El pla de les germanes Vázquez per assassinar Pedro: «Cloroform i el rematem»

Tals indicis eren als telèfons mòbils dels quatre implicats en aquesta història –els tres sospitosos i la víctima–. L’anàlisi dels terminals per part dels Mossos ha mostrat que les bessones i Isaac van intercanviar desenes de missatges i àudios de WhatsApp dies abans del crim per «orquestrar» un pla per matar Pedro, que, a més, era el nòvio de Dolores. Amb l’informe policial a la mà, la magistrada creu que les germanes Vázquez van actuar amb «sang freda» i, amb Isaac –que al seu torn era també la parella sentimental de Pilar–, van decidir quan i on moriria Pedro: el 10 de juliol a casa de Dolores. I així va ser. Hi ha molts àudios. En un, enviat per Pilar a Isaac, aquesta li pregunta «¿com es pot aconseguir cloroform?» i aclareix que serà perquè Dolores «l’adormi» i a continuació «rematar-lo». En el mateix missatge Pilar remarca que s’ha de fer «aquest divendres» i que ella agafarà festa a la feina. En un altre àudio, Isaac i Pilar estudien també la possibilitat d’utilitzar una pistola elèctrica per deixar-lo «fregit». No consten restes de cloroform a l’organisme del Pedro ni tampoc que utilitzessin el dispositiu elèctric. En un tercer, tots tres es recorden que han de disposar d’«una manta» per, presumiblement, enrotllar i traslladar el cos.

«Un petonàs enorme»

Segons els Mossos, l’assassinat de Pedro va seguir un pla. La Dolores va convidar l’home a dormir a casa seva el divendres 10 de juliol. Aquella nit, la Dolores va enviar al Pedro un àudio per demanar-li que dormissin junts i per dir-li que li trucaria perquè anés al seu pis quan acabés el sopar en què es trobava llavors. Aquest àudio acaba amb «un petonàs enorme, t’estimo». Pedro va respondre a aquest àudio amb un altre en què confirmava que hi aniria sempre que Dolores estigués sola. La Dolores va mentir i va dir que no hi hauria ningú més al pis. Va acabar el sopar de Dolores i Pedro es va reunir amb ella a la casa. Quan ja dormia en calçotets al seu llit, Isaac va entrar a l’habitació i el va colpejar al cap brutalment amb una eina metàl·lica –una pota de cabra–. El Pedro va poder reincorporar-se i va mirar de fugir. Perseguit per l’Isaac, va sortir del dormitori, va arribar a la porta del domicili i va baixar per les escales comunitàries. Durant aquesta escapada, l’Isaac va continuar colpejant-lo al crani fins que va aconseguir tombar-lo al replà de la tercera planta. L’autòpsia va concloure que Pedro havia rebut almenys 12 cops, també va certificar que no va arribar a defensar-se: el que va fer va ser intentar escapar sense èxit d’Isaac. Per l’espiell d’una porta, un dels veïns de la finca va gravar part de la seqüència.

Els primers agents dels Mossos que es van desplaçar al carrer de Portos de Sabadell aquella matinada van acudir alertats per una trucada veïnal que assegurava haver sentit cops a la tercera planta de l’edifici. Ignoraven que es dirigien a l’escenari d’un crim, fins i tot que van topar amb Isaac netejant taques de sang i de massa encefàlica a terra i a les parets del replà. Al preguntar què havia passat, Isaac va respondre que un veí havia caigut accidentalment. Els agents van voler veure el suposat ferit i van pujar al pis de dalt seguint el rastre de sang. Allà esperaven Pilar i Dolores, que van intentar barrar el pas a la policia. Quan els uniformats van poder desfer-se de les dones i accedir al domicili de Dolores, van trobar enrotllat en una manta el cos de Pedro, amb el cap colpejat.

Isaac va ser arrestat en aquell instant. Els investigadors del Grup d’Homicidis, activats després de la macabra troballa, també van detenir les bessones Vázquez. Sospitaven que totes dues estaven implicades en la mort de Pedro, però no era clar si el seu paper es reduïa a l’encobriment o si havien participat del crim. La jutge, després d’aquella detenció, les va deixar en llibertat amb mesures cautelars. Fins a aquest 1 de desembre, quan els Mossos han aportat les proves trobades als seus mòbils que, per la magistrada, afirmen que Pilar i Dolores en van ser coautores. 

Cinc mesos en llibertat

Notícies relacionades

Un excàrrec del Govern justifica els permisos a la cimentera

Els docents prioritzen l’«estratègia» a l’«esforç» a la hora d’estudiar

Cinc mesos després, la família de la víctima respira una mica més tranquil·la. L’exdona de Pedro, Marina, i la filla que tots dos van tenir han viscut un calvari durant aquest temps. Al dol per la pèrdua de Pedro, s’hi ha sumat el pànic a trobar-se les bessones per Sabadell. Una por que també han experimentat alguns dels veïns del barri. L’ordre de presó de les bessones remarca que totes dues «s’han enfrontat a la família i veïns». «Dolores i Pilar no han deixat de sortir de canyes i de tapes, però la meva filla i jo amb prou feines hem sortit de casa, perquè sabem que Dolores ens odia», explica Marina. «Agafava el telèfon de Pedro i em trucava per insultar-me», recorda. «Era molt gelosa, no podia preguntar-li res sobre la nostra filla perquè s’enfurismava», afegeix. Marina ha contractat els serveis del lletrat Juan Pagán. «Lluitaré perquè es podreixin a la presó», assegura. Pagán és, a més del lletrat de la família, amic personal del Pedro. El togat diu d’ell que era «una bona persona» i que «la crueltat» amb què va ser assassinat resulta difícilment explicable.

Pedro havia sigut professor d’arts marcials durant 30 anys i havia treballat gairebé tota la seva vida en una fàbrica, una ocupació de la qual s’havia retirat feia poc després d’una operació de maluc de la qual no es va recuperar. Cobrava la invalidesa i omplia el seu temps col·laborant amb associacions animalistes, les úniques entitats que han plorat la seva mort, lamenta Marina. «Era un home exemplar, que mai, en 22 anys de matrimoni, em va posar la mà a sobre», remarca la seva exdona per negar que Pedro fos assassinat perquè maltractés Dolores, una circumstància a la qual potser al·ludiran les bessones quan decideixin parlar en seu judicial. Del que hi ha menys dubtes és que la que mantenien Pedro i Dolores era una «relació tòxica». «Vam intentar que s’allunyés d’ella, però sempre acabava tornant amb ella», explica Marina.