Pazo de Meirás: l’informe pericial descobreix béns fins ara ignorats de l’època de Pardo Bazán

El Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya ja té en el seu poder l’informe pericial encarregat pel Consell de Sada per donar suport al seu incident d’execució, en el qual defensa la titularitat pública de tots els béns mobles del ‘pazo’ de Meirás, tret d’aquells que els nets del dictador acreditin que van ser incorporats posteriorment a la mort de Francisco Franco i, per tant, no afectes a l’ús d’As Torres com a residència oficial del Cap de l’Estat ni venuts amb el ‘pazo’ el 1938.

L’informe, elaborat per l’historiador Manuel Pérez Lorenzo, coautor del llibre ‘Meirás, un pazo, un caudillo, un espolio’, dona llum sobre la història del mobiliari, estris i obres d’art que atresora el ‘pazo’ de Meirás i que no van ser objecte de reivindicació per part de l’Advocacia de l’Estat, que va limitar pràcticament el seu incident d’execució a reclamar aquells elements que considera béns immobles per incorporació, és a dir, que no poden ser retirats sense ocasionar un trencament de l’immoble (sitges, ‘cruceiros’, bancs o suports per a testos de pedra, escales, balustrades, fonts, frisos i conjunts petris del jardí, entre d’altres).

El pèrit distingeix en el seu informe històric entre els béns anteriors a la compra del ‘pazo’ de Meirás per la Junta Pro Pazo del Caudillo el 1938 –propietat llavors d’Emilia Pardo Bazán i els seus descendents– i els que van ser incorporats durant la dictadura i que inclouen des de regals al dictador en la seva qualitat de Cap d’Estat, a mobiliari procedent d’altres edificis adscrits a Patrimoni Nacional o elements que el dictador i la seva dona, Carmen Polo, van requerir en el transcurs dels seus desplaçaments per Galícia i que formaven part del patrimoni cultural gallec.

En el cas dels béns de l’època de Pardo Bazán, el pèrit recorda que, com recull l’escriptura, van ser venuts amb el ‘pazo’ el 1938 (excepte la biblioteca i tres tapissos). Sobre els béns incorporats durant la dictadura, defensa que van quedar adscrits a la residència oficial d’estiu del dictador i, com a tal, van ser tractats per les administracions». Conclou que compleixen les condicions per ser considerats béns immobles per destí, col·locats amb la «voluntat de mantenir-los units permanentment» a l’immoble.

L’informe detalla i amplia l’empremta d’Emilia Pardo Bazán a Meirás i permet conèixer amb un nivell de detall inèdit la vinculació de certs béns mobles, gairebé mig centenar, amb la comtessa, alguns d’ells ignorats fins ara. A partir de fotografies, reportatges d’època i fragments de l’obra de l’escriptora, Pérez Lorenzo dona llum sobre la història de mobles i elements ornamentals que van formar part en el seu origen d’As Torres i que es van mantenir en la dictadura, amb una destí, en ocasions, molt diferent del que s’havia fixat inicialment.

Alguns d’aquests béns de l’època de Pardo Bazán són coneguts de sobres, especialment els que es mantenen a la capella, com el sepulcre que l’escriptora va fer construir i en el qual volia ser enterrada, el retaule barroc, el Crist de cabell natural, les cadires que formaven part originalment del seu despatx i els reclinatoris de fusta. A l’informe també figura el bust l’escriptora que adorna un dels salons i el retrat d’una dona de mitjans del segle XIX, probablement la tia de la comtessa Amalia da Rúa. Altres béns anteriors a 1938 ja van sortir a col·lació en els últims mesos, en gran part gràcies al treball d’investigació de Manuel Pérez Lorenzo, com la taula de fusta en la qual Pardo Bazán va escriure part de la seva obra, unes vitrines i una llibreria que allotjava originalment la biblioteca de l’escriptora i que va ser traslladada a la zona de servei.

A aquesta llista, el pèrit historiador suma altres objectes, com dues talles de fusta de figures femenines en posició d’oració que adornen el vestíbul; dos baguls de fusta tallada; unes cadires que originalment estaven al menjador i que s’erigeixen com «l’únic vestigi identificat d’aquella estada en època de l’escriptora»; dues butaques de fusta amb dues cadires a joc, un sofà i dues butaques; quatre llits de fusta tallada amb escut i corona comtal presentada habitualment en objectes lligats al comtat de Pardo Bazán i dues taules de fusta.

Un apartat que crida especialment l’atenció és el que dedica el pèrit historiador als elements dipositats sense ordre ni concert a l’antiga granja de Meirás, residència original dels Pardo Bazán reconvertida en zona de servei després de la construcció d’As Torres. Com va avançar ‘La opinión’, en aquest edifici històric, que va acollir cotxeres i oficines durant la dictadura, s’emmagatzemen béns de l’època de Pardo Bazán, de la dictadura i posteriors, alguns d’ells parcialment cremats, probablement per l’incendi de 1978. Pérez Lorenzo revela en el seu informe que entre els elements dipositats figuren un llit de fusta amb l’escut ducal de temps de Pardo Bazán, peces policromades amb simbologia heràldica d’aquella etapa, armadures de ferro que adornaven les escales abans de la dictadura i fins i tot part de la llibreria que allotjava originalment la biblioteca de l’escriptora, emblanquinada i desposseïda del mòdul superior per guardar eines. També trams d’un tancament ornamental de ferro probablement del segle XIX similar als emplaçats als jardins de la granja, entre d’altres. Pérez Lorenzo també detalla l’existència de documents, molts de l’època de la dictadura, i un diploma d’accés a la Reial Acadèmia Gallega molt deteriorat.

L’historiador matisa que als béns enumerats de l’època de Pardo Bazán se’n poden afegir d’altres que sembla que es corresponen però que s’han d’estudiar amb més detall.

L’informe pericial enumera més d’un centenar de béns ubicats a l’interior del ‘pazo’ de Meirás o a la granja posteriors a 1938 i que considera béns per destí vinculats a l’ús del ‘pazo’ com a residència oficial del dictador. Es tracta de mobles, objectes i obres d’art que formen part de dependències com salons, menjadors i despatxos «estretament vinculats als usos públics del recinte», on se celebraven banquets d’Estat, recepcions oficials i congressos de ministres, destaca la pericial, que incideix que part d’aquest mobiliari procedia d’altres edificis adscrits a Patrimoni Nacional, com els revelats per un informe d’aquest organisme estatal.

Notícies relacionades

Catalunya registra el mes d’abril més calorós des que hi ha registres

Joan Manuel Serrat, contra l’edatisme: «Prescindir dels vells no és només un acte criminal i imbècil, és com cremar els llibres»

El pèrit conclou que s’han de mantenir a Meirás tots els béns i destaca el valor dels de Pardo Bazán, venuts amb el ‘pazo’, pel seu «potencial didàctic i museístic» i el seu interès per «abordar l’estudi de la seva biografia». Defensa que els béns immobles per destí són incorporats per la dictadura i estan vinculats al seu ús com a residència oficial i col·locats amb «vocació de permanència». El seu trasllat, adverteix, suposaria «una minva rellevant en el valor artístic, estètic i sobretot en el valor històric i cultural d’un conjunt que va ser declarat bé d’interès cultural».

La vista que dirimirà el futur dels béns del ‘pazo’ de Meirás se celebrarà els dies 13 i 14 de gener. El Govern ja ha avançat que, a més de defensar el seu incident, l’Advocacia de l’Estat s’adherirà també al que ha presentat el Consell de Sada.