Espanya prepara les eines per millorar la protecció als nens

Part de la complexitat deriva del fet que són les autonomies les que tenen moltes de les competències. Per això, el Ministeri de Drets Socials, del qual depèn la direcció general d’Infància, va posar en marxa al setembre la conferència sectorial amb les comunitats, que s’encarregarà de desenvolupar la llei. Aquest òrgan va aprovar dilluns el full de ruta que materialitza i posa data a les principals obligacions.

Coordinador antiagressions

Aquest calendari marca, per exemple, que els centres educatius comptin amb un coordinador antiagressions, que s’encarregui de prevenir, detectar i denunciar les situacions d’assetjament, abusos sexuals, violència de gènere, suïcidi o autolesió que pateixin els menors del centre (fora i dins de les seves parets), a partir del curs vinent.

Així mateix, marca que la conferència ha d’elevar, en el segon quadrimestre del 2022, l’Estratègia Nacional d’Erradicació de la Violència, que tindrà caràcter plurianual i posarà especial atenció a prevenir el maltractament en els àmbits familiar, educatiu, de les noves tecnologies, l’oci i l’esport. L’Estratègia anirà acompanyada d’una memòria econòmica que identifiqui com finançar-la i d’una avaluació sobre el seu grau de compliment, atès que un dels objectius de la ‘llei Rodhes’, segons Assiego, és que hi hagi «rendició de comptes». Previsió que no hi ha hagut, per exemple, en la llei contra la violència de gènere, la qual cosa no ha permès aplicar tots els seus preceptes, per necessaris que siguin.

Jutjats especialitzats

D’altra banda, Drets Socials ha posat en marxa una comissió de seguiment de la llei, juntament amb els ministeris d’Interior i Justícia. I és que la norma marca que «les forces de seguretat, en tots els seus nivells (estatal, autonòmic, local), han de disposar d’unitats especialitzades en la violència sobre persones menors» i que tots els agents, de qualsevol unitat, «rebin formació específica», ja que les agressions en la infància tenen una identitat pròpia i no sempre s’assemblen a altres maltractaments.

De fet, la ‘llei Rhodes’ amplia el termini de prescripció, en els casos d’agressions sexuals més greus, fins que la víctima compleixi 50 anys, ja que molts agredits no s’atreveixen a denunciar fins i tot passats molts anys. Abans de l’aprovació de la llei, el termini començava a comptar a partir que la víctima complís 18 anys, cosa que ha provocat l’arxiu de molts procediments. Per exemple, en el cas Maristes, dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici i per quatre dels 17 litigis.

En aquest context, la norma també contempla que Justícia presenti al juny un projecte per especialitzar els òrgans judicials i la fiscalia, a semblança del jutjat especialitzat que funciona a Las Palmas de Gran Canària des de principis d’any. «L’experiència està sent molt positiva i estem treballant per exportar-lo», assenyala la directora general.

Cases de nens

També es preveu estendre les cases de nens que segueixen el model Barnahus, com la que ja hi ha a Tarragona. Es tracta d’espais que ofereixen una atenció integral, a través d’un grup disciplinari i coordinat, als nens víctimes de maltractament i abusos sexuals, de manera que el menor expliqui en un entorn amigable el que li ha passat i no hagi de repetir-ho una vegada i una altra, cosa que provoca una doble victimització. El seu relat dins de les parets de la Barnahus i a través de la prova preconstituïda serveix per a policia i jutges.

Notícies relacionades

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills

Euskadi preveu obrir una casa de nens a Àlaba i Drets Socials està en contacte amb el Consell Europeu per buscar la manera de donar-li un impuls estatal. I és que el 2020 es van presentar 35.778 denúncies que tenien com a víctima un menor. D’aquestes, 5.685 van ser per delictes contra la llibertat sexual, unes 15 al dia. I, malgrat que la xifra és preocupant, segons els experts, aquestes dades són només la punta de l’iceberg perquè molts menors no s’atreveixen a verbalitzar les agressions.

Finalment i també en compliment de la ‘lopivi’, Drets Socials ha posat en marxa el Consell Estatal de Participació de la Infància, que estarà conformat per 34 nens i adolescents que donaran la seva opinió en les lleis que tinguin a veure amb els seus drets. Impulsant així que els menors donin la seva opinió en els assumptes que els afecten.