Mobilitat urbana, una oportunitat per al canvi: ¿Com serà després de la pandèmia?

El 24 de novembre passat va tenir lloc el debat organitzat per Prensa Ibérica en col·laboració amb Acciona sobre el futur de la mobilitat urbana. En aquesta trobada es van citar Rodrigo de Esteban Martínez, responsable d’estratègia i relacions institucionals de mobilitat d’Acciona; Borja Carabante, delegat àrea de Govern Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid i president de l’EMT; Sergio Díez, director i cofundador de Connected Mobility Hub, i Andrés Boix, professor de la Universitat de València i autor de ‘Ciudad y Movilidad’.

Un repte més gran després de la pandèmia

Fa anys que les principals ciutats espanyoles estan immerses en plans per aconseguir una mobilitat sostenible, un repte complicat i que s’ha vist agreujat durant la pandèmia especialment en zones urbanes on és més complicat encara compatibilitzar els desplaçaments i les mesures imposades per les autoritats sanitàries per frenar l’expansió del virus.

«Hem d’adoptar decisions que prioritzin determinats usos i això requereix excloure’n d’altres, i hem de tenir clar que la mobilitat si és elèctrica i compartida, millor». Andrés Boix, professor de la Universitat de València.

Tal com apunta Rodrigo de Esteban, «la pandèmia simplement ha servit com un catalitzador per adonar-nos de la importància que és recuperar aquests espais comuns de les ciutats dels quals tots disfrutem i que fins aquests moments tenien com a protagonista una utilitat dirigida plenament al transport.

Com és el cas de Madrid, tal com confirma Borja Carabante «vam veure amb rapidesa que hi havia gent que utilitzava el transport públic amb caràcter habitual en període de prepandèmia que el va deixar d’utilitzar i es va passar al vehicle privat per això avui a Madrid tenim un 120% de trànsit respecte a l’any 2019, és a dir, hi ha més trànsit ara del que hi havia amb caràcter prepandèmic i no obstant l’EMT està al 80%»

Augment del vehicle privat

La tornada a la feina i el retorn de les activitats socials de manera presencial han tornat a les ciutats els embussos, el soroll i la contaminació, cosa que confirma l’augment del transport privat en detriment del públic, fet que és necessari revertir amb mesures que ens ajudin a aconseguir una mobilitat més eficient, menys contaminant i sobretot sostenible.

«El nostre objectiu és descarbonitzar el sector i treure cotxes dels carrers per ajudar a la descongestió», diu Rodrigo de Esteban Martínez, responsable d’estratègia i relacions institucionals de mobilitat d’Acciona.

Una de les claus és no tornar a mals hàbits del passat, com assenyala Andrés Boix: «És extraordinàriament senzill que passat el xoc o passat aquest primer impuls tornis a la teva dinàmica anterior si no has introduït canvis estructurals o elements que et recondicionin d’alguna manera». Pensar com millorar la mobilitat urbana a partir del fet de caminar implica una revolució en el transport per crear ciutats amigables per al vianant, on la contaminació i el trànsit ocasionats per l’automòbil privat puguin superar-se definitivament. «El primer que cal fer és intentar fomentar que la gent camini el màxim possible, i les nostres ciutats és veritat que estan molt poc preparades i molt poc condicionades per caminar», conclou Andrés Boix.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

En aquesta situació és necessari prestar atenció al manteniment de la sostenibilitat de les grans ciutats, buscant la forma més òptima de mobilitat urbana que ajudi a frenar el desgast.  Segons apunta Sergio Díez, «hem de garantir que hi ha una alternativa i això significa tenir una oferta de solucions de mobilitat sostenible completa, incentivar el canvi... la tecnologia permet arribar gairebé individualment a cadascuna de les persones». Una de les coses que la crisi sanitària ha accelerat és l’evolució cap a una mobilitat baixa en emissions de carboni i on les noves formes de transport juguen un paper clau: «El 30% dels viatges que es fan en EMT són de menys d’1 km, per tant, són desplaçaments que es poden fer perfectament caminant, amb bicicleta... o en aquestes noves maneres de mobilitat que han aparegut a les ciutats i que han arribat per quedar-se», confirma Borja Carabante.

«Hem posat en marxa un laboratori de mobilitat sostenible on pretenem un intercanvi d’opinions que ens serveixi per testar bones pràctiques», diu Borja Carabante, delegat àrea de Govern Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid.

Reducció de l’impacte mediambiental

Les inversions en serveis i infraestructura de transports beneficien directament els ciutadans i les empreses. La mobilitat intel·ligent, el transport multimodal i la mobilitat urbana són assumptes prioritaris, són diverses les accions que es poden portar a terme per reduir l’impacte ambiental de l’ús del vehicle privat, mentre es fomenta l’ús del transport públic o dels mitjans de transport elèctrics que estan despuntant en els últims temps. La mobilitat sostenible suposa alhora un desafiament i un canvi necessari que requereix l’impuls ambiciós de les administracions, empreses i de professionals. «El fet de poder mantenir una conversa fluida i sincera amb les administracions públiques l’únic que farà és ajudar que la consecució d’aquests objectius compartits sigui molt més ràpida i molt més efectiva», assenyala Rodrigo de Esteban Martínez.