Els primers afectats pel volcà de La Palma a tornar a casa

El que més molesta la Pilar és la quantitat d’arena negra que hi ha acumulada al pis. Em cau la moral a terra», afirma mentre va inspeccionant cada una de les habitacions. De la cuina destaca la quantitat de vaixella que inunda l’aigüera i part del pedrís. «No recordo tenir-ne tanta», diu amb una mica d’humor, amb un lleuger somriure que se li escapa a l’estar de nou a casa seva. Als dormitoris, pels quals ronda un gat negre anomenat Tripocho, amb prou feines hi ha rastres de mobles que endevinin el que hi havia allà abans del desallotjament. En un, l’estructura de fusta d’un vell llit està volcada sota una imatge d’una mare de Déu penjada a la paret. No saben per què. Intueixen que van ser els voluntaris, que van intentar desmuntar-la per salvar-la, però que al veure que era impossible van decidir deixar-la en aquesta posició.

Quan aquest matrimoni va abandonar aquesta casa familiar que té més de cent anys d’història la va deixar tal com estava. Van ser altres persones qui, dies després, van entrar-hi per salvar tot allò que pogués servir: electrodomèstics, mobles, bastanta roba, alguna cosa de parament. La van despullar. «Tot està guardat a El Paso», indica la Pilar, que afegeix que aquests gairebé dos mesos que ha estat fora de casa els ha passat en una casa no gaire lluny d’allà en què conviuen set persones, entre les quals, la seva sogra de 105 anys, i vuit gossos. I hauran de seguir-hi durant uns dies més perquè la tornada encara no és definitiva. «No dormirem aquí, hem de netejar, airejar la casa, pintar... A veure», explica. «Bé, estem aquí una altra vegada», apunta el Francisco, que prefereix veure la situació amb positivitat. «Hi ha gent que està pitjor, que ha perdut tot el que tenia», es consola.

La decisió de posposar la tornada la ratifica el seu net Ayoze Correa. Segons la seva opinió, la decisió que els veïns de Las Martelas puguin tornar a casa és precipitada perquè considera que no estaria malament que s’allargués uns dies més. «El volcà segueix allà, ¿qui t’assegura que els vents no canviaran i que els gasos vindran cap aquí?» pregunta. Per això, la família ha decidit que la Pilar i el Francisco no tornin fins que el volcà estigui apagat.

L’Ayoze parla mentre s’escarrassa a retirar la cendra que hi ha al terrat, des d’on té una vista privilegiada del con volcànic i de la colada que ha arrasat amb tot el que ha trobat. La quantitat de sorra que hi ha és ínfima comparada amb la que hi havia fa uns quants dies. «No té res a veure amb el principi», comenta, al mateix temps que agraeix el treball que van fer «els nois de l’UME (Unitat Militar d’Emergència)», que es van encarregar d’alliberar totes les canalitzacions davant la possibilitat que hi havia que es registressin fortes precipitacions.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El Francisco, per la seva part, prefereix no mirar per la finestra. No vol comprovar com ha canviat el paisatge que recorda des de petit i que el volcà ha modificat per complet, que es resumeix en una llengua enorme de lava petrificada que ha fet desaparèixer barris com Todoque. «No vull mirar-ho», afirma. I recorda que aquesta no ha sigut l’única desgràcia que han viscut al llarg dels últims mesos. L’agost passat, l’incendi que va arrasar amb nombroses finques agrícoles i cases d’El Paso va passar per davant de la porta de la seva. «I el bitxo», com la Pilar anomena el coronavirus. «Quin any», afegeix.

Malgrat que a curt termini no dormiran sota el seu sostre, la Pilar i el Francisco reconeixen que és una alegria tornar a entrar per la porta de casa seva. Ell creu que ja ha passat tot, que el volcà s’està apagant. Aquest sembla donar-li la raó perquè ni se’l sent malgrat la proximitat. Ella, en canvi, admet que tenen «por» que «el dimoni negre» torni a rugir com en els pitjors moments d’aquests gairebé tres mesos d’erupció. «Si això passa», continua, «que ningú em tregui d’aquí; jo d’aquí me’n vaig amb el volcà».