Volcà de La Palma: s’acabarà la lava, però seguiran els gasos

El Govern d’Espanya va anunciar ahir que augmentarà els mitjans materials per detectar els gasos tòxics provocats per l’erupció, al tractar-se d’una de les principals preocupacions que està, fins i tot, condicionant la tasca dels serveis d’emergència. El Consell de Ministres té previst aprovar avui una partida per dotar d’aparells de detecció d’aquests gasos els efectius desplegats a l’illa.

La colada que envolta La Laguna ha estat estancada durant cinc setmanes i no s’ha detectat presència de gasos a la zona. Aquests dos factors han permès que una trentena de famílies dels barris de Nicolás Brito País i Las Martelas hagin pogut tornar a les cases que van haver d’abandonar precipitadament a l’octubre. El director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va explicar que els equips d’emergències treballen constantment en la possibilitat que més veïns puguin retornar a casa, una cosa que principalment depèn de la presència de vapors tòxics. Precisament, al llarg de les últimes setmanes, els alts nivells de gasos tòxics han dificultat l’accés a la zona d’exclusió per retirar béns personals o regar les plantacions.

La lava continua transitant per un tub volcànic, que té diversos ‘jameos’, del qual parteixen dues colades que es desplacen cap a l’oest sobre llengües anteriors i sense destruir nou terreny. La via més activa, que es va unir amb la colada que va sorgir a l’oest de Montaña del Cogote, continua per la mateixa via i desemboca sobre l’illa baixa a l’altura de Las Hoyas. La roca fosa que cau en aquesta zona podria arribar a fusionar-se amb la primera ‘fajana’, que creix sobre la platja de Los Guirres, i formar un delta de lava més gran. L’aportació d’energia es manté fonamentalment a la zona central de la colada, tot i que està eixamplant-se lleugerament cap al sud a l’àrea pròxima a la costa. L’amplada màxima de la zona coberta per la lava és de 3.350 metres. Les esquerdes i fractures que s’han produït a la part superior del con secundari han modificat la morfologia d’aquest edifici volcànic i s’han produït petits despreniments cap al seu interior i cap a cràters adjacents.

L’avenç de les colades ha arrasat ja 1.184 hectàrees, cosa que suposa l’1,67% de la superfície de La Palma. La mida dels deltes de lava no s’ha actualitzat des de fa diverses jornades, per tant, la primera ‘fajana’ es manté en les 42,98 hectàrees, mentre que la situada al nord suma 5,05 hectàrees. La xifra d’edificacions destruïdes tampoc s’ha actualitzat i la xifra segueix en 1.628, segons dades del cadastre, i 3.039, segons els mesuraments del sistema de satèl·lits europeu Copernicus, que no discrimina segons el tipus i l’estat de l’edificació.

Ahir l’altura del núvol de cendres i gasos sobre el volcà era de 1.700 metres i s’orientava cap al sud-oest, cosa que afavoreix l’operativitat de l’aeroport de La Palma. El diòxid de sofre (SO2) al plomall volcànic es manté en nivells alts, però conserva la tendència descendent que s’observa des del 23 de setembre. La qualitat de l’aire va registrar episodis desfavorables a les estacions de Los Llanos de Aridane i Punta Gorda pel que fa a SO2, tot i que després va remetre i les partícules menors de 10 micres (PM10) es mantenen en nivells raonablement bons.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

El nivell de sismicitat segueix baix, tant en profunditats intermèdies com a més de 20 quilòmetres. L’amplitud del senyal de tremor continua en cotes baixes i és tan estable com en jornades anteriors. No hi ha una tendència clara en la deformació del terreny que es percep a les estacions més pròximes als centres eruptius, però la resta de la xarxa es manté estable. La tremolor més important que es va registrar ahir va ser de 3 i es va produir a les 18.35 hores, a 12 quilòmetres de profunditat, amb epicentres a la Vila de Mazo. En l’última jornada –entre les 20 hores de dimecres i les 20 hores d’ahir– es van registrar 21 terratrèmols i cap va ser sentit per la població.

El registre únic per a afectats per l’erupció tramita 2.603 expedients, el 64,6% dels quals tenen relació amb vivenda, més 1.017 amb afecció a béns i 717 al sector primari. Així ho va detallar en la roda de premsa posterior al Consell de Govern el viceconseller de Presidència, Antonio Olivera, que va valorar el «notable impuls» de l’activitat en el registre, amb 1.384 persones ja inscrites. Olivera va reconèixer que s’ha fet una «accelerada» gràcies a la incorporació d’una desena de treballadors.