Joves musulmanes contra el hijab: «És un mecanisme de control contra les dones»

L’opressió de les dones en contextos islàmics és un tipus de violència masclista invisibilitzada. Matrimonis forçats, crims d’honor, repudi familiar o l’exclusió de la comunitat són alguns dels riscos a què s’exposen les dones que s’atreveixen a viure la seva vida d’una altra manera. La majoria no es rebel·la contra la família per por de les conseqüències. Viuen en constant repressió. I això no només passa als països musulmans. Està passant també a Europa, denuncien.

Algunes, malgrat les amenaces, han decidit escapar però són poques les que alcen la veu per denunciar públicament el que està passant. Des de les xarxes socials, algunes activistes feministes han començat a denunciar la situació, ja que, al venir de contextos musulmans, coneixen bé què està passant. 

Mimunt Hamido és una activista feminista i lluita pels drets de les dones en contextos islàmics. El març passat va presentar el seu primer assaig ‘No nos taparan’, en què parla de l’arribada d’un nou islam fonamentalista i la difusió massiva del vel com l’eina més visible d’aquest nou corrent. Násara Iahdih Said té una doble lluita: és activista feminista i per l’alliberament del Sàhara Occidental. Als 27 anys és una de les activistes feministes àrabs més influents d’Espanya. 

Totes dues lluiten contra el patriarcat islàmic i denuncien públicament, a través de les xarxes socials, l’auge de les branques més extremistes de l’islam a Europa. «Un dels problemes a Espanya és que arran d’acusar les institucions com a racistes, ara s’instrumentalitza les dones musulmanes que porten vel per demostrar que no ho són. Això és un error ja que promou l’acceptació d’aquest patriarcat que nosaltres denunciem i és extremadament perillós», apunta Mimunt Hamido.

Los crímenes de honor son la mayor lacra habida y por haber en los contextos islámicos.

Cada día, mujeres asesinadas porque se hayan abierto una Red social, se hayan quitado le hiyab, hayan publicado una foto suyas o, se hayan salido de las estrictas normas islámicas. Horrible

— Násara ⚢ نصرة 🇪🇭 (@SahrawiFeminist) 14 de junio de 2021

L’opressió de les dones

Moltes dones a Espanya pateixen aquesta repressió. «De l’islam no pots apostatar. Si dius públicament que ets ateu tens un estigma. Les nenes no ho diuen i quan ho diuen no s’accepta. És una cosa tan greu que la família no et creu. Si els dones motius perquè et creguin et faran fora de casa, et clavaran una pallissa, t’escopiran pel carrer i la comunitat et deixarà de banda. I això passa a Espanya. Hi ha molts casos de nenes que han viscut en centres d’acolliment precisament per això», explica Mimunt.

El problema rau en què actualment hi ha una confusió entre cultura i religió. Si bé és cert que religió i cultura sempre han anat lligades, en el cas de les societats musulmanes es dona per fet que les persones segueixen la religió. «La nostra cultura i l’islam han anat sempre de la mà, així que jo crec que és molt difícil separar cultura i religió. Per mi la religió és dins la cultura però sí que s’ha d’arribar al punt que la fe sigui una cosa íntima de cadascú, no que dicti les normes a una comunitat sencera», comenta la Násara.

La lluita contra el hijab

El vel, també anomenat hijab, és una peça que té com a fonament tapar les dones musulmanes perquè els homes no tinguin desig sexual cap a elles. Hi ha diversos tipus de vel, sent el més estès el hijab, que només amaga els cabells i l’escot, però també trobem altres tipus que amaguen pràcticament la totalitat del cos de la dona, com és el cas del nicab o el burca. El vel és la cara més visible de l’opressió que exerceix el patriarcat sobre les dones musulmanes ja que no és merament una peça de roba, si no que és tot el que comporta (honor familiar, virginitat, puresa, bona musulmana...). «El hijab no és un tros de roba, és un mecanisme de control que obliga les dones musulmanes a seguir unes normes morals que imposa la societat. Per això nosaltres lluitem contra el vel, perquè una cosa que ens oprimeix no pot estar emparada sota el paraigua de la tolerància i la lliure elecció», apunta Mimunt Hamido. 

La seva lluita no és contra les dones que porten vel, sinó contra el vel per si mateix. Per això apunten cap a una reflexió profunda sobre com s’imposa el vel en les societats musulmanes i veure on és el focus del problema. «Els múltiples factors que fan que les dones acabin posant-se el vel ens han de fer reflexionar sobre si realment és una elecció pròpia de cadascuna o si realment és una obligació encoberta. Des de petites ens pressionen perquè ens l’acabem posant amb comentaris com ‘amb el vel estàs més guapa’ o ‘les teves amigues amb vel tenen una aura més pura des que el porten’. Això és manipulació i opressió directa cap a les nenes», explica la Násara.

El patriarcat islàmic

El patriarcat islàmic és un conjunt de tres institucions socials: la família, el Tribunal Social Islàmic i el Sistema Islàmic. En els entorns familiars a les nenes se les cria per ser esclaves del benestar de la família, és a dir, en depèn la reputació de la família dins la societat. El Tribunal Social Islàmic és el conjunt de famílies que componen la societat i el Sistema Islàmic és el que perpetua les actituds o normes. Tot això forma una escala de maltractament psicològic directe cap a les dones. Comporta una opressió estructural que es tradueix a adoptar certes conductes per mantenir la reputació de l’entorn familiar i, en última instància, de la comunitat en general.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«El Tribunal Social Islàmic està format per les famílies de la comunitat, que acaben adoptant un rol de tribunal. Es jutja, en conjunt, les famílies que no fan les coses de manera ‘correcta’. I és aquí quan les famílies actuen contra les nenes per evitar ser estigmatitzades, ja que són elles qui mantenen la reputació», explica la Násara.

La denúncia cap al patriarcat islàmic és cada vegada més visible gràcies a les veus d’activistes que decideixen denunciar l’opressió que viuen per guardar la reputació familiar. Segons la Fundació Contra Crims de l’Honor cada any assassinen al món 10.000 dones per aquesta raó i a causa de l’auge de l’extremisme islàmic estès a Occident la situació de les dones actualment està en perill.