L’erupció continua

Les colades del volcà de La Palma omplen ja una altura de 30 metres sota el mar

  • El material volcànic que arriba a l’aigua redueix la profunditat del sòl marí i està a 4,5 metres d’emergir entre les ‘fajanes’

Les colades del volcà de La Palma omplen ja una altura de 30 metres sota el mar
6
Es llegeix en minuts

Les colades avancen per terra i per mar. Els científics del vaixell ‘Ángeles Alvariño’ han realitzat una batimetria –estudi de les profunditats marines– del litoral palmer afectat per l’erupció i han observat que entre les dues ‘fajanes’, a 330 metres de distància de la costa, la lava que vessa dels deltes làvics s’ha acumulat al fons marí i només li queden per completar 4,5 metres per emergir a la superfície. En aquest enclavament, situat 320 metres al nord de la fajana principal, la profunditat s’ha reduït a 9,5 metres al llarg dels dos mesos d’emergència volcànica. Aquesta modificació substancial del fons del mar pot suposar un perill per a la navegació, segons adverteix l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). Davant el delta làvic que va començar a créixer sobre la platja de Los Guirres el 27 de setembre, les colades han guanyat fins a 30 metres d’altitud sobre el sòl marí, i aquesta zona continua rebent aportació de lava des del Cumbre Vieja.

Entre les dues ‘fajanes’ no hi ha aportació directa de lava des del volcà, però el material arriba a aquest àrea gràcies al desbordament que es produeix des dels mateixos deltes làvics. El seu creixement no és mar endins, sinó cap als costats sota el mar, de manera que cobreix zones de la costa que abans no estaven afectades. «L’àrea ubicada a 500 metres del litoral no serà navegable fins que es faci un estudi més en profunditat, tot i que les cartes nàutiques actuals indiquin que sí que ho són», recalca Eugenio Fraile, investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). Les zones costaneres que solen transitar els barcos tenen una mitjana d’entre 12 o 13 metres de profunditat, però amb les modificacions recents els vaixells de mida mitjana –amb un calat de més de quatre metres– corren perill d’encallar-hi.

Els deltes làvics han avançat uns 700 metres des del penya-segat costaner i una vegada arriben al talús continental es troben amb una profunditat d’entre 400 i 500 metres. «Hem detectat lava a 350 metres de profunditat i a més d’un quilòmetre i mig des de la costa», revela Fraile. En aquest cas, l’aportació de material volcànic flueix per canons submarins –valls de pendents inclinats localitzades al talús continental–, segons explica l’investigador de l’IEO.

Des que va començar l’emergència volcànica, l’IEO ha portat a terme tres batimetries amb finalitats científiques per constatar l’evolució de l’entrada de lava al mar. «Durant l’erupció a El Hierro, el 2011, vam fer 28 campanyes en set mesos amb què vam monitoritzar el creixement del volcà Tagoro», recorda Fraile, que apunta que per legitimar la seguretat de la navegació ha de participar en els mesuraments l’Institut Hidrogràfic de la Marina, que és l’organisme que té la potestat de certificar les cartes nàutiques de les aigües nacionals.

Esquerdes al con

Des del focus efusiu ubicat a l’oest del con principal, la lava discorre per un tub volcànic, que té diversos ‘jameos’ –cova natural produïda per l’enfonsament del sostre–. La colada es bifurca i es desplaça cap a la costa sobre llengües anteriors, sense arrasar nou terreny. El riu de roca fosa que va sorgir dissabte a l’oest de Montaña del Cogote va arribar ahir al litoral a la zona de Las Hoyas i s’ha vessat sobre l’illa baixa, sense arribar encara al mar. La superfície afectada pel pas del material volcànic no s’ha actualitzat i es manté en 1.155 hectàrees, el mateix que els deltes làvics, que sumen 48,03 hectàrees, i l’amplada entre colades, que és de 3.350 metres.

El comitè científic del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca) va confirmar ahir la presència d’esquerdes i fractures a la part superior del con secundari. Aquestes fissures podrien produir esllavissades i col·lapses cap a l’interior del cràter, tot i que de moment «no semblen comprometre l’estabilitat de l’edifici a l’afectar només la part superior del centre d’emissió, que té alguns polsos esporàdics», va apuntar la vulcanòloga de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), Carmen López.

La sismicitat intermèdia s’estabilitza en nivell baix i es manté a les mateixes àrees. Els sismes a més de 20 quilòmetres es troben en valors molt baixos, igual com el tremor volcànic, que se situa en nivells mitjans i baixos i amb menor variabilitat. En l’última jornada (entre les 20 hores de diumenge i les 20 hores d’ahir) es van constatar 27 terratrèmols a La Palma. El moviment sísmic més destacat va ser de 3,9 i es va registrar a les 23.57 hores, a 14 metres de profunditat, amb epicentre a Fuencaliente.

Un altre dels indicadors que donen pistes sobre el que passa dins del volcà és la deformació del terreny i, en les últimes hores, aquest paràmetre és estable, amb una lleugera deflació en una de les estacions més allunyades del centre eruptiu.

La qualitat de l’aire se situa en nivells bons i raonablement bons quant al diòxid de sofre. La presència de partícules menors de deu micres (PM10) es manté en nivells bons i regulars. A partir d’avui s’esperen precipitacions lleus i l’entrada d’una massa d’aire saharià que podria augmentar els valors de PM10. La taxa d’emissió de SO2 (diòxid de sofre) és alta però amb tendència descendent, mentre que l’emissió de diòxid de carboni (CO2) és estable, amb més de sis vegades de mitjana de nivells de fons. Segons López, el plomall volcànic s’orienta cap a l’oest i el nord-oest, cosa positiva per a l’operativitat de l’aeroport de La Palma.

Des del Pevolca van assenyalar que ahir van baixar els valors perillosos dels gasos tòxics tret de Puerto Naos i La Bombilla, enclavaments on no es va poder accedir durant la jornada ni per al reg de plantacions ni per retirar estris personals de les vivendes.

Quant als danys en infraestructures, segons l’última actualització del cadastre, que correspon al dia 1 de desembre, el nombre d’edificacions afectades a La Palma per l’avenç de la lava és de 1.562, de les quals 1.250 són d’ús residencial; 173, agrícola; 71, industrial; 37, d’oci i hostaleria; 15, d’ús públic, i 16, d’altres usos. Tot i això, aquestes xifres s’han de revisar avui, perquè al llarg del cap de setmana s’han generat noves colades que han transitat sobre sòl nou i han arrasat més vivendes. D’altra banda, segons les últimes dades captades diumenge pels satèl·lits del programa de vigilància terrestre de la Unió Europea Copernicus la xifra de construccions devastades és de 2.897, de les quals 2.771 estarien destruïdes en la seva totalitat i 126 de parcialment afectades o en situació de risc. No obstant, les imatges satel·litàries no discriminen entre les construccions en ús i aquelles que estan abandonades, en mal estat o inacabades, així que cal confrontar les dades amb les del cadastre.

Notícies relacionades

El nombre de persones allotjades s’eleva fins a les 556, de les quals 410 estan allotjades en un hotel de Fuencaliente, 71 en un altre establiment turístic de Los Llanos de Aridane i 75 a Los Cancajos, a més de 43 persones dependents que estan sent ateses en diferents centres sociosanitaris de l’illa.

Davant l’alta afluència de visitants a l’illa durant el pont, el portaveu del comitè tècnic, Miguel Ángel Morcuende, va demanar precaució a la població i va recordar la importància d’anar protegits a la nit amb elements d’alta visibilitat, com armilles reflectores, per prevenir accidents, especialment als miradors de Tajuya i El Time.