Una batalla política
¿Què diu la ‘llei Celaá’ sobre el català a les aules?
La norma obliga que els estudiants «arribin a ple domini» del català i el castellà al finalitzar la secundària

L’actual llei educativa –Lomloe, coneguda com ‘llei Celaà’ pel cognom de l’anterior ministra socialista d’Educació– obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia.
La norma, no obstant, el que sí que fa és convertir la immersió –amb el català com a llengua vehicular– en un «model flexible i compensat», com explicava, al seu dia, Isabel Celaá. És a dir, els estudiants han de ser competents en els dos idiomes. Si el professorat detecta llacunes en alguna de les dues llengües (sigui la que sigui), l’alumne haurà de tenir reforç a classe per superar-les.
L’article concret va ser fruit d’un acord parlamentari el novembre del 2020 entre el PSOE, Unides Podem i ERC que buscava blindar la immersió lingüística a Catalunya, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb enginyeria legislativa.
La ‘llei Celaá’ (la vuitena norma educativa de la democràcia) no esmenta el castellà com a llengua vehicular. Ni una sola llei educativa ho ha fet. L’única que ho va fer va ser la Lomce, més coneguda pel cognom del ministre del PP que la va impulsar i que va emprendre una guerra contra el català, José Ignacio Wert.
La ‘llei Celaá’ insta les administracions educatives a garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. Al finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran d’arribar al domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent».
La Lomce, mentrestant, assenyalava que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Última hora Incendi a Paüls: el vent dificulta els treballs d’extinció d’un foc que ha arrasat 2.300 hectàrees
- Homenatge a represaliats pel franquisme
- L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU