «important recuperar al més aviat possible», explica Cabrera. Segons indica el tècnic del Cabildo palmer, aquests treballs permetran la recuperació de la mobilitat i de les comunicacions del municipi. «Evitarem així que els veïns de la zona hagin de fer una volta immensa cada vegada que es mouen per l’illa», afegeix. També ho explica així Miguel Ángel Morcuende, director tècnic del Pevolca, que afirma que es tracta d’un tram petit però important de carreteres que on poden treballar «sense problemes».

¿I quin serà el següent punt on es retirarà la lava? Encara no es coneix. La prioritat ara és alliberar aquest primer tram i recuperar les infraestructures que subministren els serveis essencials als municipis afectats. L’energia i l’aigua potable són els primers objectius. Des del Pevolca es treballa –amb prudència– en una taula de reconstrucció en la qual ja es plantegen els primers esbossos teòrics sobre la reconstrucció d’aquestes infraestructures «essencials».

«No podem deixar que els veïns tornin a casa sense garantir l’existència de serveis essencials bàsics», remarca Cabrera, que assegura que el primer és establir la llum i l’aigua a les llars per després exigir «enllumenat, amb clavegueres, i altres serveis públics».

Una altra de les qüestions que s’analitzaran una vegada que s’aixequi la lava serà la seguretat de les vivendes pròximes a l’entorn afectat. Els serveis tècnics municipals seran els encarregats de certificar la seguretat estructural i l’habitabilitat dels immobles. «Segurament caldrà demolir les que han sigut afectades des del punt de vista estructural», afegeix Cabrera. Precisament avui s’incorporarà a les obres d’aixecament un arquitecte municipal de l’Ajuntament de Los Llanos de Aridane que certificarà la situació dels edificis afectats per la colada que està sense avançar a l’encreuament des del mes d’octubre. Per realitzar aquesta tasca també hi acudirà avui un notari per aixecar acta de les obres realitzades de manera que no hi hagi problemes posteriors.

El material làvic que s’extreu d’aquests primers treballs «es tractarà» amb l’objectiu de «recuperar-ne el 100% per fer-lo servir en les tècniques constructives», explica Cabrera. Segons el tècnic, la idea és fomentar el desenvolupament sostenible i frenar el canvi climàtic. Per això es processarà tot el material recollit perquè conformi la base de les carreteres i dels àrids essencials de les infraestructures de futures construccions. «És un bon substrat per a moltes edificacions», afegeix Morcuende.

Notícies relacionades

I just quan comencen els treballs de retirada de lava a La Palma, la terra deixa de tremolar. La sismicitat continua remetent a l’illa en línia amb l’acabament de l’erupció volcànica a Cumbre Vieja el 25 de desembre. Des de la matinada de dimarts l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) només ha localitzat un terratrèmol. Un petit sisme a les 18.00 hores a Fuencaliente a 16 quilòmetres de profunditat que no va ser sentit per la població. Des de l’11 de setembre, quan es van començar a registrar les primeres tremolors, els palmers han patit com a la seva illa es registraven més de 300 terratrèmols diaris a causa de l’erupció.

El Cabildo de La Palma va permetre ahir els accessos a les zones evacuades pel nord i pel sud, però insisteix que les mesures poden variar segons les condicions meteorològiques i l’evolució del procés eruptiu al llarg dels dies.