Tràfic de drogues

A les entranyes del ‘Petrell’: l’etern malson dels narcos gallecs

Al llarg dels seus 30 anys, el vaixell va realitzar gairebé cent intervencions apoderant-se de 132 tones de drogues i un milió de paquets

A les entranyes del ‘Petrell’: l’etern malson dels narcos gallecs
3
Es llegeix en minuts

Els 750 quilos de cocaïna del Zwanetels 4.000 quilos del Karar, els 2.800 quilos del Goldwasser, els 3.400 quilos del Riptide, els gairebé 10.000 quilos de Arcángel, els 5.000 quilos del pesquer Lugo... I així fins a gairebé un centenar d’intervencions que s’han traduït en l’aprehensió de més de 132 tones de droga amb destinació a les costes espanyoles, les Rías Baixas en bona part de les ocasions.

Al capdavant de totes elles hi ha hagut, en els seus gairebé 30 anys de vida, el ‘Petrell I’, vaixell insígnia del Servei de Vigilància Duanera (SVA) en la lluita contra el narcotràfic. «Aquesta embarcació va ser durant anys el referent a Europa i els EUA; moltes informacions que manejava la DEA [agència antidroga americana] ens arribaven a Duanes perquè comptàvem amb el millor recurs material», explica José Antonio Gómez Fontela, primer oficial i cap de guàrdia a coberta del ‘Petrell I’, que al costat del ‘Fullmar’ conforma la flota d’Operacions Especials de l’SVA en la lluita contra el contraban i narcotràfic per via marítima.

I és que cada vegada que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat realitzen un abordatge en alta mar, allà apareix Vigilància Duanera. En cada una d’aquestes intervencions participen entorn de dues tripulacions –formades per prop de 25 efectius– més els GEOS de la Policia: en plena nit, armats, amb armilles radioabalisades i a bord de les tres llanxes o auxiliars que atresora el ‘Petrell’, no dubten a assaltar el barco, veler o fins i tot submarí que des de fa dies han estat vigilant. «Una patrullera normal treballa de dia i, a la nit, cap a casa. Nosaltres no. En cada operatiu podem estar-hi entorn dels 20 dies o un mes; alguna vegada fa anys fins i tot van ser dos mesos», revela Enrique Suárez Vázquez, capità del ‘Petrell I’. 

Per tant, el vaixell és completament autònom per passar llargues temporades en alta mar. Té servei de cuina, bugaderia, camarots privats, un gimnàs a coberta, infermeria, tallers, una armeria i, per descomptat, un camarot per a detinguts.

«El ‘Petrell’ s’aproxima al voltant dels 8, 10 o 12 nusos i ja, quan creiem que és el moment, es llancen les auxiliars»

Va ser el 1991 quan el vaixell principal de l’SVA va realitzar el seu primer abordatge, però no la primera vegada que Duanes encapçalava la lluita contra el narcotràfic. Es va arribar a llogar un veler a Las Palmas per poder confiscar la cocaïna d’una embarcació que procedia de Veneçuela. «El treball o l’abordatge per si mateix no ha canviat molt en aquests anys, els mitjans són semblants. Per a nosaltres la discreció és fonamental, perquè si tiren la droga al mar no ens val per res. El ‘Petrell’ s’aproxima al voltant dels 8, 10 o 12 nusos i ja, quan creiem que és el moment, es llancen les auxiliars», reconeix Antonio Rodríguez, cap de la base marítima a Vigo.

La col·laboració del ‘Petrell’ va més enllà dels serveis nacionals. Les relacions amb la Duana francesa o els departaments antidroga dels EUA, Portugal, Anglaterra... estan coordinades a través del MAOC-N (Centre d’Anàlisi d’Operacions Marítimes i Narcotràfic). «Aquest servei controla els diferents casos perquè en aquests operatius conflueixen moltes dades, hi ha moltes informacions creuades i cal una coordinació per no saltar quan no hem de fer-ho», afirma José Antonio Gómez.

Notícies relacionades

¿I com arriben aquestes informacions a l’SVA? ¿Com detecten les naus d’abastament? «Moltes vegades se surt a la mar per sistema. Es pressuposten determinades sortides a l’any, i si no n’hi ha perquè es retarda la informació, doncs se surt igualment... Es fa un servei preventiu per la costa, per les Canàries i moltes vegades pel mig sorgeix un operatiu. En el moment en què et diuen que hi ha un objectiu, anem contra ell. Amb alguna cosa prevista o no», amplia el cap de la base marítima de Vigo.

En altres ocasions, la informació procedeix d’informadors de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. «Aquests cossos tenen a les ambaixades a Colòmbia, Mèxic, Veneçuela o els EUA destacats que sempre captaran més informació que la que pots aconseguir tu des d’aquí. Realment avui està tot molt unit. Tot i que la investigació parteixi de la Policia, aquestes mateixes dades estaran en mans d’altres països, per això és important no trobar-se, no creuar-se. La droga procedeix d’un lloc però va a moltes destinacions, té moltes finalitats, per la qual cosa entren moltes instàncies implicades que tindran informació. Al final pot procedir de la Policia a nosaltres però està en mans de moltes altres organitzacions internacionals», sentencien.