L’anticipació de la riuada de l’Ebre fa témer el cobrament de les assegurances al camp

La prioritat és, repeteixen tots els agents implicats, que la crescuda extraordinària de l’Ebre no inundi els nuclis urbans. Però a fora, les terres de cultiu i les granges queden negades al pas del riu desbordat. La crescuda ha arribat a l’hivern, massa d’hora per al sector agropecuari, acostumat a pugnar amb les riuades a l’arribar la primavera.

La promptitud amb què ha colpejat l’Ebre fa tremolar sobretot els agricultors del cereal, que, acabat de sembrar, no té encara les tres fulles que les companyies d’assegurances reclamen per pagar la indemnització. És la queixa conjunta que manifesten les organitzacions agràries, que asseguren ja que intervindran en l’assumpte per defensar les indemnitzacions. De fet, segons defensa Javier Fatás, responsable de l’Àrea Aigua de la UAGA, «molts agricultors havien decidit aquest any passar al cereal davant el blat de moro i altres cultius, a causa de l’encariment dels complements: abonaments i altres elements».

A tot això se suma l’època, que qualifiquen de «molt complicada». La riuada ha agafat l’oví amb molt xai acabat de parir amb els ulls posats en el Nadal. «Ningú s’ho esperava. Les crescudes venen a la primavera i aquesta ha arribat molt ràpid», explica Fatás.

I, no obstant, el més gran dels danys podria produir-se sobre les infraestructures. «La riuada del 2015 ens va deixar moltes ruptures en motes, infraestructures o camins. Per part de les comunitats de regants intentem mantenir les sèquies plenes per evitar que es trenquin els sistemes de regadiu. Almenys que passi i que evitem els danys en les infraestructures», explica Raúl Miguel, secretari d’Agricultura de l’UPA Aragó.

Notícies relacionades

El Sindicat Manter organitza la Segona Cursa Antiracista de Barcelona: serà el 13 de juny i recorrerà Montjuïc

El Govern ja ha concedit el grau de dependència extrema de la llei ELA a 74 persones a Catalunya

De moment, a Novillas ja són 1.000 les hectàrees afectades per la crescuda, mentre que a Boquiñeni arriben a les 300. No obstant, encara és «impossible» quantificar fins on arribaran les pèrdues. «La cosa no pinta bé», diu Javier Fatás, que apunta al seu torn que a la Ribera Baixa «hi ha molta por perquè el curs està en pitjors condicions que a la Ribera Alta».

En qualsevol dels casos, el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó, Joaquín Olona, va xifrar en 20.000 hectàrees les que es troben en zona inundable. La previsió és, segons el departament, que se’n vegin afectades unes 12.000.