Immersió lingüística a Euskadi: un sistema amb defectes

Ricardo Arana, professor durant 38 anys i exresponsable sindical, anirà aquest dimarts al Parlament basc per demostrar als diputats amb xifres i percentatges que els i les alumnes estan perdent competències no només en basc sinó, per efecte rebot, en la resta d’assignatures, com les matemàtiques i el castellà. «Els resultats acadèmics no són bons», es lamenta Arana.

El docent portarà a la cambra legislativa unes xifres demolidores: el 2019, el 53% dels estudiants d’ESO estaven en el nivell inicial d’eusquera, el percentatge més alt de l’última dècada. El nivell alt de la llengua es redueix al 15% dels alumnes (el percentatge més petit des del 2009). Mentrestant, la competència en matemàtiques a primària, per exemple, és la més baixa dels últims 10 anys i el mateix passa amb el castellà.

Segons l’opinió d’Arana, el model educatiu basc va ser pensat en origen per a una població bascoparlant. Malgrat això, el 2021 els alumnes escolaritzats en el model D són plurals i diversos. Al contrari que passa a Catalunya, l’idioma autòcton (moltíssim més difícil i complex que el català) és practicat i parlat amb prou feines pel 30% dels habitants. «El problema no és tant l’eusquera, que també, sinó que la resta dels aprenentatges es veuen afectats», diu.

Com passa a la resta d’Espanya, l’aprenentatge dels coneixements depèn molt de l’índex socioeconòmic i cultural de la família de l’estudiant. «Si és alt, i a més els pares parlen basc, el nen o la nena tindrà moltes més oportunitats d’aprendre. Per exemple, amb professors de reforç particulars i activitats extraescolars, al contrari que passa amb famílies amb menys recursos, especialment si no es parla eusquera. Els millors resultats acadèmics els tenen els alumnes amb més capacitat adquisitiva, i això el que fa és deixar molta gent enrere».

Notícies relacionades

Pilar, la universitària sexagenària amb un expedient brillant: «Si creuen que poden enriquir-se, que no ho dubtin»

Denunciat per profanar una tomba en un cementiri de Soria per fer un ritual de santeria

Per Arana, el debat de la llengua no ha de ser polític sinó educatiu. «L’eix de l’aprenentatge no ha de ser ni el basc, ni el castellà, ni les matemàtiques sinó l’estudiant», sentencia.

Professor durant molts anys en el model D, Arana aposta clarament per donar suport al basc però sense arraconar el castellà. «L’important no són els percentatges sinó que les llengües siguin vehiculars i serveixin per transmetre coneixement. Que les escoles i instituts siguin un trampolí per millorar el nivell d’eusquera i la resta d’assignatures. Cada centre hauria de tenir la seva pròpia proposta adaptada al tipus d’alumnat», acaba dient.