Una batalla política
¿Què diu la ‘llei Celaá’ sobre el català a les aules?
La norma obliga que els estudiants «arribin a ple domini» del català i el castellà al finalitzar la secundària

L’actual llei educativa –Lomloe, coneguda com ‘llei Celaà’ pel cognom de l’anterior ministra socialista d’Educació– obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia.
La norma, no obstant, el que sí que fa és convertir la immersió –amb el català com a llengua vehicular– en un «model flexible i compensat», com explicava, al seu dia, Isabel Celaá. És a dir, els estudiants han de ser competents en els dos idiomes. Si el professorat detecta llacunes en alguna de les dues llengües (sigui la que sigui), l’alumne haurà de tenir reforç a classe per superar-les.
L’article concret va ser fruit d’un acord parlamentari el novembre del 2020 entre el PSOE, Unides Podem i ERC que buscava blindar la immersió lingüística a Catalunya, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb enginyeria legislativa.
La ‘llei Celaá’ (la vuitena norma educativa de la democràcia) no esmenta el castellà com a llengua vehicular. Ni una sola llei educativa ho ha fet. L’única que ho va fer va ser la Lomce, més coneguda pel cognom del ministre del PP que la va impulsar i que va emprendre una guerra contra el català, José Ignacio Wert.
La ‘llei Celaá’ insta les administracions educatives a garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. Al finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran d’arribar al domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent».
La Lomce, mentrestant, assenyalava que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos