Radiografia educativa

Immersió lingüística a Euskadi: un sistema amb defectes

  • El 70% dels estudiants estan matriculats en el model en què el basc és omnipresent, però la competència escolar està baixant

Immersió lingüística a Euskadi: un sistema amb defectes

JUAN HERRERO/EFE

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Davant la immersió lingüística de Catalunya, a Euskadi hi ha tres models des dels anys 80: l’A (tot en castellà, menys l’assignatura de basc), el B (convivència entre les dues llengües, que són vehiculars) i el D (tot en basc menys l’assignatura de castellà). L’A, malgrat això, és residual. El B és minoritari, té un pes escàs i limitat a alguns centres privats. L’administració basca ha potenciat amb tant afany el D (no hi ha model C perquè és una lletra sense presència en eusquera) que el 70% dels estudiants està escolaritzat en aquest sistema malgrat que, majoritàriament, els alumnes procedeixen d’ambients castellanoparlants. Euskadi és la comunitat amb més despesa pública per alumne i té la taxa de titulats a secundària més alta d’Espanya, però ¿som davant un model d’aprenentatge d’èxit? Les dades diuen que no, una cosa que preocupa molt el Govern basc i la comunitat educativa.

Ricardo Arana, professor durant 38 anys i exresponsable sindical, anirà aquest dimarts al Parlament basc per demostrar als diputats amb xifres i percentatges que els i les alumnes estan perdent competències no només en basc sinó, per efecte rebot, en la resta d’assignatures, com les matemàtiques i el castellà. «Els resultats acadèmics no són bons», es lamenta Arana.

El docent portarà a la cambra legislativa unes xifres demolidores: el 2019, el 53% dels estudiants d’ESO estaven en el nivell inicial d’eusquera, el percentatge més alt de l’última dècada. El nivell alt de la llengua es redueix al 15% dels alumnes (el percentatge més petit des del 2009). Mentrestant, la competència en matemàtiques a primària, per exemple, és la més baixa dels últims 10 anys i el mateix passa amb el castellà.

Segons l’opinió d’Arana, el model educatiu basc va ser pensat en origen per a una població bascoparlant. Malgrat això, el 2021 els alumnes escolaritzats en el model D són plurals i diversos. Al contrari que passa a Catalunya, l’idioma autòcton (moltíssim més difícil i complex que el català) és practicat i parlat amb prou feines pel 30% dels habitants. «El problema no és tant l’eusquera, que també, sinó que la resta dels aprenentatges es veuen afectats», diu.

Com passa a la resta d’Espanya, l’aprenentatge dels coneixements depèn molt de l’índex socioeconòmic i cultural de la família de l’estudiant. «Si és alt, i a més els pares parlen basc, el nen o la nena tindrà moltes més oportunitats d’aprendre. Per exemple, amb professors de reforç particulars i activitats extraescolars, al contrari que passa amb famílies amb menys recursos, especialment si no es parla eusquera. Els millors resultats acadèmics els tenen els alumnes amb més capacitat adquisitiva, i això el que fa és deixar molta gent enrere».

Notícies relacionades

Per Arana, el debat de la llengua no ha de ser polític sinó educatiu. «L’eix de l’aprenentatge no ha de ser ni el basc, ni el castellà, ni les matemàtiques sinó l’estudiant», sentencia.

Professor durant molts anys en el model D, Arana aposta clarament per donar suport al basc però sense arraconar el castellà. «L’important no són els percentatges sinó que les llengües siguin vehiculars i serveixin per transmetre coneixement. Que les escoles i instituts siguin un trampolí per millorar el nivell d’eusquera i la resta d’assignatures. Cada centre hauria de tenir la seva pròpia proposta adaptada al tipus d’alumnat», acaba dient.