Els presos d’ETA lamenten els ‘ongi etorris’ i prometen rebudes més «discretes»

El col·lectiu de presos d’ETA (EPPK) ha fet pública aquest dilluns la seva intenció de posar fi a les rebudes al carrer a excarcerats per acabament de la condemna i de limitar a actes «discrets» i privats les recepcions i homenatges, els ongi etorris(bienvenidas).

Així ho recull un comunicat enviat als diaris Berria i Naiz.info. En el manifest, l’EPPK fa un reconeixement sense precedents entre presos d’ETA fora de la via Nanclares de penediment: «entenen» que les víctimes puguin sentir-se «ferides» pels homenatges de carrer, i per això demanen a la seva xarxa de recolzaments socials: «EPPK trasllada als nostres familiars, amics i companys, i a la societat basca, que desitja que les rebudes que se’ns fan al sortir al carrer es produeixin de manera privada i discreta, seguint el camí emprès en general en aquests últims mesos», diu el comunicat.

La nota és resultat d’un debat entre els presos d’ETA del qual tenien coneixement analistes d’Interior, segons confirmen fonts d’aquest ministeri, si bé ni Institucions Penitenciàries ni el departament que dirigeix Fernando Grand-Marlaska han sigut informats prèviament de l’emissió del comunicat, indiquen aquestes fonts.

«Hi ha persones que senten dolor»

Els presos admeten que «hi ha persones que han expressat honestament que senten dolor amb els ‘ongi etorri’ públics». Els que se senten humiliats «són persones damnificades a conseqüència de les accions de la nostra militància del passat i comprenem que puguin sentir-se dolgudes», diuen, si bé reclamen un dret a «rebre l’abraçada dels pròxims» després de «llargs anys i condicions duríssimes de presó».

«El nostre desig és alleujar tot sofriment i obrir noves opcions, anar guarint ferides i enfortir la convivència», expliquen els reclusos. El manifest segueix la línia represa per l’esquerra abertzale en el X aniversari de l’anunci d’ETA de cessament dels seus atemptats, fins i tot utilitza amb el mateix èmfasi la paraula «dolor». L’EPPK qualifica el seu anunci d’«aportació individual i col·lectiva» a «la pau i al reconeixement del sofriment dels altres», i admet a una inoportunitat política dels ongi etorris: «Certs agents i partits» els utilitzen, diu, per buscar «irresponsablement la confrontació en comptes de la convivència».

El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha afirmat que la petició d’EPPK és una aportació «indubtable» per a la convivència democràtica.

181 actes d’enaltiment

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

«És una bona notícia, el que estem demanant des del 2016», diu a EL PERIÓDICO Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu Víctimes del Terrorisme (COVIte). «Però que ho celebrem no significa que hàgim de donar-los les gràcies –matisa-, quan hem estat patint tota la vida com retien honors amb magnificència als assassins dels nostres familiars».

Per a Ordóñez «l’esquerra abertzale fa això i totes les altres coses per pura estratègia. Senten pressió social i política. Veurem si ho compleixen». COVIte té comptats 181 «actes de culte el terrorista» des del 2016. Aquest any compten 25 enaltiments de membres d’ETA, dels quals dos, un a França i un altre al barri bilbaí de Santutxu, han sigut recepció a excarcerats. El de Bilbao va complimentar amb un cercavila a l’etarra Agustín Almaraz, autor de quatre assassinats.