Una batalla política
¿Què diu la ‘llei Celaá’ sobre el català a les aules?
La norma obliga que els estudiants «arribin a ple domini» del català i el castellà al finalitzar la secundària
L’actual llei educativa –Lomloe, coneguda com ‘llei Celaà’ pel cognom de l’anterior ministra socialista d’Educació– obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia.
La norma, no obstant, el que sí que fa és convertir la immersió –amb el català com a llengua vehicular– en un «model flexible i compensat», com explicava, al seu dia, Isabel Celaá. És a dir, els estudiants han de ser competents en els dos idiomes. Si el professorat detecta llacunes en alguna de les dues llengües (sigui la que sigui), l’alumne haurà de tenir reforç a classe per superar-les.
L’article concret va ser fruit d’un acord parlamentari el novembre del 2020 entre el PSOE, Unides Podem i ERC que buscava blindar la immersió lingüística a Catalunya, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb enginyeria legislativa.
La ‘llei Celaá’ (la vuitena norma educativa de la democràcia) no esmenta el castellà com a llengua vehicular. Ni una sola llei educativa ho ha fet. L’única que ho va fer va ser la Lomce, més coneguda pel cognom del ministre del PP que la va impulsar i que va emprendre una guerra contra el català, José Ignacio Wert.
La ‘llei Celaá’ insta les administracions educatives a garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. Al finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran d’arribar al domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent».
La Lomce, mentrestant, assenyalava que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sorteig Extraordinari de Nadal 2025 Comprovar Loteria Nadal 2025: consultar si el meu dècim té premi
- La Policia es presenta al CNIO a petició d’Anticorrupció, que investiga una denúncia
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Xarxes socials ¿Quant cobra un ‘influencer’ gastronòmic per ressenyar restaurants? ‘Cenando con Pablo’ revela el seu caixet: 3.000 euros per visita
- Fre a l’epidèmia La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes
- Balanç del president de la Generalitat El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026
- Pujada l’últim mes Espanya reafirma la seva aposta per la transició al cotxe elèctric amb l’increment del 145,8% dels híbrids endollables l’últim mes
- Por escènica i falta de pràctica Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica