Marta Blasco-Oliver: «Vull aportar el meu gra de sorra contra els prejudicis racials»

Amb 26 anys i una sòlida formació internacional a la seva esquena, Marta Blasco-Oliver es proposa entendre com percebem la diversitat ètnica i estudiar tècniques per reduir els prejudicis racials. Psicòloga social i neurocientífica, Blasco-Oliver està cursant el seu doctorat a la Universitat de Bristol gràcies a una beca de postgrau de la Fundació La Caixa. Per ara, a distància per culpa de la pandèmia, però confia poder instal·lar-se a la ciutat anglesa en els primers mesos del 2022.

-¿Sempre li va interessar la psicologia? 

-No, no. De fet, als 17 anys, quan havia de decidir quins estudis seguiria m’agradaven la física, les matemàtiques, la fotografia i la psicologia. Al final vaig optar per la psicologia perquè m’interessava més el seu contingut. 

-¿Què era el que l’atreia?

-Per què ens comportem com ens comportem, com funciona el cervell, com és possible que unes neurones, mitjançant reaccions químiques i senyals elèctrics, produeixin paraules, pensaments, percepcions... Ara m’interessa molt la psicologia social i per això el meu doctorat.

-Expliqui’ns què investiga.

-Tinc un interès general en com funcionen els estereotips, els prejudicis. En concret, els relacionats amb l’ètnia i la nacionalitat. El que faré durant aquests anys és estudiar com percebem i vivim la diversitat ètnica en les interaccions socials. També veure si exposar una persona, com a mera observadora, a situacions de diversitat racial pot afectar els seus prejudicis. Òbviament m’interessa entendre-ho, però també què hi podem fer al respecte, la part més aplicada de la psicologia.

-¿Podem acabar amb els prejudicis? 

-No vull que s’entengui que trobaré la cura contra el racisme, perquè seria incorrecte i també pretenciós per la meva part. Ja hi ha molta investigació sobre intervencions i tècniques per reduir prejudicis. El meu objectiu és posar el meu gra de sorra en aquest conjunt de tècniques i coneixements perquè la gent que es dedica a fer plans d’inclusió, ja sigui per exemple en escoles o empreses, tingui en compte totes les possibilitats per minimitzar aquests prejudicis. 

-Ara, amb la Covid, sorgeixen nous prejudicis. Per exemple, entre vacunats i no vacunats.

-En qualsevol variable de la societat es poden formar grups, ja sigui per fenotip o per ideologia. Òbviament, es pot formar el grup de vacunats i no vacunats, i això genera prejudicis, però el tipus de prejudici és diferent, menys visible.

-¿El cervell és el gran desconegut del cos humà? 

-No soc experta en altres òrgans, però si hagués de dir un òrgan misteriós seria el cervell.

-Vostè, per exemple, ha utilitzat realitat virtual i la supervisora del seu doctorat, Susanne Quadflieg, imatges de ressonància magnètica. ¿La tecnologia pot ajudar a conèixer-lo millor?

-Infinitament. Tecnologies com la realitat virtual o l’electroencefalografia i la ressonància magnètica, que venen de la medicina, han permès mirar conductes i reaccions cerebrals i corporals que fins aleshores era impossible. Soc molt fan de la realitat virtual per a investigació perquè es pot exposar a la gent a escenaris que de cap altra forma no podries recrear. S’obren moltes portes. I sí, el cervell comença a conèixer-se una mica més, però, tot i que des de fora de la neurociència es té la percepció que aquestes tècniques ens estan donant les grans explicacions, des de dins t’adones que només saps que no saps res. Es necessiten tècniques i perspectives noves per continuar aprofundint-hi.   

Notícies relacionades

Detectat un linx ibèric en llibertat a Catalunya

El 57% de menors desapareguts s’havien escapat de casa seva

-Ha estudiat a Bèlgica, Holanda, on fins i tot va fer classes a alumnes de primer curs de Psicologia, i ara va camí de Bristol gràcies a la beca de la Fundació La Caixa. ¿Què significa aquesta beca per a vostè?

-D’entrada, fer el doctorat amb l’equip i el tema que jo volia. És un gran privilegi. Sense la beca no ho hauria pogut fer. I de cara al futur, pel prestigi que tenen, crec que també em pot ajudar.