Iniciativa solidària

Botes de futbol contra el risc d’exclusió

Un entrenador de Sabadell impulsa una campanya per recollir calçat de les talles 35 a 44 per a nens que no se’l poden costejar

Botes de futbol contra el risc d’exclusió

ANNA MAS

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Nens jugant a futbol federat amb sabatilles esportives, o amb botes dos o tres números grans, o amb botes prestades que després del partit de Lliga utilitzarà un altre company. Això passa en els camps catalans. Aitor Palacios, entrenador del Lliçà de Vall i de la selecció catalana territorial del Vallès, està cansat de veure-ho. Cansat fins al punt d’arremangar-se per intentar solucionar, almenys en part, el problema. «S’hi ha de fer alguna cosa».

Amb aquest esperit, ha posat en marxa una campanya per recollir botes de futbol de les talles 35 a 44. Els destinataris seran nois que viuen en barris vulnerables de Sabadell i Terrassa i que juguen en equips d’aquestes ciutats, però Palacios no descarta enviar també material a altres punts de Catalunya que l’hi demanin. Ja li ha arribat alguna petició de Tarragona. «Però no es repartiran a la babalà. Es donaran a qui realment les necessiti», afirma.

«Les botes de futbol són cares, no baixen dels 60 o 70 euros. Amb aquest import, moltes famílies d’aquests barris desfavorits omplen la nevera», diu Palacios que, per la seva tasca de seleccionador, ha recorregut infinitat de camps del Vallès. A més, com a veí del barri de Llano de Can Puiggener, un dels més vulnerables de Sabadell, coneix la realitat d’aquestes famílies. Famílies que malgrat la seva difícil situació econòmica fan un esforç i costegen les quotes dels clubs en què juguen els seus fills i les quotes de la Federació Catalana de Futbol (en conjunt, no pas menys de 300 euros anuals). I fan l’esforç perquè el futbol, com qualsevol altre esport, és una via de fuita, un espai sa i segur, un lloc on el mèrit no té a veure amb la classe social, sinó amb el treball sobre la gespa.

I alguns nois aquesta tasca la fan sense el material adequat. «El reglament no impedeix que juguin amb calçat que no siguin les botes de futbol. Poden jugar, tot i que rellisquen sovint», explica Palacios, que afegeix que el pitjor de la situació és «la vergonya» que senten a l’haver de saltar al camp amb un calçat diferent. Malgrat tot, explica, «venen a entrenar i a jugar igual perquè volen millorar».

En els pocs dies de campanya –va arrencar el 23 de desembre– ja hi ha hagut molta gent –particulars i clubs– que han contactat amb Palacios per oferir el seu granet de sorra. ¿Com fer-ho? Es pot enviar o deixar el material a la seu de l’Aristoi Academy, situat al camp municipal Can Puiggener de Sabadell, al carrer Puig de la Creu número 1. L’Aristoi és un dels clubs on juguen molts dels nens que, si la màgia de la solidaritat funciona –que segur que sí–, aviat tindran botes pròpies. Una altra opció és contactar via Twitter amb Palacios, que s’ofereix a recollir el material.

Notícies relacionades

En aquests primers dies, i partint de la resposta, ja hi ha previsió de poder recollir 200 parells de botes de les talles 39 a 44. Palacios avisa que el problema més greu i on hi ha més necessitat és en les talles més petites, de 35 a 39.

¿I si la solidaritat és tal que sobren botes? Doncs la idea és enviar-les al Senegal. Que allà també fan falta.

Temes:

Pobresa