Curiositats
Amb gossos a classe
Els alumnes de la Facultat de Veterinària de Múrcia poden assistir a les aules acompanyats de les seves mascotes
Un grup d’alumnes ocupen les files de pupitres que conformen l’aula José Luis Sotillo de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia. Una estampa habitual si no fos perquè, enmig d’ells, com si fos una més, s’hi asseu una gossa que sembla escoltar amb atenció la lliçó. Es tracta d’una curiosa imatge que té una explicació, explicada pels seus propis protagonistes a ‘La Opinión’.
Els estudiants de Veterinària de l’UMU tenen la possibilitat d’assistir a classe amb les seves mascotes si així ho necessiten, «sempre que els animals es portin bé i no interrompin la classe», explica José Murciano Pérez, professor de Patologia Quirúrgica i Cirurgia Especial, assignatura que imparteix en el cinquè i últim curs del grau.
El docent ja s’ha trobat en diverses ocasions amb la situació que un alumne li demana entrar a classe amb el seu gos. «Per la meva banda no hi ha cap problema, els animals estan acostumats a conviure amb els estudiants als pisos i es porten bé, no interfereixen en l’ensenyament», assegura. Una opinió que comparteix la gran majoria de professors de la facultat, ja que, fins on José té coneixement, cap dels seus companys ha posat pegues que els amics de quatre potes s’endinsin a les seves aules. Això sí, per qüestions de seguretat, comoditat i/o higiene, els animals no poden accedir a algunes zones de la facultat, com són els laboratoris, l’interior de la cafeteria, la granja i l’hospital.
«Sento empatia per aquells que per qualsevol raó algun dia han d’anar d’un costat a l’altre, no passen pel seu pis, i necessiten anar acompanyats pel seu gos», apunta Murciano Pérez, que afegeix que «els estudiants t’ho agraeixen i a més es crea una proximitat que ajuda que parin més atenció i s’hi impliquin més». Els alumnes que l’hi demanen solen viure fora del seu municipi natal i no tenen algú de confiança amb qui deixar la seva mascota. És el cas d’Alba Usó, una de les alumnes que en algunes ocasions ha anat a classe amb la seva gossa Shasha. «És molt bona, no borda i fins i tot sembla que li agrada estar allà», explica la jove, resident a Múrcia però natural de Castelló.
«Els professors mai ens posen cap problema, també perquè nosaltres en sabem els límits. A cap alumne li passaria pel cap intentar portar el seu gos si sap que és nerviós o borda molt; o a qualsevol altra mascota que no es pugui controlar», afirma l’Alba. La seva gossa, una terrier tibetà, no només no molesta, sinó que sembla atendre els ensenyaments dels professors més que alguns estudiants. «Està molt tranquil·la i sembla que li agrada», apunta la seva propietària.
«Durant una classe vaig posar la Shasha com a exemple d’atenció», assenyala amb rialles el professor Murciano, que ha sigut padrí de tres promocions de Veterinària de l’UMU. La bona sintonia que té amb els alumnes l’ha portat a comptar amb un alt índex d’aprovats, prop del 90%.
