La Fontsanta, València: «El fons voltor s’està quedant amb tot el barri»

Promontoria Coliseum. Així es diu el fons voltor que sobrevola i no deixa dormir el barri de la Fontsanta, a València, des de fa poc més d’un any. Narcisa Gómez, exveïna i activista de la PAH que coordina les famílies afectades, va ser qui va donar la veu d’alarma després d’aquest primer cas. Llavors van començar a arribar-ne més. Alguna cosa dolenta passava, i avui ja ho saben. «El fons voltor s’està quedant amb tot el barri». 

Ara hi ha més de vint famílies assessorades per la plataforma, però la Narcisa insisteix que en són més, moltes més. Cada setmana apareixen nous casos a les reunions del barri. I, tot i així, explica que «moltes encara no ens coneixen, o no tenen informació, o simplement se’n van anar després que els amenacessin perquè els feia por». 

Perquè els fons voltor amenacen. A la Maria, el seu marit i el seu fill els ho van deixar clar: «Te n’aniràs de la vivenda tant sí com no», denuncia que li van dir. També explica que li van oferir 1.600 euros perquè se n’anés sense fer preguntes i amb contracte de lloguer vigent. Ella va comprar el pis el 2006 i va pagar la hipoteca durant 10 anys. Llavors es van quedar sense feina, va aconseguir una dació en pagament i el banc va arreglar amb ella un lloguer d’acord amb el que podia assumir. Però el va comprar el fons, i li va dir que havia d’anar-se’n quan se li acabés el contracte, al gener. Ni tan sols es va parar a negociar. El cas de María Navarro és similar, però amb lloguer en lloc d’hipoteca, al de Tamara Navarro. «Aquests no miren si tens fills (ella en té tres) o una minusvalidesa (el seu marit), et fan fora i ja està». Assegura que no se n’anirà perquè no té alternativa.

Cas típic

Cas típicAl barri de La Torre (al costat de la Fontsanta) també hi ha almenys deu famílies afectades per aquest fons, amb històries calcades a les d’aquest cas. Promontoria Coliseum és un 80% propietat de Cerberus, i es tracta d’un dels fons voltor més grans entre els presents al País Valencià, segons explica María José Alamar, advocada especialitzada en vivenda i fons voltor d’Aliter Abogados. 

«Fa molt temps que veig pràctiques d’aquest tipus, el fons sol anar als barris on sap que la gent no pot pagar», explica Alamar, que assegura que es tracta d’un cas paradigmàtic de la manera d’actuar d’aquests fons voltor. «Promontoria Coliseum –continua dient Alamar– compra paquets de deute a preus tirats i el que sol fer, al contrari que altres fons molt més agressius, és una tria. Si veu que pot recuperar les cases es posa a treballar en això, però si no torna a vendre el paquet a altres fons voltor». 

Això, canviar de propietari tres vegades, és una cosa comuna en casos d’execucions hipotecàries o desnonaments per lloguer. «He tingut molts casos en què, enmig del procés de desnonament, el banc el ven a un fons, aquest fons a un altre, i aquest a un altre més. Va canviant de mà diverses vegades i al final recau en una empresa que no accepta pagaments fraccionats. És una pèrdua brutal de drets del deutor, perquè en cas de guanyar ¿com anirem pagant el deute?», denuncia. 

Alamar també ratifica que existeix l’assetjament immobiliari, les trucades insistents contra els inquilins i els oferiments de diners per sota mà. «Han arribat a dir que ens donaven 6.000 euros per què ens n’anessin». En aquests casos, Alamar recomana que una família mai es posi a parlar per si sola amb els fons. «Que busquin plataformes o advocats especialistes, si no els fons es dedicaran a marejar i allargar terminis perquè en realitat mai els interessa negociar», explica. 

La falta d’advocats especialistes és un tema especialment urgent per a Alamar. Diu que «en els casos de famílies vulnerables poden tenir sort i que els toqui algú del torn d’ofici que sàpiga del tema, però el normal és que no. I això no és culpa seva, hi hauria d’haver una especialitat bancària en el torn d’ofici, els advocats no han de saber de temes de vivenda», diu Alamar. 

Les veïnes no se’n van 

Les veïnes no se’n van Natalia Silvestre forma part de Psicòlogues sense Fronteres, una entitat amb seu al barri que ha hagut d’ajudar amb l’ansietat i angoixa de les famílies afectades per intents de desnonament. Explica que moltes tenen moltíssimes dificultats per accedir a qualsevol ajuda, bé sigui per falta d’estudis, o perquè, senzillament, l’enorme majoria de persones del barri no tenen ordinador. «A això hi sumes que també hi ha persones migrants afectades que no controlen l’idioma», diu Silvestre. 

Notícies relacionades

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

Rodalies recupera dos milions de viatgers després de la crisi de Gelida

La majoria de famílies afectades ho són per lloguer i algunes per ocupació de vivenda. Narcisa Gómez explica que l’estat emocional de part del barri també se n’ha ressentit. «Rebem moltíssimes trucades d’angoixa. No es pot viure així, no es pot jugar d’aquesta manera amb la vida de les persones», explica. 

El nebot de la Tamara recorre ràpid i content una plaça de la Fontsanta amb el seu cotxet de joguina. Diversos nens i adolescents estan junts perquè se celebra l’aniversari d’un dels fills de la Tamara i pararan la taula. Però el Diego segueix anant d’una banda a l’altra amb el seu cotxe i es cola a la foto per sorpresa. La seva mare, la María, explica que l’advocat ha aconseguit parar de moment el desnonament per vulnerabilitat, però no sap fins quan i el fons no negocia. Explica que no té cap alternativa, perquè si no ja se n’hauria anat. Que no se n’anirà. La Tamara, en canvi, no ha tingut aquesta sort, li queden menys de 6 mesos a ella i als seus fills. I a desenes de famílies del barri.