El testimoni d’una maltractada: «No el vaig denunciar, vaig pensar que no em creurien»

Però no va denunciar el Miguel perquè ell és membre de les forces de seguretat i va pensar que «el creurien a ell i no a ella». A més, en un inici, com passa a moltes maltractades, sentia que la culpa era seva. Ara es «penedeix moltíssim de no haver-lo denunciat». En primer lloc, perquè considera que l’actitud de la seva exparella amb les dones «ha de tenir un càstig». I en segon lloc perquè no agredeixi ningú més, perquè li consta que el Miguel també va maltractar la seva primera dona i tem que pugui fer-ho més vegades.

Al principi, com passa en moltes altres relacions marcades pel masclisme, el Miguel no donava mostres de ser controlador o possessiu. «No estava gaire enganxat», rememora la Maria, que prefereix mantenir el seu veritable nom i el de la seva exparella en l’anonimat. Tot va començar a canviar a partir que tots dos se’n van anar a viure junts i el Miguel va començar a controlar compulsivament les trucades de la Maria, els seus missatges de WhatsApp i les seves sortides. «En un inici jo pensava que era gelosia, però després va anar anant a més i no podia ni parlar amb la meva mare sense demostrar-li, amb l’altaveu, que era amb ella i no una altra persona».

Gelosia patològica

El problema del Miguel és la gelosia patològica. Pensava i acusava la Maria de «follar» amb tots els seus amics, amb els amics d’ell i gairebé amb qualsevol, fins al punt que la Maria va deixar de quedar amb les seves amistats o fins i tot d’anar a la biblioteca a preparar unes oposicions per evitar discussions. I tot va empitjorar quan es va quedar embarassada perquè ell no volia tenir un fill. Li va demanar que interrompés voluntàriament l’embaràs i, com que ella s’hi va negar, la feia anar amb moto «perquè avortés» i contínuament li preguntava si perdria el nadó. «Va ser un embaràs molt difícil», rememora la Maria.

En una ocasió, estant embarassada, la va intentar tirar per la terrassa, després de fer-la fora de casa, com feia cada vegada que discutien perquè ell sospitava que la Maria havia tingut relacions sexuals amb un altre home. «Vaig pensar que em tiraria però al final em va deixar anar», explica.

Les agressions

Després de néixer el nen, la situació va continuar. «Acabada de parir em va acusar d’haver-me’n anat a follar quan jo anava a visitar el nen a la clínica, que estava ingressat a nounats, era surrealista», comenta. I més endavant, cada vegada que la feia fora de casa, ella havia de carregar amb les seves coses i les del seu fill, en ocasions enmig de la nit. Les discussions eren constants i un parell de vegades ell li va clavar dues plantofades que li van deixar marques visibles. No obstant, considera que el «continu atac psicològic dol més que una plantofada».

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

Tot i que finalment va ser una agressió la que va acabar amb l’enverinada relació. El Miguel la va agafar del coll, la va aixecar, de manera que ella no podia ni respirar ni parlar». «Ell tenia la mirada perduda i allà, per primera vegada, vaig sentir que la meva vida corria perill. I la meva vida no m’importava però vaig pensar en el meu fill i que no volia que es quedés orfe amb un pare que no l’estima». Això la va fer abandonar el Miguel, pas que va ser més senzill perquè ell tampoc va voler reprendre la relació. «Si m’hagués trucat, jo hauria tornat amb ell perquè era com la meva droga, creia que no podia viure sense ell».

Amb molt d’esforç, la Maria s’ha pogut escapar del cercle de la violència. Gràcies a la seva determinació, l’ajuda del seu entorn i a l’assistència psicològica que li presten a la Federació de Dones Progressistes. La situació encara és complicada perquè el Miguel és el pare del seu fill, però la Maria se sent «afortunada» d’haver deixat enrere una relació tan perjudicial.