Estrena fallida

‘Coitus interruptus’ amb el passaport Covid en l’hostaleria

  • Abans que el Govern posposés la mesura, molts petits operadors van fer els ulls grossos amb clients habituals o si tenien l’establiment ple

  • La comprovació és més senzilla als restaurants amb personal que acompanya des de la porta i la patronal es queixa que no s’exigeixi a les fleques amb degustació

‘Coitus interruptus’ amb el passaport Covid en l’hostaleria

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Passaven uns minuts de les nou del matí quan l’Alicia, cambrera des de fa tres lustres en un bar al costat de travessera de Gràcia, s’enfrontava a la disjuntiva de servir o no un tallat descafeïnat i un croissant a la Juana, la senyora de blanquíssima cabellera que cada matí de dilluns a dissabte esmorza en una tauleta abans de fer la seva petita compra diària. La bona dona va donar per fet que, com la «coneixen de sempre» i saben que «està sana», no seria necessari. Negar-li l’esmorzar a l’àvia li trencava el cor a la cambrera, que va optar per saltar-se la normativa amb dissimul, sense saber que seria la primera de moltes altres ‘infraccions’ el mateix matí. No per falta de predisposició, perquè l’Alicia va demanar una i mil vegades el «discutit» passaport Covid. Però entre qui no el sabia descarregar, qui no ho aconseguia ni a la de tres, i moments en què hi havia tants gots per recollir i tants cafès per fer, al final va optar per fer-se la sueca, va confessar més tard. L’ajornament de la mesura, just abans de l’hora de dinar, li va tornar per fi el somriure.

L’atrafegament del petit bar de Gràcia era només una mostra de la difícil posada en marxa d’una mesura tan sobtada que ha agafat desenes de milers de catalans sense temps d’aconseguir el preuat codi QR. El Gremi de Restauració de Barcelona va demanar la col·laboració ciutadana dijous, però ni la contrarellotge de descàrregues va ser suficient. Així, des de primera hora, els clients més aplicats anaven a buscar el cafè amb una captura de pantalla al mòbil del seu passaport, mentre altres es desesperaven d’impotència al no poder-lo baixar de La Meva Salut. «Li juro que estic vacunat, miri», mostrava un senyor en una cafeteria a un pas de la Via Augusta, mostrant les dates de la punxada, però no el codi. «¿Què hem de fer?, bastant fotut està ja el negoci com per fer fora aquesta gent», maleïa el Jose, l’encarregat, al ser preguntat.

Portar el paperet imprès (els menys) o el mòbil a la mà atorgava aquest divendres un cert estatus. Una distinció. Com estar apuntat a la llista de convidats d’una discoteca de moda. Res de clamar per un entrepà de xoriço o una Coca-cola. Cada restaurador i cambrer hauria fet un petó a qui li posava les coses fàcils i no embussava les comandes.

Més voluntat que eines

A les 11.00, a Gran de Gràcia, sorpreses in fraganti, dues treballadores justificaven: «L’hem estat demanant, però va molt lent i amb tota aquest embolic no ens podem permetre parar, la veritat». Una barra plena de tasses i plats bruts semblava donar-los la raó. A les 13.00, a Marià Cubí, una altra confessava que no pensava demanar-lo, perquè «bastant cohibida està ja la gent». En un Bracafé al costat del mercat de la Llibertat es resignaven –«com que tenim poca feina...»– a lluitar contra el Goliat tecnològic.

Però que ningú es cregui que l’hostaleria s’inhibia de la nova responsabilitat. Molts ja anunciaven l’exigència a l’aparador. Hi va haver impotència i moltes malediccions amb nom de conseller, però també un esforç ímprobe gestat des de la matinada. «Mira el xat de la meva empresa», assenyalava un encarregat d’un grup de restauració molt conegut a la ciutat. Instruccions des de la matinada sobre com procedir i qui no deixar passar. També tutorials amb vídeo inclòs. I nervis perquè molts clients extracomunitaris no passarien el filtre a l’hora de dinar. «Si no convaliden la seva vacunació els hem de dir que no, i són els que més gasten i més propines deixen», es lamentava.

Els grans restaurants, amb personal de recepció i acompanyament, estaven més preparats per al cribratge, tot i que no van haver d’actuar. Tenen més recursos i personal habituat a treballar amb programes de reserves i noves tecnologies. Una altra cosa són els petits establiments familiars i amb pocs recursos digitals. Tot i que n’hi hagi prou amb un mòbil, t’has de saber espavilar amb el portal de Salut i a sobre ajudar els clients neòfits en moments de molta càrrega de feina.

Notícies relacionades

«No sé si ens donaran dinar, alguns no el tenim malgrat estar vacunats», deia un operari de la construcció al carrer, esperant veure què passava amb l’avançada que intentava accedir a una fragant sípia amb allada en un bar ple a vessar, i suant davant la perspectiva d’haver de quedar-se en dejú. Les terrasses ja atapeïdes de fumadors, no vacunats o no certificats..., no eren una opció.

Sempre hauria quedat la possibilitat d’anar a les 39 xarcuteries, 380 forns o 75 pastisseries amb degustació de Barcelona (segons fonts municipals), que poden oferir menjar i beguda, però estan exemptes d’haver d’exigir el passaport sanitari. Un «greuge comparatiu» que ha fet posar el crit al cel a la patronal de la restauració, en un dia ja de nervis.