La lluita d’un espanyol divorciat a Dubai: un lustre de plets per poder conèixer per Nadal l’avi Ramón

«El primer que em van dir just creuar el Negrón va ser que parés el cotxe perquè volien tocar la neu», relata un Borja Brañanova (que utilitza el cognom de la seva mare) emocionat, que difícilment podrà oblidar l’abraçada i els primers petons que el Sebastián i l’Olaya van poder intercanviar amb l’avi a La Veguina (Turón). Perquè arribés aquest anhelat moment i l’avi pogués ensenyar ahir als seus nets el Campo San Francisco d’Oviedo, als voltants del qual va treballar bona part de la seva trajectòria professional, el seu fill Borja no va desistir en l’afany ni va perdre l’esperança en la infinitat de vistes, resolucions i sentències que convidaven més al desànim que l’esperança després que el divorci de la seva dona, de nacionalitat sud-africana, es presentés com un obstacle gairebé infranquejable per un sistema jurídic, el de Dubai, de complexa homologació amb el món occidental.

Per entendre la complicada empresa en què l’enginyer Borja Brañanova va decidir embarcar-se fa més de cinc anys cal tenir en compte una dada: tot i que els aires de la justícia van començar a bufar a favor seu a la primavera del 2019, quan va aconseguir la primera custòdia compartida del món àrab, no ha sigut fins aquest Nadal quan ha pogut sortir amb els seus dos fills dels Emirats Àrabs. Aquesta custòdia compartida va suposar una fita jurídica sense precedents, que fins i tot li va valer la candidatura al premi Princesa d’Astúries de la concòrdia d’aquell any, a proposta de la Confederació per l’Interès de la Infància (CEMIN), que destacava també la valentia del sistema judicial de Dubai per obrir-se a noves realitats, amb la protecció dels drets dels menors com a única prioritat i objectiu.

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

«¿Què farem? ¿On anirem?», preguntaven aquest dimarts el Sebastián i l’Olaya, en un perfecte castellà, al seu pare i al seu avi mentre creuaven per la plaça de la Escandalera d’Oviedo camí del Campo San Francisco, aliens al tràfec de l’equip jurídic multidisciplinari que va buscar arguments en positiu per fer un tomb al tractament que la llei islàmica donava als pares estrangers divorciats. El nen, que diumenge que ve celebrarà un vuitè aniversari d’allò més especial a Astúries, fins i tot esperava l’avi, que es quedava una mica més endarrerit per no estar gaire acostumat al ritme inquiet dels més petits de la família. «En tots aquests anys, vaig posar tot l’afany perquè el Sebastián i l’Olaya no perdessin l’arrelament amb la seva família a Astúries en una etapa com la infància, que marca molt el desenvolupament personal», comenta l’enginyer de mines, que resideix a Dubai des de fa 17 anys. «Una de les primeres coses que també vam fer va ser cantar l’‘Asturias, patria querida’, que els vaig ensenyar als Emirats», relata Borja Brañanova, que revela una situació que va acabar aplanant en els últims mesos que els seus fills hagin pogut viatjar a Astúries: «El seu altre avi, el de Sud-àfrica, va morir per la covid i jo vaig demanar a la meva exdona que els nens poguessin conèixer l’avi d’Espanya; al final, d’una situació trista en va sortir una cosa bona», conclou aquest pare, que en aquest procés ha comptat amb l’assessorament de juristes del prestigi de Xavier O’Callaghan i José Almagro (ja mort), els dos exmagistrats del Tribunal Suprem, i les advocades Isabel Winkels, Pilar Bueno (secretària de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya), i Maite Parejo, i els juristes àrabs Mukhtar al-Gharib i Ahmad al-Rajoub i l’advocat expert en Dret de Família sud-africà Ferdinand Hartzenberg, entre d’altres.

Tot i que Borja Brañanova ha tancat el cercle de la seva batalla particular al poder venir a la seva Astúries natal amb els dos petits, està decidit a seguir endavant perquè el seu cas no sigui excepcional als Emirats Àrabs Units: «Volem donar continuïtat perquè els nens no es quedin en llimbs legals», afirma aquest enginyer que no es va inquietar en les negatives reiterades de la llei islàmica a les més que lògiques pretensions de qualsevol pare.