La Fundació Bofill acusa Educació d’agreujar la segregació escolar a Catalunya

Un de cada tres alumnes de matrícula viva –aquests són els que s’incorporen a un centre educatiu fora dels terminis previstos, bàsicament perquè acaben d’arribar a Catalunya– és assignat a un centre segregat, que ja té una concentració d’alumnat estranger molt superior a la del seu entorn. És la conclusió de l’estudi ‘La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya’, que analitza la situació als 123 municipis catalans de més de 10.000 habitants i que aquest dimecres ha presentat la Fundació Bofill. L’estudi acusa les administracions –Govern i ajuntaments– d’«agreujar la segregació escolar» amb aquest mètode d’assignació d’alumnes.

La solució implica evitar que les incorporacions de matrícula viva es facin a centres que ja estan segregats. No obstant, segons l’informe, el 86% de municipis catalans encara no han activat aquesta mesura. A més, el 91% de municipis que té algun centre segregat compten al seu territori amb escoles on pràcticament no hi ha alumnat vulnerable.

A Catalunya n’hi ha 420 de segregats (305 de primària i 115 de secundària), 20 més que fa cinc anys. Un augment «preocupant» que l’informe atribueix «en gran part, a la inacció per part de les administracions». I malgrat que hi ha firmat un Pacte contra la Segregació Escolar i uns decrets, la seva demora «posa en perill el pròxim període de preinscripció». En aquest sentit, els autors de l’estudi apressen la Conselleria d’Educació a activar les principals mesures contemplades en aquest pacte.

El director de la Bofill, Ismael Palacín, recorda que «Catalunya és pionera a aprovar mesures contra la segregació, un model per a altres territoris de l’Estat, però ara cal ser pioners a aplicar-les».

199.643 menors vulnerables sense detectar

D’altra banda, l’estudi reclama millorar els processos de detecció d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques. «A Catalunya hi ha 199.643 alumnes vulnerables sense detectar que no poden accedir als beneficis d’aquesta identificació», com una reserva de plaça, i la baixa detecció «és especialment flagrant en el cas dels centres segregats, on els alumnes es van detectant al llarg dels anys, quan ja no es poden distribuir equilibradament» entre les escoles, apunta l’estudi.

Aquesta detecció tardana també accelera la concentració d’alumnat vulnerable i perjudica especialment els centres ja segregats, es considera a l’estudi. «És necessari que Educació estableixi clarament els circuits i criteris de detecció i els doni suport intensiu als municipis dels Serveis Territorials de Terres de l’Ebre, Baix Llobregat i Tarragona, a tots amb nivells «molt baixos de detecció». En aquestes comarques amb prou feines es detecta un 5% de l’alumnat vulnerable i a P3 la detecció és «pràcticament inexistent».

Notícies relacionades

Les dues lleis de Castells posen en peu de guerra els universitaris

Els experts en educació, a favor del decret que permet passar de curs amb suspensos

Finalment, l’estudi apunta a la Inspecció educativa: li exigeix que asseguri l’acollida efectiva d’alumnes a tots els centres, independentment de la seva situació socioeconòmica, i prevegi mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries que agreugin la segregació escolar.

En el costat positiu de la balança, hi ha 10 municipis (Banyoles, Cunit, el Masnou, el Prat de Llobregat, Igualada, Olot, Premià de Dalt, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans) i un districte de Barcelona (Ciutat Vella) que no han enviat matrícula viva als seus centres segregats. I hi ha 23 municipis amb centres equilibrats. Aquests casos demostren que combatre la segregació escolar és possible.